Alesanco

Alesanco

Tipus	municipi de La Rioja
Localització
42° 24′ 51″ N, 2° 49′ 00″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	La Rioja
Capital	Alesanco
Població humana
Població	480 (2024) (27,96 hab./km²)
Geografia
Part de	Camí Francès de Sant Jaume a La Rioja Mancomunitat Cuatro Ríos Mancomunitat Intermunicipal de las Cinco Villas de Alesanco, Torrecilla sobre Alesanco, Azofra, Hormilla y Hormilleja
Superfície	17,17 km²
Altitud	565 m
Limita amb	Azofra Hervías Nájera Cordovín Cirueña Torrecilla sobre Alesanco
Organització política
• Alcalde	José Antonio Reinares Martínez
Identificador descriptiu
Codi postal	26324
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	26009
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data	?
Identificador	563
Lloc web	alesanco.org

Alesanco és un municipi de la Rioja,[1] a la regió de la Rioja Alta,

Història

En la Crònica Albeldense s'esmenta la famosa expedició que va portar a terme Alfons I, rei d'Astúries per la ribera de l'Ebre el 740. En aquest relat es refereixen les localitats destruïdes: Mirandam (actual Miranda de Ebro), Revendecam, Carbonariam, Abeicam (Ábalos, des d'on va creuar l'Ebre), Brunes (podria ser Briones però no és del tot segur), Cinissariam (actual Cenicero) i Alesanco.

Etimologia

En una butlla de 1199 per la qual es concedien privilegis al monestir de San Millán de la Cogolla apareix nomenat com Alesancho, que segons Joan Coromines.[2] després de desestimar la possibilitat de relacionar-lo amb aliso, per la i, pensa que el seu origen està en l'antropònim Alesianko, pròxim a Alesia i amb sufix indoeuropeu -Anko. Per a Alarcos,[3] deriva d'una base Alisancum, que parteix d'una arrel Alis, constituint un exemple de l'existència de persones de la tribu dels ambrons, que marxaren des d'Il·líria fins a Ibèria. Amb aquestes indicacions el topònim Alesanco és un antropònim d'època prerromana, potser emparentat amb Alexandro, que apareix com a seu episcopal que s'estenia sobre caristis i vàrduls.

Referències

1. Govern de La Rioja. «Listado de municipios» (en castellà), 2016. Arxivat de l'original el 20 de gener 2022. [Consulta: 15 febrer 2021].
2. ,Coromines, 1972 I, 19 i 100
3. Alarcos 1950, 490