|
Alfabet bengalí
 L'alfabet bengalí (en bengalí বাংলা লিপি bangla lipi) és el sistema d'escriptura emprat per escriure certes llengües de Bangladesh i de l'est de l'Índia, com el bengalí, l'assamès i el meitei. És un alfabet de la família bràmica, i s'assembla al devanagari i al gurmukhi (sobretot a causa de la barra horitzontal contínua sota la qual es lliguen els caràcters), però el seu traçat és més sinuós; també s'escriu d'esquerra a la dreta. Com totes les altres escriptures índies, és un alfasil·labari (o abugida): les lletres consonants representen un síl·laba formada per la consonant i la vocal inherent, mentre que les altres vocals (fora de l'inherent) es representen o bé amb un diacrític que modifica la vocal inherent de la consonant precedent o bé amb una lletra que representa una vocal aïllada. L'alfabet bengalí no és totalment fonètic: certs sons es poden escriure de diverses maneres diferents i determinades lletres poden tenir pronunciacions diferents. HistòriaCom totes les altres escriptures índies, l'alfabet bengalí deriva de l'escriptura brahmi, concretament de les escriptures gupta i posteriorment nagari.[1][2] En principi, no s'associava a una llengua en particular. També s'usava (i encara es fa servir de vegades) per escriure sànscrit. L'alfabet bengalí està emparentat amb el devanagari, que és la forma moderna de l'escriptura nagari. L'escriptura bengalí comença a divergir de la nagari al segle XI. J. G. Février anomena aquesta forma antiga de l'escriptura bengalí protobengali;[3] està documentada a Índia oriental i es manifesta sota la forma de petits triangles o ganxos ajuntats a l'esquerra de diverses lletres. L'escriptura va continuar evolucionant però sense allunyar-se gaire de la nagari[3] La filiació seria la següent, segons Louis-Jean Calvet :[4] de l'alfabet brahmi en van evolucionar els alfabets gupta (s. IV), siddham (s. VI) i nagari (s. VIII); després, del gupta en va evolucionar l'aflabet sharada (segle ix), del siddham va evolucionar-ne el nepalès (s. XI), i del nagari en va evolucionar d'una banda el devanagari i de l'altra el protobengalí (s. XI) que acabaria l'evolució en l'alfabet bengalí.
La forma moderna de l'escriptura bengalí data de 1778, època en què Charles Wilkins va endegar la impremta en bengalí.[5][6] Actualment, aquest alfabet s'utilitza principalment per escriure, com el seu nom la indica, el bengalí, però també altres llengües menys esteses: l'assamès, el meitei,[1] el garo, el mundari,[5] el bishnupriya manipuri[7] i el sylheti. Característiques generalsL'alfabet bengalí s'escriu horitzontalment d'esquerra a dreta i és monocameral (no fa distinció entre majúscules i minúscules).[1] Es reconeix per la barra horitzontal continua anomenada matra[nota 1] (মাত্রা) sota la qual es lliguen els caràcters, característica que comparteix amb el devanagari i el gurmukhi). Aquesta barra s'interromp breument per a certs caràcters oberts per dalt (per exemple গ gô i খ khô). Les síl·labes són constituïdes o bé per una vocal sola, o bé per una consonant (o una lligadura de diverses consonants) a la qual s'afegeix eventualment un signe diacrític per indicar la vocal que l'acompanya. L'ortografia del bengalí no és gens simple: l'escriptura ha mantingut grafemes que servien per representar sons diferents en sànscrit però que es pronuncien de la mateixa manera en bengalí, la qual cosa fa que en alguns casos hi hagi diverses maneres de representar el mateix so. Descripció dels grafemesVocals El bengalí té 11 vocals escrites anomenades স্বরবর্ণ shôrobôrno.[nota 2] Aquestes vocals representen sis de les set vocals del bengalí així com dos diftongs. No hi ha caràcter estàndard per representar el so /æ/ i les diferències de llargada representades a l'escriptura (per exemple hrôshsho i i dirgho i) no són presents a la llengua parlada.[a 1] El caràcter anomenat ri no representa veritablement una vocal, sinó el so /ri/; tanmateix en l'escriptura és tractat com una vocal.[a 2] Cada vocal (excepte una) té dues formes escrites diferents:[a 3]
Una excepció a aquest sistema és el grafema de la vocal /ɔ/. No té forma diacrítica, però és considerada inherent a les consonants. Per representar específicament l'absència d'aquesta vocal inherent, es pot escriure un diacrític anomenat hôshonto (্) sota la consonant, és a dir, un virama. Encara que només hi ha dos diftongs a l'escriptura, el sistema fonològic bengalí de fet en té més. La majoria s'escriuen juxtaposant els grafemes de les vocals que els componen, com a কেউ keu.[a 4] El quadre següent mostra els grafemes vocàlics presents a l'inventari modern de l'escriptura bengalí, que ha abandonat els grafemes de tres vocals històriques, rri, li i lli, que anaven tradicionalment entre ri i e.
