Nipote dell'intellettuale Sebastià Farnés, autore della Paremiología catalana comparada, e figlia di Aureli Capmany i Farrés, folklorista e collaboratore di riviste per bambini, passò la sua giovinezza nella casa di famiglia vicino alla Rambla, a Barcellona. Studiò all’Institut-Escola de la Generalitat e si laureò in Filosofia all' Università di Barcellona nel dopoguerra.[1]
Fu insegnante durante gli anni '40 e '50 all'Istituto Albéniz di Badalona e alla Scuola Isabel di Villena di Barcellona. Lavorò anche come incisore di vetro, lavoro che aveva appreso ai tempi dell'università.[1]
Con il suo primo romanzo Necessitem morir (Dobbiamo morire), pubblicato solo nel 1952, arrivò alla finale del premio Joanot Martorell di 1947, premio che vinse l'anno seguente con El cel non és transparent (Il cielo non è trasparente). Il suo prestigio come narratrice giunse con romanzi come Betúlia, Il gust della pols e specialmente Un lloc tra els morts, che vinse il premio premio Sant Jordi nel 1968. Nel 1981 ricevette il Premio Ramon Fuster, conferitole dalla Scuola Ufficiale di Dottori e Laureati in Filosofia, in Lettere e in Scienze della Catalogna, e nel 1983 vinse il Premio Critico Serra d'Or per la letteratura orientata a giovani e bambini con il El malefici de la reina d'Hongria (i malefici della Regina d'Ungheria).[2]
Fu una delle scrittrici catalane più versatili, giacché oltre la narrativa si dedicò alla traduzione; coltivò il teatro, la saggistica e altri generi letterari.
Nel campo della drammaturgia, fondò nel 1959 accanto a Ricard Salvat la Scuola d'Arte Drammatica Adrià Gual. Ricoprì i ruoli di professoressa, attrice e da preside. Oltretutto, presentò opere proprie, come Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret advocat dels obrers de Catalunya (Domande e risposte sulla vita e la morte di Francesc Layret, avvocato dei lavoratori catalani), incentrato sulla figura di Layret, un eminente avvocato per i diritti degli operai della Catalogna che morì assassinato nel 1920.
Come saggista, la Capmany eccelse per le sue opere riguardanti la condizione della donna, specialmente con La dona a Catalunya (La donna in Catalogna: consapevolezza e condizione) del 1966. Nello stesso anno, prese parte alla Caputxinada, un raduno contro le politiche del dittatore Francisco Franco. La scrittrice dedicò numerosi articoli a diversi aspetti della cultura e della società catalana. Si distinsero anche i suoi libri di memorie quali Pedra de toc (1 e 2), Mala memòria, e Això era i no era.
Partecipò ed intervenne al "Míting della Llibertat" (Adunanza della libertà) il 22 giugno1976 e al processo costituente del Partito Socialista di Catalogna-Congresso nel novembre del 1976.
Fu consigliera e responsabile e degli ambiti di cultura ed editoria nel Comune di Barcellona durante le prime legislature con il Partito dei Socialisti di Catalogna al potere, e membro della Diputación di Barcellona dal 1983 fino a alla sua morte.[1] Fu anche membro dell'Associazione di Scrittori in Lingua Catalana, e presidentessa del Centro Català del Pen Club.
