La crueltat (de «cruel»)[1] es defineix com la respostaemocional d'indiferència o bé d'obtenció de plaer en el sofriment i dolor d'altres o l'acció que innecessàriament causa tal sofriment o dolor. És considerada com un signe de trastorn psicològic per l'American Psychiatric Association.[2][3]
La crueltat dels nens cap a altres persones és un signe clínic inclòs en la nosologia psiquiàtrica relacionat a trastorns antisocials i de conducta.[4] La propensió a la crueltat s'ha de diferenciar-se dels jocssadomasoquistes lliurement consentits entre adults.
George Eliot afirmà que «la crueltat, com qualsevol altre vici, no requereix cap motiu fora de si mateixa, sinó que només requereix d'oportunitat».[5]Bertrand Russell va dir que «la inflicció de la crueltat amb una bona consciència és una delícia per als moralistes. És per això que van inventar l'infern».[5] Gilbert K. Chesterton va dir que «la crueltat és, potser, la pitjor classe de pecat. La crueltat intel·lectual és sens dubte la pitjor classe de crueltat».[5]
En el dret, la crueltat és «la inflicció de dolor físic o mental, especialment quan es considera un factor determinant en la concessió d'un divorci».[10]