Alfons de Borbó i de Battenberg

Alfons de Borbó i de Battenberg

Biografia
Naixement	(es) Alfonso Pío Cristino Eduardo Francisco Guillermo Carlos Enrique Eugenio Fernando Antonio Venancio de Borbón y Battenberg 10 maig 1907 Madrid
Mort	6 setembre 1938 (31 anys) Miami (Florida)
Causa de mort	mort accidental, accident automobilístic
Sepultura	Panteó d'Infants
Hereu natural
Altres
Títol	Comte de Covadonga (1933–1938) Príncep d'Astúries (1907–1933) Infant d'Espanya (1907–1938)
Família	Casa de Borbó a Espanya
Cònjuge	Marta Esther Rocafort Altuzarra (1937–1938), divorci Edelmira Sampedro y Robato (1933–1937), divorci
Fills	Leon Shafferman, fill il·legítim
Pares	Alfons XIII d'Espanya   i Victòria Eugènia de Battenberg
Germans	Jaume de Borbó i de Battemberg Beatriu de Borbó i de Battenberg Joan de Borbó i Battenberg Gonçal de Borbó i Battemberg
Premis
Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or  Orde d'Isabel la Catòlica

Alfons de Borbó i de Battenberg (en castellà: Alfonso de Borbón y Battenberg) (Palau Reial, Madrid, 10 de maig de 1907 - Miami, Estats Units d'Amèrica, 6 de setembre de 1938), comte de Covadonga, era el fill primogènit dels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia d'Espanya i va ser príncep d'Astúries i hereu de la Corona espanyola des del seu naixement i fins a la proclamació de la II República espanyola, el 1931. A l'exili, va seguir utilitzant la dignitat de príncep d'Astúries fins a l'any 1933 quan va renunciar els seus drets successoris a la Corona espanyola per poder contraure matrimoni morganàtic.[1]

Biografia

Nascut al Palau Reial de Madrid el 10 de maig de 1907, des del seu naixement va adquirir la condició de príncep d'Astúries i hereu de la Corona espanyola en ser el primer fill de l'aleshores rei Alfons XIII.[2][3] Des de petit se li va detectar l'hemofília, malaltia que també patia el seu germà petit Gonçal, transmesa per la seva mare i introduïda a la branca materna a través de la reina Victòria I del Regne Unit. Durant tota la vida va tenir una salut molt fràgil.[4]

Va ser educat a palau dins l'estricte protocol de la cort espanyola, però va rebre influències anglòfiles per part de la seva mare. La seva formació va ser insuficient i va tenir dificultats per desenvolupar les funcions públiques com a hereu de la Corona a causa de les crisis generades per la seva malaltia.[1]

El 15 d'abril de 1931, el dia posterior a la proclamació de la Segona República espanyola, va exiliar-se amb tota la seva família cap a França.

Es va enamorar d'Edelmira Sampedro i Robato (1906-1994), cubana d'origen espanyol, durant la seva estada a una clínica suïssa i amb qui es casà a Lausana (Suïssa) el 21 de juny de 1933. Per poder contraure matrimoni morganàtic amb ella, l'11 de juny va renunciar els drets successoris a la Corona espanyola i a la dignitat de príncep d'Astúries que continuava utilitzant a l'exili.[5][6] Arran de la renúncia, el seu pare, Alfons XIII, li va concedir el títol de comte de Covadonga.[1] La parella es va divorciar a L'Habana el 8 de maig de 1937.[6]

Es va casar en segones núpcies amb Marta Rocafort i Altuzarra (1913-1993), també de nacionalitat cubana, amb qui va contraure matrimoni civil a l'Ambaixada Espanyola a Cuba, a L'Habana, el 3 de juliol de 1937. Al cap de pocs mesos, el 8 de gener de 1938, es van divorciar sense haver tingut fills.[7]

Després del segon divorci s'instal·là a Miami (Estats Units d'Amèrica), on va morir el 6 de setembre de 1938 a l'Hospital Gerland al patir un accident d'automòbil que li va produir una hemorràgia interna que no va poder aturar a causa de l'hemofília.[7]

L'any 1985 les seves despulles van ser traslladades a Espanya per ordre del rei Joan Carles I d'Espanya i sepultades al Panteó d'Infants del Reial Monestir de San Llorenzo de l'Escorial.[8]

Ascendents

16. Francesc de Paula de Borbó

8. Francesc d'Assís de Borbó

17. Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies

4. Alfons XII d'Espanya

18. Ferran VII d'Espanya

9. Isabel II d'Espanya

19. Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies

2. Alfons XIII d'Espanya

20. Carles Lluís d'Àustria

10. Carles Ferran d'Àustria

21. Enriqueta de Nassau-Weilburg

5. Maria Cristina d'Habsburg-Lorena

22. Josep Antoni d'Àustria

11. Elisabet Francesca d'Àustria

23. Maria Dorotea de Württemberg

1. Alfons de Borbó

24. Lluís II de Hessen-Darmstadt

12. Alexandre de Hessen-Darmstadt

25. Guillermina de Baden

6. Enric de Battenberg

26. Hans Moritz von Hauke

13. Júlia von Hauke

27. Sophie Lafontaine

3. Victòria Eugènia de Battenberg

28. Ernest I de Saxònia-Coburg Gotha

14. Albert de Saxònia-Coburg Gotha

29. Lluïsa de Saxònia-Gotha-Altenburg

7. Beatriu del Regne Unit

30. Eduard del Regne Unit

15. Victòria I del Regne Unit

31. Victòria de Saxònia-Coburg Saalfeld

Tractament i títols

Al llarg de la seva vida, aquests van ser els tractaments i títols que va ostentar:

