Alberto I de Prato
Alberto I de Prato (Prato, s. XI) va ser un noble italià, comte de Prato. Fill del comte Ildebrando, que posseïa Prato i Vernio, entre altres terres,[1] i que consta difunt el 1075, quan Alberto està documentat en un document on s'acorda l'ús d'unes terres als afores de Coiano, vora el riu Bisenzio, a canvi d'un pagament anual a la seva cort, situada al castell de Prato. Casat amb Lavínia, la qual residia en aquesta ciutat amb els fills del matrimoni, Alberto i Ildebrando.[2] També va tenir una filla, Adalegita, que va casar-se amb Ugolino III, de la família dels comtes d'Arezzo.[3] Hom l'ha identificat amb el comte Alberto que, juntament amb el seu germà Ildebrando, fills d'un altre Ildebrando, van assistir el 1068 a Lucca a petició de la marquesa Beatrice de Toscana.[4] La seva esposa i fills van donar el 1076 o 1077 una peça de terra a l'església de San Stefano de Prato, i hom afirma que llavors Lavínia era vídua,[2] tot i que altres autors creuen que va morir l'abril de 1079.[1] Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia