Societat Civil Catalana (SCC) és una plataforma unionista espanyola que s'autodefineix com «un grup de catalans i catalanes que volen contribuir i facilitar la conscienciació i mobilització de les persones que a Catalunya consideren positiu el manteniment d'un vincle sòlid amb la resta d'Espanya i Europa».[1] Se la considera pròxima a l'extrema dreta[2][3][4] tot i que l'entitat defensa que la majoria d'actes públics de l'entitat han estat presidits i presenciats per representants de diverses forces polítiques.[5]
El gener de 2014 diverses organitzacions i plataformes unionistes van trobar-se i decidir unir-se com a plataforma apolítica per fer front a "la depressió col·lectiva que havia generat la manca de resposta del Govern Central al procés secesionista de Mas". Entre altres hi havia representants de Somatemps, de Som Catalunya, Somos España[7] i d'Impulso Ciudadano.[8]
Creació
En el moment de fundació, el periodista de Libertad DigitalJosé Rosiñol Lorenzo en fou el president provisional.[9] Entre els impulsors destaquen el filòsof i escriptor Javier Barraycoa, el polític i advocat José Domingo Domingo, l'advocada Isabel Porcel González, el professor d'Economia a la UAB Ferran Brunet, la professora de Dret a la UAB Susana Beltrán García i l'advocada Ana Maria Lindin.[9] L'entitat es va fundar amb 72 associats, i amb el temps el nombre ha anat decreixent; de fet va perdre dos afiliats en un any.[10] L'empresari Josep Ramon Bosch Codina va ser president i l'historiador i polític Joaquim Coll, el vicepresident.[9][11] El setembre de 2015 van dimitir al·legant motius personals i van ser substituïts per Rafael Arenas, catedràtic de Dret Internacional, i l'entitat va suprimir les vicepresidències segona i tercera.
El 19 de gener de 2015 SCC va rebre la medalla del Premi Ciutadà Europeu de 2014, que atorga anualment el Parlament Europeu. Aquesta fou una de les tres entitats espanyoles que van rebre el guardó d'un total de quaranta-nou al continent europeu.[11] Arran de l'entrega d'aquest guardó, una vintena de dirigents polítics i personalitats del món de la cultura i l'empresa, entre els quals, Mariano Rajoy, Pedro Sánchez i altres membres del PP, PSOE, Ciutadans i UPyD van subscriure una carta de suport a l'entitat.[25]
Durant les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 van presentar la campanya Posem fi al separatisme, on intentaven avisar dels possibles riscos d'una eventual independència de Catalunya. El mateix 27 de setembre, dia de les eleccions, la Junta Electoral Central va ordenar retirar la campanya.[26] El 28 de setembre van dimitir del seu càrrec el president Josep Ramon Bosch i els vicepresidents José Rosiñol i Susana Beltrán, entrant a la presidència Rafael Arenas.[27][28]
El novembre de 2017 es va nomenar José Rosiñol com a nou president[32] i es va publicar un web on animava a fer denúncies a aquelles escoles que mostressin "símbols polítics" als centres com "estelades, pancartes de Somescola, murals, etc.", "exercicis inadequats" o " fotocòpies de manuals que falsegen la realitat", entre d'altres.[33] Rosiñol fou destituït, juntament amb tres altres directius, el desembre de 2018 per irregularitats en la gestió econòmica, sent nomenat provisionalment a Álex Ramos.[34]
El 19 de gener de 2019 tornà a assumir la presidència Josep Ramon Bosch,[35] càrrec del qual va dimitir el 23 d'abril de 2019.[36] En l'assemblea celebrada el 26 de juny de 2019 es va escollir a l'historiador i exdiputat del PP al Parlament de Catalunya Fernando Sánchez Costa com a nou president.[37] Des de 2022 la seva Presidenta és Elda Mata.[38]
Segons els seus impulsors, els objectius de l'organització són:
Promoure, difondre i fomentar la cohesió i la convivència entre els ciutadans a Catalunya i d'aquests amb la resta d'espanyols.
Promoure, difondre i mantenir la cultura catalana com a part inseparable de la cultura espanyola comú.
