Marià Cañardo i Lacasta (Olite, Navarra, 5 de febrer de 1906 - Barcelona, 20 de juny de 1987) fou un ciclista professional, considerat un dels millors ciclistes catalans de la història. El seu rècord de 7 Voltes a Catalunya encara no ha estat superat. Fou conegut amb el sobrenom de el català d'Olite.[1]
Orfe a 14 anys, es traslladà a Barcelona amb la seva germana i fou aquí on descobrí la bicicleta. Fou professional entre 1926 i 1943. Excel·lent escalador i contra-rellotgista fou pràcticament invencible a la Volta on vencé en 7 ocasions i fou dos cops segon i dos tercer. A més fou quatre cops campió d'Espanya i guanyà una etapa del Tour de França la catorzena etapa del 1937, entre La Guingueta d'Ix-Acs.[2] Quan es va retirar va iniciar una altra fecunda etapa com a director esportiu, dirigent i organitzador. Entre altres càrrecs, va ser director de l'equip espanyol de ciclisme que de 1951 a 1953 va competir en el Tour de França, va dirigir diverses formacions ciclistes, va ser director de curses, entre elles la Setmana Catalana i el Circuit Català, membre de la Junta Directiva de la Federació Espanyola de Ciclisme i president de la Federació Catalana de Ciclisme del 1969 al 1974. Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya el 1987.[3]
A causa de la celebritat i les virtuts pròpies del ciclista, com la potència i velocitat, el seu primer cognom catalanitzat en ny, canyardo,[4] s'utilitza popularment per descriure un xut molt potent, sovint emprat en la mainada.[a]
Palmarès
- 1926
- 1r de la Vuelta a Cantabria i vencedor de 2 etapes
- 1r del circuit del Penedès a Vilafranca
- 1r del trofeu Torrot a Sabadell
- 1r de la Vila-real-Terol-Vila-real
- 1927
- 1r del G.P. de la Penya Ciclista de Mollet i vencedor de 2 etapes
- 1r del trofeu Vivert a Tarragona
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Astúries
- 1928
|
- 1934
- 1935
- 1936
- 1937
- 1r de la Volta al Marroc i vencedor d'una etapa
- 1r de la Alès-Besiers
- 1r a Perpinyà
- 1r a Els Banys d'Arles
- Vencedor d'una etapa al Tour de França
- 1938
- 1939
- 1r de la Volta a Catalunya i vencedor de 4 etapes
- 1r de la Madrid-Lisboa i vencedor d'una etapa
- 1r del Circuit del Nord i vencedor de 4 etapes
- 1r de la Vuelta a Sevilla
- Vencedor d'una etapa de la Barcelona-Madrid
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Àlaba
- 1940
- 1941
- 1r del G.P. de Sabadell
- 1r de la Manresa-Santpedor-Manresa
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya
|
Resultats al Tour de França
- 1934. 9è de la classificació general
- 1936. 6è de la classificació general
- 1937. 30è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
- 1938. 16è de la classificació general
Resultats a la Volta a Espanya
- 1935. 2n de la classificació general. Vencedor d'una etapa
- 1936. 10è de la classificació general. Vencedor de 2 etapes
Notes
- ↑ Per exemple, l'infant que juga en la posició de porter en un partit de futbol acostuma a dir als seus companys «No s'hi val canyardo», per avisar-los que no facin xuts potents.[4]
Referències
Bibliografia
- Iván Vega, El primer campeón. El mundo que vio Mariano Cañardo. (Cultura Ciclista, 2014, ISBN 978-84-941898-8-3)
Enllaços externs