La bunsenita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la períclasi. Rep el seu nom del professor de química Robert Wilhelm Eberhard Bunsen (1811-1899).
Característiques
La bunsenita és un òxid de fórmula química NiO. Cristal·litza en el sistema isomètric. Es troba en forma de petits cristalls octaedrics, que poden ser modificats pel cub o el dodecaedre.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bunsenita pertany a «04.AB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 2,1 i 1:1, amb Catió:Anió (M:O) = 2:1 (i 1,8:1)» juntament amb els següents minerals: crednerita, tenorita, delafossita, mcconnel·lita, bromellita, zincita, calç, manganosita, monteponita, períclasi, wüstita i pal·ladinita.
Va ser descoberta l'any 1858 a Johanngeorgenstadt, Erzgebirge (Saxònia, Alemanya). Es troba en filons hidrotermals de níquel i urani, com és el cas de la seva localitat tipus, o en dipòsits de níquel en contacte entre quarsites i roques ultramàfiques serpentinitzades. Aparentment ha sigut formada a ~730 ◦C i a menys de 2 kbar durant el metamorfisme tèrmic, possiblement a causa d'un meteorit ric en níquel. Sol trobar-se associada a altres minerals com: bismut, annabergita, aerugita, xantiosita, liebenbergita, trevorita, violarita, mil·lerita, gaspeïta, nimita o bonaccordita.[2]
Referències
- ↑ «Bunsenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 abril 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Bunsenite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 4 abril 2016].