Herbes és una beguda alcohòlica anisada típica de Mallorca, Eivissa i Formentera, obtinguda per la maceració o destil·lació hidroalcohòlica de plantes aromàtiques de les illes. Se’n distingeixen tres tipus: de dolces, de mesclades i de seques. La tradició popular atribueix a les herbes propietats digestives. Se sol prendre després de menjar especialment acompanyant del cafè.
Està protegida en dues denominacions geogràfiques: Herbes de Mallorca[1] i Herbes Eivissenques.[2]
Característiques químiques
El Reglament de la DG Herbes de Mallorca estableix les següents característiques químiques:[1]
- Grau alcohòlic adquirit: 20-50% volum.
- Contingut màxim en metanol: 0,5 g/hl d'alcohol a 100% vol.
- Contingut màxim de substàncies volàtils: èsters (expressats en acetat d'etil): 300 ppm; aldehids (expressats en acetaldehids): 90 ppm; acidesa volàtil (expressada en àcid acètic): 150 ppm; furfural: 15 ppm; alcohols superiors (expressats en alcohol amílic): 225 ppm.
- Contingut màxim de metalls pesants: arsènic: 0,8 ppm; plom: 1 ppm; zinc: 10 ppm; coure: 10 ppm. El total de metalls pesants expressats en plom no pot ser superior a 40 ppm.
Les Herbes Eivissenques tenen les següents característiques :[2][3]
- Grau alcohòlic: entre 24 i 38%.
- Contingut en sucre: màxim 250 g/l.
- Densitat (a 20 °C): inferior a 1,18 g/ml.
- Contingut màxim de metanol: 1g/l.
- Contingut màxim de metalls pesants: 40 ppm (expressades en plom)
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Natta March, Josep Maria. Les herbes de Mallorca. Palma: Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, 2016 (Quaderns de divulgació núm. 3). ISBN 978-84-617-7366-4.
- ↑ 2,0 2,1 «Herbes Eivissenques». Illes Balears Qualitat - Productes agroalimentaris autòctons, denominacions d'origen i productes de qualitat. [Consulta: 29 octubre 2023].
- ↑ Rosselló, Carme. Conèixer i gaudir els aliments de les Illes Balears. Palma: Universitat de les Illes Balears, 2003, p. 10. ISBN 978-84-7632-791-3.
Enllaços externs
|
---|
Plats |
---|
|
- Botifarra amb mongetes
- Calçotada
- Canelons
- Caragol
- Cebollada
- Coca salada (coca de recapte, coca de xulla, coca de pa, etc.)
- Escudella o Putxero i pilota
- Espardenyà
- Esqueixada, esgarrat i pericana
- Faves ofegades o sacsades
- Fideuada
- Fideus rossejats
- Fricandó
- Frit
- Oliaigu
- Ollada, bullit o putxero
- Pa amb tomàquet o oli
- Paella d'arròs, arròs al forn, arròs a banda, arròs a la cassola, arròs amb crosta, arròs a la bruta, arròs de la terra, rossejat, llandeta i més
- Panada o pastisset
- Perol
- Putxero
- Sarsuela de peix i caldereta de llagosta
- Suquet de peix o bullinada
- Terregada
- Tombet
- Trinxat
| |
|
|
|
|
|
Viccionari