|
 6 de Perseu |
|---|
| Tipus | estrella doble òptica, estrella binària espectroscòpica, possible variable, estrella amb alt moviment propi, estrella doble, font propera a infrarrojos i estrella variable  |
|---|
| Tipus espectral (estel) | G8III[1] |
|---|
| Constel·lació | Andròmeda |
|---|
| Època | J2000.0 |
|---|
|
| Distància de la Terra | 55,1201 pc [2] |
|---|
| Magnitud aparent (V) | 4,7 (banda R)[3]
6,24 (banda B)[4]
3,608 (banda J)[5]
3,126 (banda H)[5]
2,91 (banda K)[5]
5,050134 (banda G)[2] |
|---|
| Temperatura efectiva | 4.834 K[6] |
|---|
| Paral·laxi | 18,1422 mas[2] |
|---|
| Moviment propi (declinació) | −163,937 mas/a [2] |
|---|
| Moviment propi (ascensió recta) | 342,991 mas/a [2] |
|---|
| Velocitat de rotació estel·lar | 0 km/s[7] |
|---|
| Velocitat radial | 27,94 km/s[8] |
|---|
| Gravetat superficial equatorial | 680 cm/s²[9] |
|---|
| Ascensió recta (α) | 2h 13m 36.3432s[2] |
|---|
| Declinació (δ) | 51° 3' 56.808''[2] |
|---|
| Metal·licitat | −0,53[6] |
|---|
| Lluminositat | 26 lluminositats solars |
|---|
|
|
6 de Perseu és una estrella gegant groga de magnitud 5,31 situada a la constel·lació d'Andròmeda. Es troba a 199 anys llum del sistema solar.
Observació
Es tracta d'una estrella situada a l'hemisferi nord celeste. La seva gran declinació positiva fa que sigui observable majoritàriament des de l'hemisferi nord, on té una distribució circumpolar en la majoria de les regions temperades; la seva visibilitat des de l'hemisferi sud és limitada a les regions tropicals i temperades de baixa latitud. La seva magnitud de 5,3 és prou feble com per poder-se observar en espais lliures dels efectes de la contaminació lumínica.
El millor moment per a la seva observació en el cel nocturn és durant els mesos entre setembre i febrer. A l'hemisferi nord és visible durant un llarg període, gràcies a la gran declinació positiva de l'estrella, mentre que a l'hemisferi sud es pot observar només durant els mesos finals de la primavera i principis de l'estiu austral.
Vegeu també
Referències
- ↑ Davide Gandolfi «REM near-IR and optical photometric monitoring of pre-main sequence stars in Orion. Rotation periods and starspot parameters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 04-11-2009, pàg. 1313-1330. DOI: 10.1051/0004-6361/200913327.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Harold F. Levison «The USNO-B Catalog» (en anglès). Astronomical Journal, 2, 2-2003, pàg. 984–993. DOI: 10.1086/345888.
- ↑ Afirmat a: SIMBAD.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Afirmat a: VizieR Online Data Catalog: 2MASS All-Sky Catalog of Point Sources (Cutri+ 2003). Indicat a la font segons: SIMBAD. Autor: Schuyler D. Van Dyk. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juny 2003.
- ↑ 6,0 6,1 Grzegorz Nowak «The Penn State - Torun Centre for Astronomy Planet Search stars. III. The sample of evolved stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 22-12-2015, pàg. 73–73. DOI: 10.1051/0004-6361/201527362.
- ↑ David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
- ↑ Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ Eva Grebel «SP_Ace: a new code to derive stellar parameters and elemental abundances» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 11-02-2016, pàg. 2–2. DOI: 10.1051/0004-6361/201526758.
Enllaços externs
Viccionari
|
.svg){kind=small}