Casos particularsLes vocals উ u, ঊ ū, i ঋ ṛ, sota la forma depenent, tenen una forma diferent després de certes consonants — sovint després de র rô, que pot ser amb la seva forma completa o al final d'una combinació de consonants (vegeu la secció corresponent en aquest mateix article). (ঊ és aquí transcrita ū i ঋ ṛ, per tal de respectar l'ortografia.)
ConsonantsLes consonants s'anomenen en bengalí ব্যঞ্জনবর্ণ bênjonbôrno. El nom d'una consonant és generalment la seva pronunciació seguida de la vocal inherent ô.[a 6] Com que la vocal inherent no s'escriu, el nom de la majoria dels grafemes és idèntic al grafema ell mateix (per exemple, el nom del caràcter ঘ és ell mateix ঘ ghô). Certs grafemes que han perdut la seva pronunciació diferent en bengalí tenen un nom més complicat Per exemple, com el so /n/ pot ser escrit ন, ণ, o ঞ (segons l'ortografia de la paraula), no són anomenats simplement nô; sinó que reben els noms de দন্ত্য ন donto nô (« N dental »), মূর্ধন্য ণ murdhonno nô (« N cerebral ») i ঞীয়/ইঙ niô/ingô (N palatal). Així mateix, el fonema /ʃ/ pot ser escrit শ talobbo shô (« S palatal »), ষ murdhonno shô (« S cerebral ») o স donto shô (« S dental »), segons la paraula. Ja que la consonant ঙ /ŋ/ no pot trobar-se a començament de paraula en bengalí, el seu nom no és ঙ * ngô sinó উঙ ungô (pronunciats per certs উম umô o উঁঅ ũô). Així mateix, com que les semivocals ([j], [w], [e̯], [o̯]) no es poden trobar a començament de paraula en bengalí, el nom per a la « semivocal E » য় no és অন্তঃস্থ য় * ôntostho e̯ô però অন্তঃস্থ অ ôntostho ô. El quadre següent mostra les consonants del bengalí amb el seu ordre tradicional
Combinacions de consonants Diverses consonants consecutives (fins a quatre) que no van separades per vocals es combinen en una lligadura anomenada consonant conjunta (যুক্তাক্ষর juktakkhor o যুক্তবর্ণ juktobôrno).[8] Generalment, la primera consonant és a l'esquerra o a sobre de les altres Moltes consonants apareixen a les combinacions sota una forma reduïda o abreujada Certes combinacions tenen una forma excepcional que s'assembla poc a les consonants que els componen En alguns casos, la manera com es lliguen les consonants depèn de la política utilitzada Sovint passa que una combinació de consonants no es pronuncia com la sèrie de les consonants que la componen Per exemple, afegir ল lô a sota de শ shô crea la consonant conjunta শ্ল, que no es pronuncia pas shlô sinó slô. Moltes combinacions representen sons del sànscrit que han estat perduts, com জ্ঞ, que és una combinació de জ jô i ঞ niô però es pronuncia ggõ, i pas jnô. Com les combinacions de consonants representen sovint sons que no poden ser fàcilment deduïts dels seus components, les descripcions següents concerneixen la construcció de les combinacions, i no la pronunciació resultant Per això s'utilitza una variant del mètode de transliteració IAST en comptes de la transcripció fonèmica (vegeu el paràgraf sobre la romanització). FusióCertes consonants es fusionen, per exemple compartint la seva línia vertical o escrites l'una prop de l'altre
ReduccióCertes consonants prenen una forma comprimida (per exemple, reducció d'un tret) o abreujada (perden una part de la seva forma)