Unificar els esforços de totes aquelles persones i grups que treballen amb els objectius anteriors.[40]
A més, aquesta associació s'ha mostrat contrària al model d'immersió lingüística catalana en articles d'opinió, actes i manifestacions i promovent diverses mobilitzacions i denúncies.[41][42][43][44] Durant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya l'octubre de 2017, va demanar al govern Rajoy durant una reunió a Moncloa que s'inclogués l'opció del castellà com a llengua vehicular a la següent pre-inscripció.[45]
Mobilitzacions
Societat civil catalana ha organitzat i convocat diverses manifestacions a Catalunya contra el procés d'independència de Catalunya. Les dues manifestacions més majoritàries han estat les fetes a l'octubre e 2017. Anteriorment s'havien convocat manifestacions amb relativa poca participació, de menys de 10.000 manifestats per les celebracions de l'11 de setembre i el 12 d'octubre.[46][47]
Després dels fets del primer d'octubre de 2017, l'entitat va convocar una manifestació el diumenge següent, 8 d'octubre, amb el lema «Prou! Recuperem el seny» on va aplegar unes 350.000 persones i s'hi van sumar diferents partits i plataformes cíviques unionistes. Van participar-hi diversos líders polítics i al final de la manifestació van haver-hi parlaments de diversos personalitats com Mario Vargas Llosa i Josep Borell.[48][49]
A la presentació de Societat Civil Catalana del 23 d'abril de 2014 al Teatre Victòria de Barcelona hi assistiren representants de la formació ultraconservadora Vox, encapçalats pel seu secretari general Santiago Abascal i per la coordinadora d'aquesta formació a Barcelona, Ariadna Hernández, assídua en les activitats del neofeixista Casal Tramuntana. També el partit xenòfob Plataforma per Catalunya (PxC) va enviar-hi cinc dirigents encapçalats per Robert Hernando, el seu secretari general.[54] Tot i això, Societat Civil Catalana defensa que la majoria d'actes públics de l'entitat han estat presidits i presenciats per representants de diverses forces polítiques, en sintonia amb l'objectiu de l'entitat d'assumir totes les sensibilitats en contra la independència de Catalunya.[5]
Josep Ramon Bosch, president d'SCC, ja havia format part i presidit amb anterioritat l'entitat Somatemps, un col·lectiu que defensa «la identitat hispana de Catalunya» que ha tingut diversos vincles amb l'extrema dreta,[54] i amb la qual ha col·laborat també el vicepresident d'SCC Joaquim Coll.[55]
Somatemps va ser part activa en la creació i posada en marxa de Societat Civil Catalana, incloent Javier Barraycoa[56] de qui SCC va renegar.[57]
ICV-EUiA presentà el 9 de març de 2015 una resolució al Parlament de Catalunya perquè s'expressés una queixa formal a l'Eurocambra pel Premi Ciutadà Europeu que es va lliurar a Societat Civil Catalana, degut als "lligams d'SCC amb grupuscles extremistes, com la Fundació Nacional Francisco Franco o el Moviment Social Republicà, i sobre les declaracions de Josep Ramón Bosch, president de l'entitat, expressant la seva admiració pel líder feixista espanyol, Blas Piñar".[58][59] Dos dies més tard el PPC va respondre-hi presentant una moció popular al Parlament que felicités a SCC pel Premi Ciutadà Europeu. Tant PSC com Ciudatans ja havien enviat la seva felicitació a SCC i van declinar fer declaracions sobre els vincles d'aquesta amb l'extrema dreta i Blas Piñar.[60] El 19 de març però el PPC va acabar retirant voluntàriament la petició de felicitació i va demanar que ICV-EUiA fes el mateix amb la resolució, però ICV-EU-iA s'hi va negar al·legant que es tractava de fets i vincles de SCC amb entitats franquistes que estaven prou documentats.[61] Dos dies abans SCC després de reunir-se amb PPC i PSC (la resta de partits excepte Ciutadans s'hi havien negat a reunir-se amb ells),[62] el seu vicepresident Joaquim Coll havia denunciat la "falta de neutralitat del Parlament" i de "practicar apartheid ideològic, i que "s'utilitzi el Parlament de Catalunya de manera espúria per anar contra una associació privada", alhora que també anuncià una campanya per "demanar la retirada de les estelades de tots els llocs públics del país, ja que entenen que vulneren el principi de neutralitat".[63]
El jutjat de primera instància 41 de Barcelona, va sentenciar el 10 de gener de 2019 que no hi ha cap prova de que SCC, com a organització, faci apologia del franquisme o el nazisme.[64] Va condemnar a les associacions Comissió de la Dignitat, Amical de Mauthausen, SOS Racisme de Catalunya, Fundació Privada Congrés de Cultura Catalana, Fundació Catalunya i Marcus Pucnik a indemnitzar amb 15.000 euros a SCC, no tornar a dir que l'organització fa apologia de moviments feixistes en els seus actes i en cas que la sentència sigui ferma, publicar en La Vanguardia la capçalera i veredicte de la sentència. Els condemnats foren signants del manifest «La societat civil de Catalunya, per la dignitat», subjecte de la sentència.[65] El jutge no va valorar les relacions dels diferents membres d'SCC amb organitzacions d'extrema dreta com Somatemps, MSR o la Fundació Nacional Francisco Franco, entenent que el que facin els seus membres no afecta els actes oficials de l'entitat. També va excloure el llibre d'investigació periodística «Desmuntant Societat Civil Catalana» per ser publicat després dels fets denunciats, és a dir, després de la publicació del manifest que el jutge entén que diu que SCC fa apologia del feixisme. En cap cas el jutge va dubtar de la veracitat de la documentació aportada.[66]