Abderrahmane Sissako és un cineasta i directormaurità, nascut a Kiffa el 1961, crescut a Mali i amb residència a França.
El temes principals de la seva obra són: l'exili, l'emigració, la familía i la recerca de la felicitat. El 2015 es va convertir en el primer cineastaafricà a guanyar el César al millor director per Tombuctú.
Poc després del seu naixement, la seva família va emigrar a Mali, el seu país d'origen, on va completar els estudis primaris i secundaris. Va assistir al centre cultural soviètic i va descobrir la literatura russa durant el seu retorn a Mauritània el 1980 amb la seva mare. Va obtenir una beca d'"amistat dels pobles"[1] i va marxar a la Unió Soviètica, a Moscou, per estudiar cinema al VGIK (Institut Estatal Federal de Cinema) de 1983 a 1989.[2] Ell sovint fa referència a un dels seus professors d'aleshores Marlen Khoutsiev.[1]
A principis de la dècada de 1990, Abderrahmane Sissako es va traslladar a França.[2] El 1994 va guanyar el premi al millor curtmetratge per la seva pel·lícula Octobre al 4 Festival de Cinema Africà de Milà. L'any 1999, durant el 9 edició d'aquest mateix festival, va rebre el premi al millor llargmetratge per La vie sur la terre, filmat l'any anterior.
Els èxits de Bamako (2006) i sobretot el de Timbuctu (2014), amb set premis César i amb la nominació als Oscar, el van convertir en un cineasta de prestigi internacional.
També va ser assessor cultural del cap d'estat maurità Mohamed Ould Abdel Aziz, càrrec que ell defineix com a «ambaixador cultural».[3]
Abderrahmane Sissako és president de CinéFabrique, una escola superior nacional de cinema i multimèdia creada per Claude Mouriéras i amb seu a Lió.[4]
Filmografia
Curtmetratges
1989: The Game (35 mm, 23 minuts), treball de fi d'estudis. Ambientat al desert de Mauritania i filmat al Turkmenistan.
1993: Octubre (35 mm, 37 minuts), rodat als suburbis de Moscou. (Premi: Un Certain Regard al Festival de Cannes, Premi al millor curtmetratge al 4t Festival de cinema africà de Milà).
1995: Le Chameau et les bâtons flottants (vídeo, 6 minuts) basada en una faula de Jean de La Fontaine i filmada a Mauritània.
1996: Sabriya (vídeo, 26 minuts), a la sèrie de curtmetratges documentals produïda per Arte, Africa Dreaming. L'acció se situa a Tunísia.
1997: Rostov-Luanda, vídeo documental de 59 minuts. Dins de la sèrie documenta X Kassel, sobre un antic combatent de la guerra d'alliberament d'Angola, a qui el director havia conegut setze anys abans a Moscou. (Premi al millor vídeo al 8è Festival de Cinema Africà de Milà)
L'octubre de 2020, va muntar un espectacle musical, Le Vol du Boli, en col·laboració amb la directora ruandesa Dorcy Rugamba i el cineasta francès Charles Castella, amb música del compositor britànic Damon Albarn. S'inspira en el diari de l'etnògraf Michel Leiris, L'Afrique Phantome, i té com a punt de partida l'expoli d'un objecte sagrat africà exposat al museu Quai Branly.[5][6]