Canvi de formaCertes consonants tenen una forma diferent quan apareixen en una combinació de consonants És sobretot el cas de র rô i য yô :
ExcepcionsHi ha algunes lligadures excepcionals que s'han d'aprendre de memòria
També hi ha combinacions de tres consonants i s'escriuen segons les mateixes regles, per exemple : স্ত্র strô, ম্প্র mprô, ঙ্ক্ষ ŋkṣô, জ্জ্ব jjwô, ক্ষ্ম kṣmô. Teòricament es podrien combinar quatre consonants (per exemple র্স্ট্র rsṭrô), però no se'n troben casos. Altres signes
ঃ i ং són igualment utilitzats com marca d'abreviatura. Per exemple, ডঃ (« Dr ») és l'abreviatura de ডক্টর (« doctor »), i নং (« núm. ») significa নম্বর (« número »). Tanmateix, en l'ús modern, el punt cada vegada és més utilitzat per indicar les abreviatures. XifresEl bengalí té deu símbols per representar les xifres de 0 a 9, que són una variant del sistema digital indi. Contràriament a la majoria dels altres caràcters, les xifres no són superats d'una línia horitzontal
Els nombres superiors a 9 són escrits en base 10, com en català. El punt és utilitzat com a separador decimal (equivalent a la nostra coma). Els nombres grans se separen en grups per comes, però, a diferència de la nostra tradició de separar per milers, els nombres en bengalí se separen primer els milers, a continuació cent mil (লাখ lakh o লক্ষ lokkho), a continuació deu milions (কোটি koṭi o ক্রোড় kroṛ). És a dir, per exemple, el nombre 17 557 345 serà escrit en bengalí ১,৭৫,৫৭,৩৪৫ (এক কোটি, পঁচাত্তর লাখ, সাতান্ন হাজার, তিন শ পঁয়তাল্লিশ êk koṭi põchattor lakh, shatanno hajar, tin sho põetallish : una vegada deu milions, setanta-cinc vegades cent mil, cinquanta-set mil, tres-cents quaranta-cinc). PuntuacióEls signes de puntuació del bengalí han estat manllevats de les llengües occidentals. La coma, el punt i coma, els dos punts i les cometes són els mateixos que en anglès. L'única diferència és la barra vertical (।) que és l'equivalent del punt. AmbigüitatsL'ortografia del bengalí és complicada pel fet que un mateix so pot ser escrit de diverses maneres, o que un grafema pugui representar diversos sons. La majoria d'aquestes ambigüitats s'expliquen pel fet que l'alfabet bengalí servia originàriament per escriure el sànscrit.[a 10] La vocal inherentLa vocal inherent tant pot ser [ɔ] com [o] segons el context; aquesta informació fonològica no es marca en l'escriptura. A més, la vocal inherent no es pronuncia habitualment al final d'una síl·laba, com per a কম [kɔm] "menys", tot i que aquesta omissió no es representa a l'escriptura. Heus aquí algunes regles que serveixen a deduir si la vocal inherent es pronuncia [ɔ] o [o] o bé no es pronuncia:[9]
Els sons [i] i [u]Hi ha dos caràcters que representen el so [i] (ই i ঈ) i dos que representen el so [u] (উ i ঊ). Allò s'explica pel fet que el sànscrit distingeix una [i] curta i una [iː] llarga, i una [u] curta i una [uː] llarga Els caràcters s'han mantingut en bengalí, encara que la distinció de llargada vocàlica hagi desaparegut. Aquests grafemes tenen tanmateix una funció etimològica en les paraules d'origen sànscrit[a 1] El so [æ]Encara que la vocal [æ] formi part del sistema fonològic bengalí, no hi ha cap caràcter específic per representar-la, atès que no existia en sànscrit. Per consegüent, hi ha diversos mitjans de representar aquest so, generalment amb una certa combinació de la forma plena de la vocal এ, la forma plena de la vocal অ, la forma diacrítica de la vocal আ (া akar) i de la forma diacrítica de la consonant য ôntostho jô utilitzada a les combinacions (যফলা jôfôla), per exemple :
