Fill del també escultor Leone Leoni, amb el qual va col·laborar al servei de la família reial espanyola. De família originària d'Arezzo, es va establir a Milà i el 1556 es va traslladar a Espanya per dedicar-se als encàrrecs de la cort espanyola, on va romandre fins a la seva defunció.
Amb el seu pare va treballar al seu principal encàrrec, el grup escultòric d'estàtues orants de Carles V i la seva família per a l'església del Monestir de l'Escorial, continuant amb el seu estil després de la seva mort. Entre els assistents a Pompeo es troba Adriaen de Vries, que va treballar principalment des de Milà.
De gran influència a l'escultura espanyola de l'època, va ser mestre del seu fill Miquel Ángel Leoni i d'altres escultors i orfebres com Juan de Arfe, Millán Vimercado, Baltasar Mariano, Antonio de Morales i Martín Pardo, els quals van col·laborar als panteons imperials del Monestir de l'Escorial. Escultor manierista, la seva obra anuncia l'arribada del barroc.
Retrat de Carles V,en col·laboració amb el seu pare.
Carles V i el Furor (Museu del Prado).
Sepulcre de l'inquisidor i arquebisbe de Sevilla Fernando de Valdés realitzat entre 1576 i 1582 en alabastre a la Col·legiata de Santa Maria la Major a Salas (Astúries).
Grups monumentals del mausoleu de Carles V i de Felip II (Monestir de l'Escorial. Realitzat en part a Milà, l'encaix es va realitzar a la Basílica reial el 1587.
↑de Villena, Luis Antonio «Monestir gairebé secret». Bonart [Girona], núm. 135, gener 2011, p. 9. ISSN: 1885-4389.
Bibliografia
«Pompeo Leoni» (en castellà). Enciclopedia Libre Universal. «El contingut d'aquest article incorpora material adaptat d'una entrada de la Enciclopedia Libre Universal, publicada sota llicència GFDL.»