Acipenser nudiventris

Acipenser nudiventris

Estat de conservació
En perill crític
UICN	225
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Ordre	Acipenseriformes
Família	Acipenseridae
Gènere	Acipenser
Espècie	Acipenser nudiventris (Lovetsky, 1828)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims	Acipenser glaber (Fitzinger, 1836) Acipenser nudivenris (Lovetsky, 1828) Acipenser nudiventris derjavini (Borzenko, 1950)[4]

Acipenser nudiventris és una espècie de peix pertanyent a la família dels acipensèrids.[5]

Descripció

• Pot arribar a fer 200 cm de llargària màxima (normalment, en fa 132) i 80 kg de pes.
• 45-57 radis tous a l'aleta dorsal.
• 23-37 radis tous a l'aleta anal.
• Musell moderadament llarg i punxegut a la punta.
• La part superior és de color gris, els costats més clars i el ventre blanc.[6][7][8]

Reproducció

Fa la posta entre les acaballes de l'abril i el juny (o finals del maig en el cas de les poblacions del riu Rioni, Geòrgia).[9][10]

Alimentació

Menja mol·luscs, amfípodes i larves de quironòmids.[6]

Hàbitat

És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina; demersal; anàdrom[11] i de clima temperat (10 °C-20 °C; 57°N-36°N, 14°E-53°E) que viu entre 30-60 m de fondària.[6][12]

Distribució geogràfica

És autòcton de l'Azerbaidjan, Bulgària, Geòrgia, l'Iran, el Kazakhstan, Romania, Turquia, el Turkmenistan, Ucraïna i l'Uzbekistan, incloent-hi la mar Negra, la mar d'Azov, la mar Càspia, el llac Balkhash i els rius Danubi fins a Bratislava, el Volga fins a Kazan i l'Ural fins a Chkalov. Ha estat introduït a la Xina i esdevingué extint a Sèrbia, Eslovàquia, Moldàvia, Hongria, Txèquia, l'Afganistan i Àustria.[13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][9][32][33]

Estat de conservació

Les seues principals amenaces són la sobrepesca, les captures accidentals, la pesca furtiva, la construcció de preses, l'extracció d'aigua, les sequeres i la pèrdua del seu hàbitat. A més, la introducció de l'esturió sevruga (Acipenser stellatus) al mar d'Aral des de la mar Càspia a la darreria de la dècada del 1960 (el qual estava infestat per un paràsit nematode) va comportar la seua extinció al mar d'Aral al cap de pocs anys.[34]

Observacions

És inofensiu per als humans.[6]

