Ínula (Inula)[1] és un gènere de plantes angiospermes de la família de les asteràcies (Asteraceae). Són plantes natives d'Àsia, Àfrica tropical i algunes zones d'Europa, amb espècies introduïdes a d'altres parts del món com ara tot Europa i Amèrica del nord.[2] Als Països Catalans se n'hi fan vàries espècies introduïdes.[3]
Descripció
Són plantes herbàcies perennes, de vegades amb la base llenyosa. Les fulles són simples, es disposen de manera alternada i tenen el marge enter. Les flors acostumen a ser grogues i es troben agrupades en capítols terminals, l'involucre té vàries fileres de bràctees herbàcies. Els flòsculs, les flors interiors, són hermafrodites i de forma tubular amb cinc lòbuls. Les flors ligulades són femenines i tenen tres dents o lòbuls a l'àpex. El fruit és un aqueni amb papus.
Taxonomia
Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al segon volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[6]
Espècies
Dins del gènere Inula es reconeixen les 78 espècies següents:[2]
Vegeu també
Referències
- ↑ «ínula». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 26 gener 2025].
- ↑ 2,0 2,1 «Inula L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 26 gener 2025].
- ↑ de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
- ↑ «Inula L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 26 gener 2025].
Bibliografia
- Sell, Peter; Murrell, Gina. Flora of Great Britain and Ireland (en anglès). vol. 4. Cambridge University Press, 2005. ISBN 978-0-521-55338-4.
- Tutin, T.G.; Heywood, V.H.; Burges, N.A.; Moore, D.M.; Valentine, D.H.; Walters, S.M.; Webb, D.A.. Flora Europaea. Alismataceae to Orchidaceae (en anglès). vol. 4. Cambridge University Press, 1976. ISBN 0 521 08717 1.
- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). vol. 2. Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.
- Flora of China: llista de d'espècies Inula xineses (anglès)
- Anderberg, A. «Taxonomy and phylogeny of tribe Inuleae (Asteraceae)». Pl. Syst. Evol., 176, 1991, pàg. 75-123. «no»
- Rubina Abid and M. Qaiser «Chemotoxonomic study of Inula L. (s.str.) and its allied genera (Inuleae - Compositae) from Pakistan and Kashmir». Pak. J. Bot., 35, 2, 2003, pàg. 127–140. «no»
Bases de dades taxonòmiques | |
---|