L'agermanament entre dues ciutats és l'establiment oficial de lligams de cooperació mútua. Les ciutats agermanades tenen alguna característica en comú i es comprometen a millorar la coneixença mútua i l'ajuda bilateral.
La carta fundacional del que avui és la Federació Mundial de les Ciutats Unides, defineix l'agermanament com[1]
«
el lligam que uneix, amb un esperit d'igualtat i de reciprocitat, els pobles de dos o més països diferents per tal d'afavorir el contacte entre persones, l'intercanvi de les idees, de les tècniques, dels productes [...] És un instrument de cultura popular i de formació cívica internacional [...] i no es pot desviar del seu objectiu per interessos personals, partidaris o polítics.
»
— La Charte des villes jumelées, Aix-les-Bains, 1957
La idea va sorgir després de la Segona Guerra Mundial dintre del procés d'integració europea, i avui compta amb el suport de la Unió Europea. La primera població a posar en marxa la iniciativa va ser l'anglesaCoventry, que es va agermanar amb Stalingrad, a la Unió Soviètica. A fi de la Guerra Freda van ser les ciutats de l'OTAN que es van agermanar amb les ciutats del Pacte de Varsòvia. A partir de la dècada del 1970, sorgeixen els agermanaments de cooperació pel desenvolupament del Tercer Món en el marc de relacions de solidaritat Nord-Sud.
Tipus d'agermanaments
Segons els promotors, es pot distingir els agermanaments institucionals i els civils o populars. Els agermanaments institucionals són promoguts i gestionats per les institucions locals, principalment els ajuntaments, amb una declaració i signatura oficial d'una carta d'agermanament. Els agermanaments no institucionals poden ser promoguts per qualsevol entitat o associació, amb finançament propi o popular.
Històricament, els tipus d'agermanaments han anat evolucionant amb el context històric i pel tipus d'objectius i activitats:[2]
Agermanaments reconciliació, després de la Segona Guerra Mundial, amb especial activitat entre ciutats franceses i alemanyes.