A més, এ és generalment marcat [e], i no és sempre possible d'endevinar quina és la pronunciació adequada.[a 11] ত i ৎA les paraules bengalines natives (tôdbhôbo), ত tô a fi de síl·laba es pronuncia sempre [t̪], com a নাতনি /nat̪ni/ (« neta »), করাত /kɔrata̪/ (« veure » en passat), etc. ৎ (anomenat খণ্ড ত khônḍo tô, « tô trencat ») s'utilitza sempre a final de síl·laba i igualment pronunciat [t̪].[a 12] Es troba principalment a paraules manllevades del sànscrit, com ভবিষ্যৎ /bʱobiʃːɔt̪/ (« futur ») o সত্যজিৎ /ʃot̪ːod͡ʒit̪/ (Satyajit, un nom propi). Es troba també en onomatopeies (com থপাৎ /t̪ʰopat̪/, el so d'alguna cosa pesant que cau, মড়াৎ /mɔɽat̪/, el so d'alguna cosa que es trenca), en la primera part de certes consonants conjuntes (com ৎস tsô, ৎপ tpô, ৎক tkô, etc.) i a certs manlleus (com নাৎসি /nat̪si/, « nazi », জুজুৎসু /d͡ʒud͡ʒut̪sabut/ « ju-jitsu », etc.)[a 12] No hi ha una manera simple de determinar si cal utilitzar ত o ৎ[a 12] ̪Generalment, cal aprendre de memòria els contextos on s'utilitza ৎ, perquè són menys freqüents শ, ষ i সTres grafemes — শ talobbo shô (« S palatal »), ষ murdhonno shô (« S cerebral ») i স donto shô (« S dental ») — s'utilitzen per representar el so [ʃ], com a ফিসফিস /pʰiʃpʰiʃ/ (« murmura »), বিশ /biʃ/ (« vint ») i বিষ /biʃ/ (« verí »).[a 13] Tanmateix, স consrtva el so [s] quan és el primer component de certes consonants conjuntes com a স্খলন /skʰɔlon/ (« caure »), স্রোত /srot/ (« corrent ») i স্পন্দন /spɔndon/ (« batre »). সTambé, শ correspon al so [s] quan és seguida d'un rôfôla, com a বিশ্রী /bisri/ (« lleig ») i শ্রোতা /srota/ (« auditor »). জ i যDues lletres, জ i য, es pronuncien [d͡ʒ], com a জাল /d͡ʒal/ (« xarxa ») i যাও /d͡ʒao/ (« Ves-hi! য) ণAquesta lletra, que antigament es pronunciava com una consonant nasal retroflexa [ɳ], actualment es pronuncia com una consonant alveolar [n] (a menys que sigui combinada amb altres consonants retroflexes com ট, ঠ, ড i ঢ), i aquest canvi no és reflectit a l'ortografia. La seva pronunciació és doncs idèntica a la de ন[a 14] ঙ i ংEl so [ŋ] pot ser representat tany per la lletra ঙ, com pel signe ônushshôr. ং Certes paraules es poden escriure amb tots dos, com rông (« color ») : রঙ o রং. A altres paraules, l'ortografia és fixada, com al nom de la llengua bengalí, বাংলা bangla. Tanmateix, no pot haver-hi vocal després de la ônushshôr; per això bangali (« bengalí », el poble) s'escriu বাঙালী.