• Sa Altesa Reial el príncep d'Astúries (10 de maig de 1907 - 11 de juny de 1933).[9]
• Sa Altesa Reial el comte de Covadonga (11 de juny de 1933 - 6 de setembre de 1938).[1]

Distincions

Distincions honorífiques espanyoles

• Cavaller de l'Insigne Orde del Toisó d'Or, collar (10 de maig de 1907).[10]
• Cavaller del Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III, collar (10 de maig de 1907).[10]
• Cavaller del Reial Orde d'Isabel la Catòlica, gran creu (10 de maig de 1907).[10]
• Comanador major de Montalbán a l'Orde de Sant Jaume (9 de gener de 1928).[11]
• Cavaller del Reial Orde d'Isabel la Catòlica, collar (2 de febrer de 1931).[12]

Distincions honorífiques estrangeres

• Cavaller de l'Orde de l'Elefant (Regne de Dinamarca, 6 de febrer de 1929).[13]
• Cavaller del Orde Suprem de la Santíssima Anunciació (Regne d'Itàlia, 1924).
• Cavaller de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer, gran creu (Regne d'Itàlia, 1924).
• Cavaller de l'Orde de la Corona d'Itàlia, gran creu (Regne d'Itàlia, 1924).

Fotografies

• 
  El rei Alfons XIII i el príncep d'Astúries, el 1908.
• 
  La reina Victòria Eugènia i el príncep d'Astúries (1909).
• 
  El príncep d'Astúries a l'edat de 2 anys (1909).
• 
  L'infant Jaume d'Espanya i el príncep d'Astúries (1911).
• 
  La reina Victòria Eugènia amb els seus tres primers fills, cap al 1911.
• 
  El príncep d'Astúries, l'infant Jaume i la infanta Beatriu.

• 
  El rei Alfons XIII, la reina Maria Cristina i el príncep d'Astúries (1914).
• 
  La reina Victòria Eugènia amb tots els seus fills el 1918.
• 
  El príncep Alfons amb l'uniforme de boy scout (1918).
• 
  El príncep d'Astúries i els infants Jaume, Joan i Gonçal (1923).
• 
  Els comtes de Covadonga el dia del seu casament, el 1933.

Referències

1. Remis Fernández, Javier. «El comte de Covadonga» (en castellà). La Nueva España. [Consulta: 21 octubre 2016].
2. «Naixement de l'hereu de la Corona» (en castellà). ABC, 706, 11-05-1907, pàg. 1.
3. «Natalici del Príncep d'Astúries» (en castellà). ABC, 706, 11-05-1907, pàg. 3.
4. «Hemofília, la malaltia reial» (en castellà). Genètica, societat i altres herbes, 14-03-2014. [Consulta: 24 octubre 2016].
5. «Alfons de Borbó i de Battenberg i la senyoreta Edelmira Sampedro es van casar ahir a Lausana» (en castellà). ABC, 23-06-1933, pàg. 1.
6. Balansó, Juan «Ha mort a Miami la comtessa de Covadonga, vídua d'Alfons de Borbó i de Battenberg» (en castellà). ABC, 01-07-1994, pàg. 43.
7. «El fill primogènit d'Alfons XIII, Alfons de Borbó i de Battenberg, es va casar amb una model cubana» (en castellà). Hola, 19-10-2001. [Consulta: 24 octubre 2016].
8. «Avui, a les dotze trenta, seran enterrats a El Esocrial les restes de la reina Victòria Eugènia. També seran inhumats els seus fills Alfons, Jaume i Gonçal.». ABC, 25-04-1985, pàg. 8.
9. La dignitat de príncep d'Astúries correspon històricament a l'hereu de la Corona d'Espanya. Quan es va proclamar la Segona República Espanyola, el 1931, la monarquia va ser abolida i els títols nobiliaris van deixar de tenir reconeixement a Espanya. A l'exili, la Família Reial espanyola continuava considerant que Alfons de Borbó i de Battenberg mantenia la dignitat de príncep d'Astúries fins que el 1933 es produí la seva renúncia als drets successoris a la Corona espanyola.
10. «Reial Decret» (en castellà). Gaseta de Madrid, 131, 10-05-1907, pàg. 568.
11. «Reial Decret núm. 91» (en castellà). Gaseta de Madrid, 10, 10-01-1928, pàg. 275.
12. «Reial Decret núm. 589» (en castellà). Gaseta de Madrid, 38, 07-02-1931, pàg. 691.
13. Pedersen, Jørgen. Riddere af Elefantordenen 1559–2009 (en danès). Odense: Syddansk Universitetsforlag, 2009. ISBN 8776744345. 

Precedit per: Maria de la Mercè de Borbó (fins al 1904)	Príncep d'Astúries 1907-1931	Succeït per: Proclamació de la Segona República (abolició del títol) Ell mateix com a príncep d'Astúries (a l'exili)
Precedit per: Ell mateix com a príncep d'Astúries	Príncep d'Astúries a l'exili 1931-1933	Succeït per: Joan de Borbó (a l'exili)