Édouard Lartet

Édouard Lartet

Biografia
Naixement	15 abril 1801 Castèthnau Barbarens (França)
Mort	28 gener 1871 (69 anys) Seissan (França) ^(en)
Catedràtic Museu Nacional d'Història Natural de França
té el rol: càtedra 1869 – 1871 ← Adolphe d'Archiac – Jean Albert Gaudry →
President Société d'anthropologie de Paris
1869 – 1869 ← Alexandre Bertrand – Pierre Louis Jean Baptiste Gaussin →
37è President de la Societat Geològica de França
1866 – 1866 ← Emmanuel Ludwig Gruner – Édouard de Verneuil →
Dades personals
Formació	Faculté de Droit de Toulouse ^(en) - licence (–1820) Collège de France
Activitat
Ocupació	paleontòleg, prehistoriador, advocat
Membre de	Commission de topographie des Gaules ^(en) (1866–) Societat Ramond Societat Geològica de França Société d'anthropologie de Paris
Obra
Abrev. zoologia	Lartet
Família
Fills	Louis Lartet
Premis
(11 maig 1867)  Oficial de la Legió d'Honor

Baton de commandement du Magdalénien collection Lartet – Museu de Toulouse

Édouard Lartet (Castelnau-Barbarens, 15 d'abril de 1801 - Seissan, 28 de gener de 1871),[1] va ser un geòleg i arqueòleg francès. Va fer estudis de Dret a Tolosa i ben aviat s'interessà pels treballs arqueològics de Cuvier.

El 1834 va identificar 90 gèneres de fòssils de mamífers i rèptils al jaciment del terciari de Sansan. El 1836 descobreix el primer gran primat fòssil el pliopitec i dedueix la contemporaneïtat de l'home amb animals extints gràcies a l'estudi dels jaciments de Massat i Aurinhac. El 1861 proposa una cronologia del quaternari basada en els animals fòssils que s'hi troben (actualment no s'utilitza excepte l'edat del ren en alguna ocasió). A partir de 1863, treballa amb Henry Christy a diversos jaciments del Perigord, com Lo Mostièr, Laugerie-Basse i La Madeleine. En aquest darrer troben la prinmera mostra d'art prehistòric. El seu fill Louis Lartet també va ser arqueòleg.

Principals obres

• É. Lartet, « Sur l'ancienneté géologique de l'espèce humaine dans l'Europe occidentale », Compte-rendu de l'Académie des Sciences, L, séance du 19. 03. 1860.
• É. Lartet et H. Christy, « Sur des figures d'animaux gravées ou sculptées et autres produits d'art et d'industries rapportables aux temps primordiaux de la période humaine », Revue archéologique, IX, 1864.
• É. Lartet et H. Christy, Reliquiae Aquitanicae, 1865-1875.

Fonts

• Michel Brézillon, Dictionnaire de la préhistoire, Larousse, (1969), ISBN 2-03-075437-4
• Marc Groenen, Pour une histoire de la préhistoire, Éd. J. Millon, (1994), ISBN 2-905614-93-5
• Nathalie Richard, L'invention de la Préhistoire, Presses Pocket, (1992), ISBN 2-266-04243-2

Referències

1. Asimov, Isaac. «Lartet, Édouard Armand Isidore Hypppolyte». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 273. ISBN 8429270043.