Alexander Gelfond | |
Naixement | 11 octubre 1906 (Julià) Sant Petersburg (Rússia) |
---|
Mort | 7 novembre 1968 (62 anys) Moscou (Rússia) |
---|
Sepultura | Cementiri de Novodévitxi, columbarium 55° 43′ 29″ N, 37° 33′ 15″ E / 55.7247°N,37.5542°E / 55.7247; 37.5542 |
---|
Formació | Universitat Estatal de Moscou (1924–1930) |
---|
Director de tesi | Aleksandr Khintxin i Viatxeslav Stepànov |
---|
|
Camp de treball | Teoria de nombres, teoria de funcions i matemàtiques |
---|
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
---|
Ocupador | Institut Steklov de Matemàtiques (1933–1968) Universitat Estatal de Moscou (1931–1968) Universitat Tècnica Estatal Bàuman (1929–1930) |
---|
Partit | Partit Comunista de la Unió Soviètica |
---|
Membre de | |
---|
|
Obres destacables | Estudiant doctoral | Andrei Sidlovskii, Nikolai Korobov, Alexei Leont'ev, Alexander Soloviev, Marat Evgrafov, Alexei Postnikov, Naum Feldman, Mikhail Zakhar-Itkin, Victor Videnskii, Leonid Vulakh, Emiliano Aparicio Bernardo, Akad Ibragimov i Gregory Freiman |
---|
|
Pares | Osip Gelfond i Musia Gershevna |
---|
|
|
Alexander Gelfond (Sant Petersburg, 11 d'octubre de 1906 (Julià) - Moscou, 7 de novembre de 1968) va ser un matemàtic soviètic.
Nascut a Sant Petersburg de pares metges, el seu pare també tenia inquietuds filosòfiques marxistes. A partir de 1924 va estudiar matemàtiques a la universitat Estatal de Moscou en la qual es va graduar el 1927 i va continuar estudis de postgrau sota la direcció d'Aleksandr Khintxin i de Viatxeslav Stepànov. El curs 1929-1930 va ser professor de la universitat tècnica estatal de Moscou. Des de 1930 fins a la seva mort va ser professor de la universitat estatal de Moscou, ocupant la càtedra de teoria de nombres, a més de col·laborar des del 1933 amb l'Institut Steklov de Matemàtiques.
Gelfond és recordat pels seus treballs sobre nombres transcendents i, en particular, per haver donat el 1934 una solució completa del setè problema de Hilbert.[6] Va publicar una centena llarga d'articles, monografies i llibres sobre aquest tema i sobre funcions de variable complexa.
Referències
Bibliografia
- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific Publishing, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Евграфов, М.А.; Коробов, Н.М.; Линник, Ю.В.; Пятецкий-Шапиро, И.И.; Фельдман, Н.И. «Александр Осипович Гельфонд (некролог)» (en rus). Успехи математических наук, Vol. 24, Num. 3(147), 1969, pàg. 219-220. DOI: 10.1070/RM1969v024n03ABEH001350. ISSN: 0042-1316.
- Levin, B.V.; Feldman, N.I.; Šidlovski, A.B. «Alexander O. Gelfond» (en anglès). Acta Arithmetica, Vol. 17, Num. 4, 1971, pàg. 315-336. DOI: 10.4064/aa-17-4-315-336. ISSN: 0065-1036.
- Odifreddi, Piergiorgio. La matematica del siglo XX (en castellà). Katz Editores, 2006. ISBN 987-1283-17-2.
- Пятецкий-Шапиро, И.И.; Шидловский, А. Б. «Александр Осипович Гельфонд (к шестидесятилетию со дня рождения)» (en rus). Успехи математических наук, Vol. 22, Num. 3(135), 1967, pàg. 247-256. DOI: 10.1070/RM1967v022n03ABEH001223. ISSN: 0042-1316.
- Редколлегия «Александр Осипович Гельфонд (1906–1968)» (en rus). Сибирский математический журнал, Vol. 10, Num. 2, 1969, pàg. 478-479. DOI: 10.1007/BF00970448. ISSN: 0037-4466.
- Sinai, Yakov. Russian Mathematicians In The 20th Century (en anglès). World Scientific Publishing, 2003. ISBN 981-02-4390-1.
- Yandell, Benjamin H. The Honors Class: Hilbert's Problems and Their Solvers (en anglès). CRC Press, 2001. ISBN 978-1-5688-1216-8.
Enllaços externs
|