Alex Nicol

Alex Nicol

Biografia
Naixement	20 gener 1916 Ossining (Nova York)
Mort	29 juliol 2001 (85 anys) Montecito (Califòrnia)
Activitat
Ocupació	director de cinema, actor de teatre, actor de televisió
Activitat	1950 -
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica

Alexander Livingston "Alex" Nicol Jr. (Ossining, Nova York, 20 de gener de 1916 - Montecito, Califòrnia, 29 de juliol de 2001) va ser un actor i director de cinema estatunidenc. Nicol va aparèixer en molts westerns com L'home de Laramie (1955). Va aparèixer en més de 40 pel·lícules i va dirigir nombrosos programes de televisió com The Wild Wild West (1967), Tarzan (1966), i Daniel Boone (1966). També va fer alguns papers a Broadway.

Biografia

El seu pare era un vigilant de Sing Sing i va estudiar al Feagin School of Dramatic Art abans d'unir-se a la companyia de teatre de Maurice Evans' amb el que va debutar a Broadway amb Henry IV, Part 1 (1939).[1] Més tard fou membre de The Actors Studio,[2] Nicol va fer de Brick a l'obra de Tennessee Williams Cat on a Hot Tin Roof, sota la direcció d'Elia Kazan. La seva carrera d'actor fou interrompuda pel servei militar, que va servir de sergent al 101è Regiment de Cavalleria. Després va tornar a Broadway i fou readmès a The Actors Studio. Va aparèixer a Forward the Heart, al musical de Rodgers i Hammerstein South Pacific (1949) i Mister Roberts.

El 1950 va debutar al cinema amb The Sleeping City i en van continuar Tomahawk (1951), Target Unknown (1951), Air Cadet (1951) amb Frank Sinatra i Shelley Winters, i el drama musical Meet Danny Wilson (1952). El 1953 va coprotagonitzar amb Maureen O'Hara The Redhead from Wyoming (1953), i continuà fent pel·lícules amb Daniel Mann, Anthony Mann i Jacques Tourneur. El 1959 va anar a Itàlia per rodar amb Martin Ritt 5 Branded Women, i quan acabà va restar dos anys a Europa, on va rodar algunes pel·lícules també a Espanya.

Al seu retorn va fer algunes pel·lícules western i va participar en sèries de televisió com The Twilight Zone, (1962) The Wild Wild West (1967), Tarzan (1966), i Daniel Boone (1966). El 1976 va participar en la pel·lícula independent A*P*E. A finals de la dècada del 1980 es va retirar a Califòrnia, on va morir de causes naturals en 2001.[3][4]

Premis

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[5]

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1964	Millor actor estranger en pel·lícula espanyola	Brandy	Guanyadora

Filmografia parcial

• 1950: The Sleeping City de George Sherman
• 1951: The Raging Tide de George Sherman
• 1951: Tomahawk de George Sherman
• 1952: Meet Danny Wilson de Joseph Pevney
• 1952: Red Ball Express de Budd Boetticher
• 1953: The Redhead from Wyoming de Lee Sholem
• 1953: Law and Order de Nathan Juran
• 1954: The House Across the Lake de Ken Hughes
• 1954: Dawn at Socorro de George Sherman
• 1954: Face the Music de Terence Fisher
• 1955: L'home de Laramie (The Man from Laramie) d'Anthony Mann
• 1955: The Gilded Cage de John Gilling
• 1955: Sincerely Yours de Gordon Douglas
• 1955: Strategic Air Command, d'Anthony Mann
• 1956: Una pistola a l'alba (Great Day in the Morning) de Jacques Tourneur
• 1957: Stranger in Town de George Pollock
• 1958: The Screaming Skull d'Alex Nicol
• 1960: Sotto dieci bandiere de Duilio Coletti
• 1960: Via Margutta de Mario Camerini
• 1960: 5 Branded Women, de Martin Ritt
• 1961: Tutti a Casa de Luigi Comencini
• 1961: Tierra Brutal de Michael Carreras
• 1964: Brandy de José Luis Borau
• 1970: Maleïda mare (Bloody Mama) de Roger Corman
• 1976: A*P*E de Paul Leder

Referències

1. Dixon, Wheeler W. Collected Interviews: Voices from Twentieth-century Cinema. SIU Press, 2001, p. 36. ISBN 978-0-8093-2417-0. 
2. Garfield, David. «Appendix: Life Members of The Actors Studio as of January 1980». A: A Player's Place: The Story of The Actors Studio. Nova York: MacMillan Publishing Co., Inc., 1980, p. 279. ISBN 0-02-542650-8. 
3. «Alex Nicol: Obituary». The Independent on Sunday, 20-08-2001 [Consulta: 23 novembre 2008].
4. Alex Nicol a Allmovie (anglès)
5. «Premios del CEC a la producción española de 1964». CEC. Arxivat de l'original el 2015-12-11. [Consulta: 9 gener 2016].