[a 15] RomanitzacióLa romanització del bengalí és la representació del bengalí mitjançant l'alfabet llatí. S'han proposat diversos mètodes de romanització, tot i que no hi ha hagut una adopció tan uniforme d'aquests sistemes de transcripció com en el cas del japonès o del sànscrit. La majoria dels mètodes de romanització del bengalí són adaptades d'estàndards d'altres llengües de l'índia. Transcripció i transliteracióLa romanització d'una llengua escrita a un altre sistema d'escriptura es pot basar en la transliteració (partint de l'ortografia amb fidelitat de manera que es pot recuperar l'ortografia original) o la transcripció (partint de la fonologia de manera que es pot recuperar la pronunciació amb precisió). Aquesta distinció és important en bengalí, perquè la seva ortografia es basa en la del sànscrit i ignora segles de canvis fonètics. Per exemple, les tres lletres শ, ষ, i স es pronunciaven diferentment en sànscrit, però amb l'evolució, el bengalí ha perdut aquesta distinció (totes tres es pronuncien [ʃ]), encara que es manté en l'ortografia. Alguns homòfons s'escriuen diferentment, com শাপ shap (« destí ») i সাপ shap (« serp »). Com que aquestes paraules es pronuncien de la mateixa manera, es transcriuen de manera idèntica; per tant, hi ha diferències de significat importants que no es poden reflectir amb una transcripció. Un altre problema és que una mateixa paraula pot ser pronunciada diferentment segons els dialectes i els registres, i aquesta paraula té, per tant, diverses transcripcions diferents. Per exemple, মন (« esperit ») pot ser pronunciat mon, môn o (en poesia) mônô (com en l'himne indi Jana-Gana-Mana). Pot passar també que diferents fonemes siguin representats pel mateix grafema. És el cas de এ, que pot representar [e] (এল elo [elo] : « venir » en passat) o [æ] (এক êk [æk] : « un »).[a 11] De vegades, paraules escrites de manera idèntica (homògrafes) poden ser pronunciades de diverses maneres i tenir sentits diferents : মত pot significar « opinió » (pronunciat môt) o « similar a » (môto). Per a aquesta raó, les distincions fonèmiques importants no es poden reflectir amb la transliteració. Comparació de mètodes de romanitzacióA continuació es presenten els principals mètodes de romanització del bengalí. Hi ha dos estàndards que s'utilitzen sovint per transliterar les llengües índies, incloent-hi el bengalí. Algunsmètodes (com el NLK) empren diacrítics i permeten l'ús de majúscules per marcar els noms propis. D'altres (com el Harvard-Kyoto) són més apropiades per als teclats ASCII i utilitzen majúscules i minúscules.
ExemplesEl quadre següent presenta paraules bengalines transcrites segons els mètodes descrits anteriorment.
Detall dels mètodes de romanització
Ordre lexicogràficTal com l'alfabet llatí segueix l'ordre alfabètic, l'alfabet bengalí segueix un ordre, utilitzat sobretot en diccionaris. En primer lloc hi ha les vocals en aquest ordre: অ, আ, ই, ঈ, উ, ঊ, ঋ, এ, ঐ, ও, ঔ, a continuació els signes ônushshôr (ং), bishôrgo (ঃ) i chôndrobindu (ঁ), i finalment les consonants seguint aquest ordre ক, খ, গ, ঘ, ঙ, চ, ছ, জ, ঝ, ঞ, ট, ঠ, ড (ড়), ঢ (ঢ়), ণ, ত (ৎ), থ, দ, ধ, ন, প, ফ, ব, ভ, ম, য (য়), র, ল, শ, ষ, স, হ.[a 17] ExempleA continuació es mostra l'article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans en bengalí, acompanyat d'una transliteració (que respecta l'ortografia), d'una transcripció (que respecta la pronunciació), de la pronunciació i de la traducció al català.
Notes
Referències
Bibliografia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
