Detingut Macías, aquest grup es va constituir com un Consell Militar Revolucionari presidit pel mateix Obiang. Van formar part també del Consell Militar Eulogio Oyó Riqueza, com a vicepresident,[1] i Florencio Mayé Elá com a vicepresident primer i comissari del Ministeri d'Afers Exteriors,[3][4] entre altres. Les illes del país van ser reanomenades com Bioko (abans "Illa de Macías Nguema Biyogo") i Annobón (abans "Illa de Pagalú"). El nou règim es va trobar que les arques de l'estat estaven buides i la població era amb prou feines un terç de la que hi havia al moment de la independència del país, a causa de la repressió i a l'exili.
El 25 d'agost es va dissoldre el PUNT i el Consell Militar Revolucionari va passar a anomenar-se Consell Militar Suprem.[5]
Al setembre, abans del judici contra l'exdictador, va ser descoberta una conspiració per rescatar de la presó a l'ex president Macías,[4] i un contingent d'entre 90 i 110 experts en seguretat marroquins va arribar a Malabo, després de la visita a Rabat de Feliciano Mba, director general de Seguretat durant el règim de Macías.[4] Macías va ser jutjat, condemnat a pena de mort i executat el 29 de setembre de 1979.[6]
El 12 d'octubre de 1979 Teodoro Obiang es va autoproclamar president del país. El 31 d'octubre del mateix any es va signar per primera vegada des de 1971 un acord de cooperació entre Espanya i Guinea Equatorial i un protocol d'actuació, als quals seguirien el 5 de desembre de 1979 un acord de cooperació financera, i dos protocols.[7] Espanya i el país africà finalment van signar un Tractat d'Amistat i Cooperació a l'octubre de 1980.[7][4]