Localització de l'Àfrica Equatorial FrancesaPerforació petrolífera a Gabon a principi dels anys 50
L'Àfrica Equatorial Francesa, AEF (en francèsAfrique Équatoriale Française) fou una federació de possessions colonials franceses a l'Àfrica central que s'estengué en algun moment des del riu Congo fins al desert del Sàhara.
Història
L'Àfrica Equatorial francesa (AEF) fou creada com a Protectorat de l'Àfrica Equatorial Francesa el 27 d'abril de 1886, formada pels territoris francesos assignats per la conferència de Berlín (no controlats encara) amb la colònia de Gabon i el Congo (unides el 27 d'abril de 1886). El 1886 aquesta colònia fou integrada dins un govern general del protectorat de l'Àfrica Equatorial Francesa formada pels territoris del Congo Mitjà-Gabon i el territori de l'Alt Ubangui (en procés de conquesta). l'Àfrica Equatorial Francesa fou rebatejada Congo Francès el 30 d'abril de 1891. El nom d'Àfrica Equatorial francesa (AEF) va quedar suprimit durant 19 anys.
Fou refundada el 15 de gener de 1910, com una federació de colònies. Aquesta federació comprenia en aquell moment tres colònies: Congo Mitjà (Moyen Congo), Gabon, i Ubangui-Chari-Txad (Oubangui-Chari-Tchad). El governador general residia a Brazzaville. El 4 de novembre de 1911 Alemanya va cedir territoris al Camerun que foren units provisionalment a l'AEF sense especificar però el 12 de març de 1916 es va crear la colònia de Nou Camerun, formada per aquests territoris. El 12 d'abril de 1916 la colònia de l'Ubangui-Chari-Txad fou dissolta i substituïda per dues: la de l'Ubangui-Chari (avui la República Centreafricana) i la del Txad. El 23 de març de 1921 la colònia de Nou Camerun fou dissolta i els territoris repartits entre les quatre entitats de l'AEF.
El 30 de juny de 1934 les colònies van passar a anomenar-se regions i el 31 de desembre de 1937 van deixar d'existir les regions que foren transformades en territoris ultramarins. Durant la Segona Guerra Mundial la federació va quedar en mans del govern de Vichy, però al cap de pocs mesos el governador Eboué va trespassar la lleialtat a la França Lliure del general De Gaulle i esdevingué el centre de les seves activitats a l'Àfrica.
Sota la IV República Francesa (1946-1958), la federació va estar representada al parlament francès. El territoris per tant van esdevenir territoris francesos d'ultramar. El 1957 el governador va passar a ser un alt comissionat i es van organitzar referèndums als territoris per decidir el seu futur, establint-se aviat governa autònoms. El 1959, les noves repúbliques formaren una associació interina anomenada Unió de Repúbliques de l'Àfrica Central, abans d'assolir la independència completa a l'agost de 1960, cosa que va suposar la dissolució de la federació.
Governadors
Comissionats generals de l'AEF
1886 - 1897 Pierre Savorgnan de Brazza
1886 Georges Élie Pradier (suplent)
1886 - 1887 Fortunes Charles de Chavannes (suplent)
1888 - 1890 Noël Eugène Ballay (suplent)
Comissionats generals del Congo
1891 - 1892 Fortunes Charles de Chavannes (suplent 2a vegada)
1892 Fortunes Charles de Chavannes (suplent 3a vegada)
1892 - 1893 Fortunes Charles de Chavannes (suplent 4a vegada)
1893 Alphonse Edouard Lippmann (suplent)
1893 E. Gervais (suplent)
1893 - 1894 Fortunes Charles de Chavannes (suplent 5a vegada)
1894 Jean-Marie Le Divellec (suplent)
1894 Albert Dolisie (suplent)
1895 - 1896 Albert Dolisie (suplent 2a vegada)
1897 Albert Dolisie (suplent 3a vegada)
1897 - 1900 Henri Félix de Lamothe
1898 Albert Dolisie (suplent) (quarta vegada al govern)