De veu a veu: contes i narracions. [amb Montserrat Roig]. Barcelona: Cercle de Lectors, 2001
Letteratura per bambini
Anna, Bel i Carles. Barcelona: Lumen, 1971
Ni teu, ni meu. Barcelona: La Galera, 1972
L'alt rei en Jaume. Barcelona: Aymà, 1977
Àngela i els vuit mil policies. Barcelona: Laia, 1981
El malefici de la reina d'Hongria o Les aventures dels tres patrons de nau. Barcelona: Barcanova, 1982
Contes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993
La rialla del mirall. Barcelona: Empúries, 1989
Teatro
Tu i l'hipòcrita. Palma de Mallorca: Moll, 1960
Vent de garbí i una mica de por. Palma de Mallorca: Moll, 1968
Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya. [con Xavier Romeu i Jover]. París: Edicions * Catalanes de París, 1970 / Madrid: Moisés Pérez Coterillo, 1976 / Barcelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1992
L'ombra de l'escorpí. València: Gorg, 1974
El cavaller Tirant. Barcelona: Edebé, 1974
Tirant lo Blanc. València: Eliseu Climent / 3i4, 1980
Ca, barret! [con Jaume Vidal Alcover]. Palma de Mallorca: Moll, 1984
Saggistica
Cita de narradors (con Manuel de Pedrolo, Jordi Sarsanedas, Joan Perucho e Josep M. Espinàs). Barcelona: Selecta, 1958
Historias de Barcelona [fotografie di A. Basté]. Barcelona: Barrigotic, 1963
La dona a Catalunya: consciència i situació. Barcelona: Ed. 62, 1966
Dia sí, dia no: apunts sobre la nostra societat actual. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968
La dona catalana. Barcelona: Mateu, 1968
Els vells. Barcelona: Mateu, 1968
La joventut és una nova classe? Barcelona: Edicions 62, 1969
El feminisme a Catalunya. Barcelona: Nova Terra, 1973
Poema i vers o El cor salvatge de Carles Riba. Barcelona: Institut d'Estudis Hel·lènics - Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, 1973
Carta abierta al macho ibérico. Madrid: Ediciones 99, 1973
El comportamiento amoroso de la mujer. Barcelona: Dopesa, 1974
La dona. Barcelona: Dopesa, 1976
Cada cosa en el seu temps i lectura cada dia. Barcelona: Dopesa, 1976
Subirachs o el retrat de l'artista com a escultor adult. Barcelona: Dopesa, 1976
La dona i la Segona República. Barcelona: Ed. 62, 1977
Temps passat, notícia d'avui: una història de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives, 1978
Dies i hores de la Nova Cançó. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1978
Elio Vittorini: Conversa a Sicília [Conversazione in Sicilia]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 19, 1966
Dall'inglese
CAIN, James M.: Doble indemnització [Double Indemnity]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965
Note
^abcMaria Aurèlia Capmany Farnés, su dbd.cat, Diccionari Biogràfic de Dones. Associació Institut Joan Lluís Vives. URL consultato il 19 aprile 2016 (archiviato dall'url originale il 22 aprile 2016).
^Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (ed.
Dale May, Barbara (2000). “Maria Aurèlia Capmany y el activismo polifacético” en Breve historia feminista de la literatura española Volumen VI (en catalán/gallego/vasco). Barcelona: Anthropos.
Fonti
Caampillo, Maria i Castigliani, Jordi (1988). “Maria Aurèlia Capmany”, In Història della letteratura catalana, vol. 11. Barcellona: Ariel, pàgs. 62-71.
DD.AA. (1986). Maria Aurèlia Capmany In els seus millors escrits. Barcellona: Miquel Arimany editore.
DD.AA. (1991). Montserrat Roig/ Maria Aurèlia Capmany in homenatge. Barcellona: Institució di gli Lletres Catalani.
DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcellona: Comune di Barcellona.
DD.AA. (2002). Un lloc tra els vius. Homenatge A Maria Aurèlia Capmany. Barcellona: Partit dels Socialistes di Catalogna.
DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany: homenatge. Barcellona: Comune di Barcellona/Centri Català del Pen Club.
DD.AA. (1993). Catalan Review. International Journal of Catalan Culture. Woman, History and Nation in the Works of Montserrat Roig and Maria Aurèlia Capmany. Vol. VII, núm. 2.
DD.AA. (1994). Feliçment sóc Una dona: homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcellona: Comune di Barcellona.
DD.AA. (2002). “Universi” dins l'Univers: elles hi són: Giornata homenatge a Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig. Barcellona: Institut Català della Dona.