Referències

1. Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - pp. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius). «Göttinger Digitalisierungszentrum: Seitenansicht». [Consulta: 7 juliol 2012].^[Enllaç no actiu]
2. uBio (anglès)
3. Lovetsky, A., 1828. Novyi Mag. Estestv. Istorii Part 2: e. g. 78.
4. Catalogue of Life^[Enllaç no actiu] (anglès)
5. The Taxonomicon (anglès)
6. «Acipenser nudiventris» (en anglès). Fishbase.
7. Rochard, E., P. Williot, G. Castelnau i M. Lepage, 1991. Elements de systematique et de biologie des populations sauvages d'esturgeons. P. 475-507. A: P. Williot (ed.). Acipenser, Actes du Premier colloque international sur l'esturgeon, Bordeus, 3-6 d'octubre del 1989. CEMAGREF Publ.
8. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.). Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma.
9. Svetovidov, A.N., 1984. Acipenseridae. P. 220-225. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and Mediterranean. UNESCO, París. vol. 1.
10. Breder, C. M.; Rosen, D. E. Modes of Reproduction in Fishes (en anglès). Museu Americà d'Història Natural, 1966. 
11. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
12. Baensch, H.A. i R. Riehl, 1991. Aquarien atlas. Bd. 3. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 1104 p.
13. FishBase (anglès)
14. Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
15. Blanc, M., J.-L. Gaudet, P. Banarescu i J.-C. Hureau, 1971. European inland water fish. A multilingual catalogue. Fishing News (Books) Ltd., Londres. Gran Bretanya.
16. Coad, B.W., 1981. Fishes of Afghanistan, an annotated check-list. Publ. Zool. Natl. Mus. Can. 14:23p.
17. Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
18. Gerstmeier, R. i T. Romig, 1998. Die Süßwasserfische Europas: für Naturfreunde und Angler. Franckh-Kosmos Verlag, Stuttgart. 368 p.
19. Hanel, L., 2003. The ichthyofauna of the Czech Republic: development and present state. Matthias Belivs Univ. Proc. 3(1): 41-71.
20. Institut d'Hidrobiologia de l'Acadèmia Sínica, Museu Natural de Shanghai i Ministeri d'Agricultura de la Xina de 1993. El peixos d'aigua dolça de la Xina en il·lustracions a color. Vol. 3. 166 p.
21. Kamilov, G. i Z.U. Urchinov, 1995. Fish and fisheries in Uzbekistan under the impact of irrigated agriculture. P. 10-41. A: T. Petr (ed.). Inland fisheries under the impact of irrigated agriculture: Central Asia. FAO Fisheries Circular Núm. 894.
22. Kottelat, M., 1997. European freshwater fishes. Biologia 52, Suppl. 5:1-271.
23. Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007. Handbook of European freshwater fishes. Publications Kottelat, Cornol, Suïssa. 646 p. ISBN 978-2-8399-0298-4
24. Lusk, M.R., Luskova V. i L. Hanel, 2010. Alien fish species in the Czech Republic and their impact on the native fish fauna Folia Zool. 59(1):57-72.
25. Ma, X., X. Bangxi, W. Yindong i W. Mingxue, 2003. Intentionally introduced and transferred fishes in China's inland waters. Asian Fish. Sci. 16(3&4):279-290.
26. Mitrofanov, V.P. i T. Petr, 1999. Fish and fisheries in the Altai, Northern Tien Shan and Lake Balkhash (Kazakhstan). P. 149-167. A: T. Petr (ed.). Fish and fisheries at higher altitudes: Asia. FAO Fish. Tech. Pap. Núm. 385. FAO, Roma. 304 p.
27. Mutysheva, G.K. i V.M. Stygar, 1989. Distribution and feeding of sturgeon fingerlings in the coastal mouth waters of the Urals. P. 175-188 "a" Podrazhanskaya, S.G., A.A. Neyman i M.I. Tarverdieva (Eds.). Diurnal rhythms and diets of commercial fishes of the World Ocean. Moscou, VNIRO.
28. Reshetnikov, Y.S., N.G. Bogutskaya, E.D. Vasil'eva, E.A. Dorofeeva, A.M. Naseka, O.A. Popova, K.A. Savvaitova, V.G. Sideleva i L.I. Sokolov, 1997. An annotated check-list of the freshwater fishes of Russia. J. Ichthyol. 37(9):687-736.
29. Sal'nikov, V.B., 1998. Anthropogenic migration of fish in Turkmenistan. J. Ichthyol. 38(8):591-602.
30. Sokolov, L.I. i L.S. Berdicheskii, 1989. Acipenseridae. p. 150-153. A J. Holcík (ed.) The freshwater fishes of Europe. Vol. 1, Part II. General introduction to fishes Acipenseriformes. AULA-Verlag Wiesbaden. 469 p.
31. Svetovidov, A.N., 1979. Acipenseridae. P. 82-84. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
32. Walker, K.F. i H.Z. Yang, 1999. Fish and fisheries in western China. FAO Fish. Tech. Pap. 385:237-278.
33. Zhang, S., 2001. Fauna Sinica. Osteichthyes. Acipenseriformes, Elopiformes, Clupeiformes, Gonorhynchiformes. Science Press, Beijing, la Xina. 209 p.
34. Freyhof, J., Chebanov, M.; Pourkazemi, M. (2022). "Acipenser nudiventris." 2022 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2022. [Consulta: 3 abril 2023]

Bibliografia

• Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
• Arefjev, V.A., 1983. Polykaryogram analysis of the Aral shyp sturgeon Acipenser nudiventris Lovetzky (Acipenseridae). Vopr. Ikhtiol. 23(2):209-218.
• Baillie, J. i B. Groombridge (eds.), 1996. 1996 IUCN red list of threatened animals. UICN, Gland, Suïssa. 378 p.
• Birstein, V.J., 1993. Sturgeons and paddlefishes: threatened fishes in need of conservation. Conserv. Biol. 7:773-787.
• Fontana, F., 1994. Chromosomal nucleolar organizer regions in four sturgeon species as markers of karyotype evolution in Acipenseriformes (Pisces). Genome. 37(5): 888-892.
• Fritzsch, B. i P. Moller, 1995. A history of electroreception. p. 39-55. A: P. Moller (ed.) Electric fishes: history and behavior. Fish and Fisheries Series 17. Chapman & Hall, Londres.
• Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
• Nikoljukin, N.I., 1966. Some questions of cytogenetics, hybridization and systematics of the Acipenseridae Genetika (Genetics). 2(5):25-27. Moscou.
• Pauly, D., 1978. A preliminary compilation of fish length growth parameters. Ber. Inst. Meereskd. Christian-Albrechts-Univ. Kiel (55):1-200.
• Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
• Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
• Streltsova, S.V., 1953. Dermal respiration in fishes. Izvestiia VNIORKH 33:72-102.
• Vassíliev, V. P. «Chromosome numbers in fish-like vertebrates and fish» (en anglès). Journal of Ichthyology, 20, 3, 1980, pàg. 1–38. ISSN: 0032-9452.
• Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

• AQUATAB