Alfons IV de Lleó

Alfons IV de Lleó

Biografia
Naixement	899 ^(Gregorià) Regne de Lleó
Mort	agost 933 ^(Gregorià) (33/34 anys) Monestir de San Julián i Santa Basilisa de Ruiforco (província de Lleó)
Causa de mort	causes naturals
Sepultura	Basílica de San Isidoro de Lleó
Monarca del Regne de Lleó
926 – 931 ← Alfons Froilaz – Ramir II de Lleó →
Dades personals
Religió	Catolicisme
Activitat
Ocupació	rei
Altres
Títol	Rei de Lleó
Família	Dinastia asturlleonesa
Cònjuge	Ònnega Sanxes
Fills	Ordoni IV de Lleó
Pares	Ordoni II de Lleó   i Elvira Menéndez
Germans	Ramir II de Lleó Sanç Ordoni

Alfons IV de Lleó, dit el Monjo (ca. 899 - Ruiforco de Torío, 931),[1] fou rei de Lleó (925-931) i rei de Galícia (929-931).

Orígens familiars

Nascut vers 899, va ser fill d'Ordoni II de Lleó i de la seva esposa, Elvira Menéndez. La filiació materna està comprovada documentalment, atès que Alfons anomena oncle al comte Gutier Menéndez.[2] Va ocupar el tron de Lleó un cop acabada la Guerra civil lleonesa entre els seus germans i el seu cosí Alfons Froilaz, el qual el 925 s'havia apoderat del tron lleonès. Ell i els seus germans, que havien rebut suport del rei Sanç I de Navarra, havien aconseguit restablir el domini sobre els territoris del seu pare, però la sobirania del regne estava molt fragmentada, ja que el seu germà Sanç Ordoni regnava a Galícia i l'altre germà, Ramir, ho feia a Portugal.

Matrimoni

Es va casar amb la infanta navarresa Ònnega Sanxes, filla de Sanç I Garcés i Toda Asnar, entre el 9 de gener del 925 i el 5 de novembre del 927. Del matrimoni només en va néixer un fill, el futur monarca Ordoni IV, rei de Lleó, nascut vers el 926.[2]

Renúncia al tron

El 929 morí el seu germà Sanç Ordoni, per la qual cosa rebé en herència el Regne de Galícia, ja que Sanç havia mort sense hereus. El 931, amb la mort d'Ònnega de Pamplona, va renunciar al tron lleonès i el va cedir al seu germà Ramir II, retirant-se a un monestir.

Al cap d'un temps, va rectificar la seva decisió, tot i que se'n desconeix el motiu, i va intentar de recuperar el poder mitjançant les armes,[1] però fou vençut pel seu germà, que va ordenar que li traguessin els ulls i el tanquessin a la presó, morint el 933.

Referències

1. Álvarez Álvarez, César. «Alfonso IV» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 21 gener 2023].
2. Salazar y Acha, Jaime de. Las dinastías reales de España en la Edad Media (en castellà). Madrid: Real Academia de la Historia i Boletín Oficial del Estado, 2021, p. 60.