Agramunt és juntament amb Guissona una de les poblacions capdavanteres de la subcomarca de la Ribera del Sió, situat en el punt de confluència de l'Urgell, la Segarra i la Noguera.
Té com a eix el riu Sió, en direcció est-oest. Agramunt és la segona vila més poblada de la comarca de l'Urgell, i està situada al nord de la comarca. És una vila industrial, de serveis i agrícola, molt coneguda per les seves fàbriques de torró i xocolata. Són importants també les seves indústries metal·lúrgiques.
Història
La conquesta de la vila va tenir lloc a l'any 1070 a càrrec d'Ermengol IV d'Urgell.
Al 1163 li va ser concedida la carta de població.[1] Fins al 1314 va ser la capital del comtat de l'Urgell, fet que li va donar certs privilegis com per exemple el poder d'encunyar la moneda pròpia del comtat l'any 1200.
Al 1413 i després de les lluites que van seguir al compromís de Casp, la ciutat es va rendir davant les tropes de Ferran I d'Antequera. Pocs anys més tard, la vila va passar a mans de Joan II d'Aragó qui, el 1452 la va entregar a causa d'uns deutes amb el comte de Pallàs. L'any 1472 Agramunt va tornar a ser possessió de la corona. Després dels Decrets de Nova Planta va passar a formar part del corregiment de Cardona.
Durant la Guerra dels Segadors la ciutat va ser conquerida primer per les tropes de Castella, ocupada per tropes franceses l'any 1644, i presa de nou per les castellanes al 1646. Durant la Guerra de Successió va caure en mans de les tropes de Felip V l'any 1711. Des del 1810 fins al 1814 va estar ocupada per tropes franceses emmarcada en el context històric de la Guerra de la Independència Espanyola.
Etimologia
El topònim d'Agramunt apareix documentat per primera vegada el segle xi amb la mateixa forma d'Agramunt. D'entrada sembla un simple compost del llatí acre 'escarpat' i mons 'turó'. De tota manera, Joan Coromines observà que la ciutat està situada només nou quilòmetres al nord del poblat ibèric del Molí d'Espígol, generalment identificat amb la població d'Atanagrum. Si aquesta identificació és correcta, el nom d'Agramunt podria ser continuador del d'Atanagrum: atan- significaria muntanya, de tal manera que, llatinitzat, el topònim hauria esdevingut *Muntagre; justament aquesta forma es documenta en un document del segle xi referit a la vila d'Agramunt. De tota manera, el mateix Coromines admet que l'etimologia no és clara i que també és versemblant que es tracti simplement de Acri-monte 'turó escarpat'.[1]
La gent d'Agramunt són agramuntins o agramuntesos, tot i que la segona és menys corrent.
Geografia
Llista de topònims d'Agramunt (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
La Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra es remunta a l'any 1988 quan a iniciativa del Foment Pro-Mercat d'Agramunt i Comarca es va organitzar un mercat dedicat al torró. La bona acollida que va tenir la iniciativa va animar als organitzadors a obrir la participació en altres sectors i el 12 d'octubre de l'any següent es va celebrar la primera Fira del Torró i de la Xocolata a la Pedra. De llavors ençà la fira ha evolucionat i actualment és un punt de referència dins el calendari firal de les Terres de Lleida.[3]
El primer cap de setmana de setembre se celebra la Festa Major
El Carnaval d'Agramunt és una de les festes populars més destacades d'aquesta vila de la comarca de l'Urgell, a Catalunya. Aquesta celebració, que té lloc anualment al mes de febrer, s'ha convertit en un esdeveniment molt esperat gràcies a la seva originalitat i a la participació activa dels veïns. Entre els actes més destacats hi ha el pregó de Carnaval i la Rua, en la qual participen prop d'un miler de persones cada any. També són emblemàtics els personatges del Carnaval d'Agramunt, com el Rei Carnestoltes, la Xurripampi, i els Dòminos.
Cultura
La revista Sió d'Agramunt és una publicació mensual, catalana i en català, d'informació local i comarcal de la Ribera del Sió. És editada per un col·lectiu de persones sense ànim de lucre. La revista, fundada el 1964, és l'entitat més veterana del municipi. També ha publicat, en fascicles, estudis monogràfics inèdits sobre temes locals que, posteriorment han estat editats en volums. La revista Sió s'ha convertit en un dels motors culturals de la vila d'Agramunt.[4][5]
Comunicacions
S’hi arriba a través de la carretera C-14, en direcció a Tarragona i Andorra i està situada a 15 km de Tàrrega. També agafant la carretera L-303 de Cervera a Agramunt o bé, venint de Balaguer per la carretera LV-3025.
↑AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 9. ISBN 84-393-5437-1.
