Étray
Étray és un municipi francès situat al departament del Doubs i a la regió de Borgonya - Franc Comtat. L'any 2007 tenia 178 habitants. DemografiaPoblacióEl 2007 la població de fet d'Étray era de 178 persones. Hi havia 72 famílies de les quals 16 eren unipersonals (8 homes vivint sols i 8 dones vivint soles), 20 parelles sense fills, 32 parelles amb fills i 4 famílies monoparentals amb fills. La població ha evolucionat segons el següent gràfic:[1] Habitants censats HabitatgesEl 2007 hi havia 77 habitatges, 71 eren l'habitatge principal de la família, 2 eren segones residències i 4 estaven desocupats. 61 eren cases i 15 eren apartaments. Dels 71 habitatges principals, 48 estaven ocupats pels seus propietaris, 19 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 4 estaven cedits a títol gratuït; 6 tenien dues cambres, 9 en tenien tres, 9 en tenien quatre i 47 en tenien cinc o més. 64 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 24 habitatges hi havia un automòbil i a 40 n'hi havia dos o més.[2] Piràmide de poblacióLa piràmide de població per edats i sexe el 2009 era:
EconomiaEl 2007 la població en edat de treballar era de 113 persones, 89 eren actives i 24 eren inactives. De les 89 persones actives 86 estaven ocupades (51 homes i 35 dones) i 3 estaven aturades (1 home i 2 dones). De les 24 persones inactives 9 estaven jubilades, 6 estaven estudiant i 9 estaven classificades com a «altres inactius».[4] IngressosEl 2009 a Étray hi havia 71 unitats fiscals que integraven 196,5 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 16.912 €.[5] Activitats econòmiquesDels 3 establiments que hi havia el 2007, 1 era d'una empresa de comerç i reparació d'automòbils i 2 d'empreses de serveis.[6] L'any 2000 a Étray hi havia 11 explotacions agrícoles que ocupaven un total de 496 hectàrees.[7] Poblacions més properesEl següent diagrama mostra les poblacions més properes. Épenoy (2,2 km)
Valdahon (2,5 km)
Rantechaux (2,8 km)
Vanclans (3,1 km)
Nods (3,2 km)
Vernierfontaine (3,7 km)
Fallerans (3,9 km)
Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia