Le parti fut tout d'abord créé dans la clandestinité durant le franquisme[2] sous le premier nom d'Unió Democràtica del Poble Valencià (Union démocratique du peuple valencien) le [3], à l'athénée mercantile de Valence. Son origine réside dans les contacts établis à l'université de Valence entre les membres de diverses plates-formes valencianistes regroupés dans l'Aula Ausiàs March comme Vicent Miquel i Diego, Rafael Ninyoles, Josep Raga, Lluís Alpera, Ernest Serna et Màrius Viadel, dont la majorité était d'inspiration démocrate-chrétienne.
Après son congrès fondateur, au cours duquel fut approuvée une déclaration de principes, UDPV assista aux premières journées de l'Equipo Demócrata Cristiano del Estado Español (Équipe démocrate-chrétienne de l'État espagnol) célébrées en 1966 à l'abbaye de Montserrat. Le , UDPV signa un pacte de collaboration avec le parti catalan Union démocratique de Catalogne. Il participa aux côtés de militants communistes à la campagne contre le référendum franquiste de 1968 et maintint des contacts avec le Partit Socialista Valencià. Au cours des années 1960, il utilisa comme bulletin interne la revue Al Vent, qui publia 17 numéros sous la protection du diocèse de Segorbe-Castellón entre 1964 et 1968.
Aux élections générales espagnoles de 1977, il se présenta au sein de l'Equipo de la Democracia Cristiana, mais n'obtint que 48 463 votes au Pays valencien — 2.6 % des suffrages exprimés —, et aucun représentant parlementaire[4], des résultats en conformité avec ceux de la démocratie chrétienne dans toute Espagne, dans l’ensemble mauvais à l’exception du Pays basque[5]. À la suite de cet échec, le parti disparut de la scène politique et certains de ses membres intégrèrent à titre individuel l'UCD, ou encore le PNPV[4].
(ca) A. Colomer, Retrobar la tradició. El valencianisme d'inspiració cristiana de la postguerra a la transició, Saó, Valence, 1996.
(ca) A. Colomer, El nacionalisme valencià d'arrel personalista. D'Acció Nacionalista Valenciana a Unió Democràtica del Poble Valencià dans M. Lanusse, J.A. Martínez i A. Monzon, Vida amunt i nacions amunt. El País Valencià en temps de globalització, Publicacions de la Universitat de València, Valence, 2008, p. 319-334.
(ca) Natxo Escandell Garcia, Ni fet ni desfet : Història del nacionalisme polític valencià (1974-1998), Catarroja - Barcelone, Afers, coll. « recerca i pensament » (no 117), , 329 p. (ISBN9788418618703), p. 41-57
(ca) Lluís Bernat Prats Mahiques, La Unió Democràtica del País Valencià i la qüestió nacional, dans M. Lanusse, J.A. Martínez i A. Monzon, Vida amunt i nacions amunt. El País Valencià en temps de globalització, Publicacions de la Universitat de València, Valence, 2008, p. 335-350.
(ca) Lluís Bernat Prats Mahiques, « Nació, Transició i democràcia cristiana. : La UDPV entre els anys 1974 i 1978 », dans Ferran Archilés i Cardona (coord.), Transició pólitica i qüestió nacional al País Valencià, Catarroja, Afers, coll. « Fulls de recerca i pensament », , 810 p. (ISBN978-84-92542-41-3, ISSN0213-1471), p. 619-663
A. Sánchez-Pantoja et Vicent Pitarch, El combat per la premsa: Al Vent i Nosaltres els valencians, Universitat Jaume I, Castellón, 2009.
(ca) Benito Sanz et Miquel Nadal, Tradició i modernitat en el valencianismeEdicions Tres i Quatre, Valence, 1996.