Fundació Maria Aurèlia Capmany i Reñé Ferrando, Teresa (2002). Ciutadana Maria Aurèlia Capmany: escriptora i Dona d'acció. Barcellona: Fundació Maria Aurèlia Capmany.
Graells, Guillem-Jordi (1990). “Maria Aurèlia Capmany, Un bosc per a viure-hi”, Serra d'Or, març 1990.
(1992). Maria Aurèlia Capmany. Barcellona: Diputació di Barcellona.
(1992). “Presentació”, Domandhi i respostes sopra la vita i la mort di Francesc Layret, advocat dels obrers di Catalogna, Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu. Barcellona: Institut del Teatre.
(1992). “La narrativa di Maria Aurèlia Capmany, un calidoscopi fascinant”, Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcellona: Comune di Barcellona, pàgs. 95-128.
(1993). “La producció literària di Maria Aurèlia Capmany I. La novella·la (a)”, Opera Completa I di Maria Aurèlia Capmany. Barcellona: Colonna, pàgs. IX-XXVIII.
(1994). “La producció literària di Maria Aurèlia Capmany II. La novella·la (b)”, Opera Completa II di Maria Aurèlia Capmany. Barcellona: Colonna, pàgs.IX-XXIII.
(1995). “La producció literària di Maria Aurèlia Capmany III. La novella·la (c)”, Opera Completa III di Maria Aurèlia Capmany. Barcellona: Colonna, pàgs.XI-XXIII.
(1996). “La producció literària di Maria Aurèlia Capmany IV. La narrativa breu. Apèndix: Il cel non és transparent”, Opera Completa IV di Maria Aurèlia Capmany. Barcellona: Colonna, pàgs. XI-XXV.
(1998). “La producció literària di Maria Aurèlia Capmany V. Teatre”, Opera Completa V di Maria Aurèlia Capmany. Barcellona: Colonna, pàgs.XI-XXXVIII.
(1997). “La producció literària di Maria Aurèlia Capmany 6. Memòries”, ”, Opera Completa VI di Maria Aurèlia Capmany. Barcellona: Colonna, pàgs. XI-XXII.
(2000). ““La producció literària di Maria Aurèlia Capmany VII. La dona”, Opera Completa VII di Maria Aurèlia Capmany. Barcellona: Colonna, pàgs. V-XII.
Julià, Lluïsa (1999). “Quan Gli doni fumino. Maria Aurèlia Capmany-Simone Di Beauvoir”, Memòria di l'aigua. Onze escriptores i Il seu món, Lluïsa Julià (ed.), Barcellona: Proa, pàg. 89-122.
Nadal, Marta (1991). “Maria Aurèlia Capmany: Combativity and tenderness in A writer from Barcellona”, Catalan Writing, núm. 7. pàgs. 25-37.
Pablos, M. Del Mare (2001). Il fons documentale Vidal-Capmany dipositat alla biblioteca dell'Universitat Rovira i Virgili: tractament i descripció. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.
Palau, Montserrat (2008). Maria Aurèlia Capmany. Escriure La vita in femení, Tarragona: Arola.
Palau, Montserrat i Martínez Gili, Raül-David (eds.) (2002). Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació Nella paraula, Valls: Cossetània.
Pedrolo, Manuel Di (1974). “Impressions-expressions Sopra tre novello·gli di la Maria Aurèlia Capmany”, Opera Completa. vol. I. Barcellona: Editoriale Nova Terra.
Pessarrodona, Marta (1996). Maria Aurèlia Capmany, Un retrat. (Fotografies Di Pilastro Aymeric). Barcellona: Institut Català della Dona.
Pons, Agustí (2000). Maria Aurèlia Capmany. L'època d'Una dona. Barcellona: Colonna.
Sarsanedas, Jordi (1958). “Llegeixo Gli novella·gli di Maria Aurèlia Capmany”, Appuntamento di narradors. Barcellona: Ed. Selecta.
Vidal Alcover, Jaume (1986). Maria Aurèlia Capmany In els seus millors escrits. Barcellona: Miquel Arimany editore, pàgs. 7-31.
Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany A scena. (2012)[1]