Alan Rusbridger

Alan Rusbridger

(2018)
Biografia
Naixement	29 desembre 1953 (71 anys) Lusaka (Zàmbia)
Director Lady Margaret Hall
2015 – 2021 ← Frances Lannon – Christine Gerrard ^(en)  →
Redactor en cap The Guardian
1995 – 2015 ← Peter Preston – Katharine Viner →
Dades personals
Formació	Magdalene College Cranleigh School Harlow College
Activitat
Camp de treball	Periodisme, mitjà de comunicació de massa i periodisme d'investigació
Ocupació	periodista, crític literari, redactor en cap, director d'escola
Ocupador	The Guardian, redactor en cap (1995–2015) Universitat Queen Mary de Londres
Participà en
21 gener 2015	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2015
23 gener 2013	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2013
Família
Cònjuge	Lindsay Mary Mackie (1982–)
Fills	Bella Mackie
Pare	G. H. Rusbridger
Premis
(2016)  Carey McWilliams Award ^(en) (2014)  Right Livelihood Award  Premis Ortega y Gasset  Premi de la Premsa Europea

Alan Rusbridger (Rhodèsia del Nord, 29 de desembre de 1953) és un periodista, cap d'edició de The Guardian i editor d'aquest diari des de 1995, fins a l'any 2015. És també membre de la Scott Fundation (que posseeix The Guardian i The Observer)

Biografia

Nascut a Rhodèsia del Nord, actualment Zàmbia, és fill de G.H Rusbridger, Director d'Educació de Zàmbia, i B.E. Va estudiar a Cranleigh School, un col·legi independent de nois a Cranleigh (Surrey) al Magdalene ColleBorn a Zàmbia, i es va graduar a la Universitat de Cambridge amb el Graduat en Anglès el 1976. Es va casar amb l'educadora Lindsay Mackie i tenen dos fills (nascuts el 1983 i 1986). Amb una gran afició per la música, toca el piano i el clarinet. És també president de l'Orquestra Jove Nacional de Gran Bretanya del 2004.

Carrera

La carrera de Rusbridger va començar al Cambridge Evening News, on va treballar com a reporter abans d'entrar a The Guardian el 1979. També va treballar com a cronista, columnista, i reporter abans de sortir del diari per fer crítiques de TV pel diari The Observer.

El 1987 va ser corresponsal a Washington DC pel London Daily News abans de retornar al The Guardian.[1]

Al següent any va passar d'escriure a editar, posant en marxa el Guardian Weekend magazine i la secció G2 en paper. Va ser nomenat director adjunt el 1994, quan va començar a treballar en les incursions inicials del diari en l'edició digital. Com a editor, va ajudar el llançament del Guardian Unlimited –ara guardian.co.uk- i el 2004, va ser responsable del redisseny i transformació del format en paper cap al format European Berliner.

Va supervisar la integració de les operacions en paper i digital, ajudant a construir una web que avui en dia atrau a més de 30 milions de visitants per mes. Es troba al top 10 global new sites, i ha estat regularment votat el millor diari digital del món.

En el seu editorial el diari ha lliurat una sèrie de batalles d'alt nivell sobre la difamació i la llibertat de premsa, incloent casos de Neil Hamilton, Jonathan Aitken, la llibertat de Policia de Federació, Trafigura, d'informació i de Wikileaks En paper, el diari va ser nomenat diari de l'any cinc vegades entre 1996 I 2006. Rusbridger ha estat nomenat editor de l'any en tres ocasions.

Referències

1. «Freedom of information» (en anglès). New Yorker, 07-10-2013. [Consulta: 20 juny 2014].

Enllaços externs

• Perfil a The Guardian