11 de l'Ossa Menor
11 de l'Ossa Menor |
---|
Tipus | estel i font propera a infrarrojos |
---|
Tipus espectral (estel) | K3III[1] |
---|
Cossos fills | |
---|
Constel·lació | Ossa Menor |
---|
Època | J2000.0 |
---|
|
Distància de la Terra | 126,167 pc [2] |
---|
Radi | 30,262005 R☉[3] |
---|
Diàmetre | 39.200.000 km[4] |
---|
Magnitud aparent (V) | 5,015 (banda V)[5] |
---|
Massa | 2,78 M☉[6] |
---|
Temperatura efectiva | 4.212 K[7] |
---|
Paral·laxi | 7,926 mas[2] |
---|
Moviment propi (declinació) | 9,477 mas/a [2] |
---|
Moviment propi (ascensió recta) | 4,073 mas/a [2] |
---|
Velocitat de rotació estel·lar | 17 km/s[8] |
---|
Velocitat radial | −17,3906 km/s[9] |
---|
Gravetat superficial equatorial | 87 cm/s²[10] |
---|
Ascensió recta (α) | 15h 17m 5.8895s[2] |
---|
Declinació (δ) | 71° 49' 26.0473''[2] |
---|
Metal·licitat | −0,31[11] |
---|
Lluminositat | 268,85272 lluminositats solars[3] |
---|
Edat estimada | 1,56 mil milions d'anys[12] |
---|
|
|
11 de l'Ossa Menor (11 Ursae Minoris) és un estel situat a la constel·lació de l'Ossa Menor.[13] La seva magnitud aparent és +5,02 i s'hi troba a 390 anys llum del sistema solar. El 2009 es va anunciar el descobriment d'un planeta extrasolar orbitant al voltant d'aquest estel.[14]
11 Ursae Minoris és una gegant taronja de tipus espectral K4III amb una temperatura superficial de ~ 4340 K. La mesura del seu diàmetre angular mitjançant interferometria —corregida per l'enfosquiment de limbe— és de 2,336 ± 0,020 mil·lisegons d'arc, cosa que permet calcular el seu radi, 30,7 vegades més gran que el radi solar.[15] Té una lluminositat 229 vegades major que la del Sol. La seua metal·licitat, dada estretament relacionada amb la presència de sistemes planetaris, és comparable a la solar ([Fe/H] = +0,04). Malgrat això, és relativament pobre en metalls en comparació d'altres estels de la seqüència principal que alberguen planetes extrasolars.[16]
11 Ursae Minoris té una massa de 1,8 - 2 masses solars i una edat estimada de 1.560 ± 540 milions d'anys. Hom pensa que la seva progenitora quan estava a la seqüència principal era una estrella blanca de la seqüència principal.[14]
Sistema planetari
En 2009 es va descobrir un objecte massiu, denominat 11 Ursae Minoris b, en òrbita al voltant d'11 Ursae Minoris. Té una massa mínima 10,5 vegades major que la Júpiter, cosa per la qual pot ser un planeta massiu o una nana marró si la seva massa és més de 13 vegades major que la de Júpiter. S'hi mou a una distància mitjana de 1,54 ua respecte a l'estel i el seu període orbital és de 516 dies (1,41 anys).[17]
Company (En ordre des de l'estrella)
|
Massa (MJ)
|
Període Orbital (dies)
|
Eix semimajor (AU)
|
Excentricitat
|
11 Ursae Minoris b
|
> 10,5
|
516,22 ± 3,25
|
1,54 ± 0,07
|
0,08 ± 0,03
|
Referències
- ↑ «Application of convolutional neural networks for stellar spectral classification». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, gener 2020, pàg. 2280-2300. DOI: 10.1093/MNRAS/STZ3100.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ 3,0 3,1 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ Gerard T. van Belle «Fundamental Parameters of 87 Stars from the Navy Precision Optical Interferometer» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 20-12-2017. DOI: 10.3847/1538-3881/AA9D8B.
- ↑ Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, març 2000, pàg. L27-L30.
- ↑ Keivan Stassun «Accurate Empirical Radii and Masses of Planets and Their Host Stars with Gaia Parallaxes» (en anglès). Astronomical Journal, 3, 03-03-2017, pàg. 136. DOI: 10.3847/1538-3881/AA5DF3.
- ↑ «The atmospheric parameters and spectral interpolator for the MILES stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, juliol 2011, pàg. 165–165. DOI: 10.1051/0004-6361/201116769.
- ↑ Afirmat a: Catàleg de velocitats rotacionals dels estels. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juny 1970.
- ↑ «APOGEE Data and Spectral Analysis from SDSS Data Release 16: Seven Years of Observations Including First Results from APOGEE-South». Astronomical Journal, 3, setembre 2020. DOI: 10.3847/1538-3881/ABA592.
- ↑ «Evolved stars and the origin of abundance trends in planet hosts» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, abril 2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201527883.
- ↑ «Chemical Composition of Bright Stars in the Northern Hemisphere: Star-Planet Connection». The Astrophysical Journal Supplement Series, 2, abril 2022, pàg. 13. DOI: 10.3847/1538-4365/AC50B5.
- ↑ Artie Hatzes «Planetary companions around the K giant stars 11 Ursae Minoris and HD 32518» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 18-08-2009, pàg. 1311–1317. DOI: 10.1051/0004-6361/200911702.
- ↑ «11 Ursae Minoris -Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 13 desembre 2020].
- ↑ 14,0 14,1 Döllinger, M. P.; Hatzes, A. P.; Pasquini, L.; Guenther, E. W.; Hartmann, M. «Planetary Companions to Evolved Intermediate-Mass Stars: 14 Andromedae, 81 Ceti, 6 Lyncis, and HD167042». Astronomy and Astrophysics, 505, 3, 2009. pp. 1311-1317.
- ↑ Baines, Ellyn K.; Döllinger, Michaela P.; Cusano, Felice; Guenther, Eike W.; Hatzes, Artie P.; McAlister, Harold A.; ten Brummelaar, Theo A.; Turner, Nils H.; Sturmann, Judit; Sturmann, Laszlo; Goldfinger, P. J.; Farrington, Christopher D.; Ridgway, Stephen T. «Angular Diameters and Effective Temperatures of 25 K Giant Stars from the CHARA Array». The Astrophysical Journal, 710, 2, 2010. pp. 1365-1374.
- ↑ Döllinger, M. P.; Hatzes, A. P.; Pasquini, L.; Guenther, E. W.; Hartmann, M. «Planetary Companions to Evolved Intermediate-Mass Stars: 14 Andromedae, 81 Ceti, 6 Lyncis, and HD167042». Astronomy and Astrophysics, 505, 3, 2009. pp. 1311-1317.
- ↑ 11 Ursae Minoris (The Extrasolar Planets Encyclopaedia)
|
|