Astèrix i la sorpresa del Cèsar (títol original: Astérix et la Surprise de César) és una pel·lícula d'animació franco-belga de Gaëtan i Paul Brizzi, estrenada l'any 1985. Ha estat doblada al català.[1]
És la primera pel·lícula produïda per l'estudi Astérix creat per la Gaumont.[2] El guió és una adaptació dels àlbums Astèrix legionari (1964) i Astèrix gladiador (1967) de René Goscinny i Albert Uderzo.
Argument
Obélix cau sota l'encant de la bella Falbala quan aquesta torna al poble. Però l'arribada del seu promès Tragicomix posa final al seu idil·li solitari. Més tard, la captura de la parella pels romans porta Astérix i Obélix a donar-los auxili en un periple que els conduirà de Condate (Rennes) i Massilia (Marsella) fins al Coliseu, a Roma, passant per l'Àfrica Sahariana.[3]
Repartiment (veu)
- Roger Carel: Astérix
- Pierre Tornade: Obélix
- Pierre Mondy: Caius Obtus
- Serge Sauvion: Jules César
- Henri Labussière: Panoramix
- Roger Lumont: Briseradius
- Michel Barbey: el centurió Vapetimus
- Séverine Morisot: Falbala
- Danielle Licari: Falbala (veu cantada)
- Patrick Préjean: el decurió Superbus
- Jean-Pierre Darras: Abraracourcix
- Pierre Tchernia: Terminus
- Henri Poirier: el cap del camp romà
- Thierry Ragueneau: Tragicomix
- Philippe Dumat: Farfelus, el venedor d'esclaus
- Yves Barsacq: Ordralfabetix
- Guy Piérauld: Agecanonix
- Michel Gatineau: el bandit del desert
- José Luccioni, Paul Mercey, Pierre Mirat, Edmond Bernard, Paul Bisciglia, Gérard Croce, Alain Doutey, Peter Wollasch, Martin Lamotte: veus addicionals
Premis i nominacions
Al voltant de la pel·lícula
- Destacar diversos anachronismes, ja que el Coliseu no va ser construït fins al regnat de l'emperador Vespasià, o sigui més d'un segle després de la mort de Juli Cèsar. A més, aquest últim és anomenat « emperador » en la pel·lícula, és a partir d'August (fill adoptiu de César) que els caps suprems de Roma portaran aquest títol.
- El físic del decurió Superbus és inspirat en Sciencinfus aparegut en el album de dibuixos Astèrix a Còrsega. El del centurió Terminus ho és en el centurió Gazpachoandalus, en el mateix album, i que és una caricatura de Pierre Tchernia. El físic del centurió Vapetibus és inspirat en el centurió Aérobus, aparegut en La zitzània, que resulta ser una caricatura de Lino Ventura.
Referències
|
---|
Còmics | |
---|
Llibres fora de la col·lecció | |
---|
Pel·lícules | |
---|
Sèries de televisió | |
---|
Videojocs | |
---|
Personatges | |
---|