Spanish novelist, playwright and essayist (1918–1991)
In this Catalan name, the first or paternal surname is Capmany and the second or maternal family name is Farnés; both are generally joined by the conjunction "i".
Maria Aurelia Capmany i Farnés (3 August 1918, in Barcelona – 2 October 1991) was a Catalan novelist, playwright and essayist. She was also a prominent feminist cultural and anti-Franco activist.
Granddaughter of Sebastià Farnés (1854-1934), intellectual author of Paremiologia catalana comparada, and daughter of Aureli Capmany i Farrés, folklorist and contributor of children's magazines, she spent her youth in the family's apartment near la Rambla in Barcelona. She studied at the Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya and she graduated on Philosophy at the University of Barcelona after the war.
She practiced teaching during the 40s and 50s at the Institut Albéniz of Badalona and at the Escola Isabel de Villena in Barcelona. She also worked engraving glass, a job that she had learnt at University.
With her first novel Necessitem morir (We need to die) (published in 1952), she got to the final of the Joanot Martorell Price of 1947, price that she won the following year with El cel no és trasparent (The sky is not transparent). Her prestige as a narrator would arrive with novels like Betúlia, El gust de la pols (The flavour of dust) and especially for Un lloc entre els morts (A place for the death), Sant Jordi Price of 1968. In 1981 she received the Ramon Fuster Price, given by the Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya[2] and in 1983 she won the Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil with El malefici de la reina d'Hongria (The curse of the Hungarian Queen).
She was one of the most versatile Catalan writers, as apart from writing fiction, she was also devoted to translation, and she worked on the theatrical genre as well as on other literary genres.
In the field of dramaturgy, she founded in 1959 the Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (School of Dramatic Arts Adrià Gual) together with Ricard Salvat. She exercised as a teacher, actress and headmaster. Besides, she premiered own plays, such as Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret advocat dels obrers de Catalunya (Answers and questions about life and dead of Francesc Layret, lawyer of Catalan workers).
As an essay writer, she excelled for her works on the situation of women, especially with La dona a Catalunya: consciència i situació (The woman in Catalonia: awareness and situation) in 1966. The same year, she took part in the Caputxinada, an assembly against the Spanish dictator Franco. She also devoted many articles to several aspects of Catalan culture and society. The book of memories Pedra de toc (1 and 2), Mala memòria, and Això era i no era also excelled.
She took part and intervened in the Míting de la Llibertat (Meeting of freedom) (June 22, 1976) and in the constitutional process of Socialist Party of Catalonia-Congress (November 1976).
She was councillor and responsible for Culture and Editions at Barcelona's Town Hall during the first legislatures of the Socialists' Party of Catalonia (PSC) and member of the Diputation of Barcelona, since 1983 until she died on 2 October 1991. She was also member of the Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, and president of the Catalan PEN Club, the Catalan version of the PEN International.
Work
Maria Aurèlia Capmany at age 3, with her brother Jordi
De veu a veu: contes i narracions. [with Montserrat Roig]. Barcelona: Cercle de Lectors, 2001
Literature for children and young adults
Anna, Bel i Carles. Barcelona: Lumen, 1971
Ni teu, ni meu. Barcelona: La Galera, 1972
L'alt rei en Jaume. Barcelona: Aymà, 1977
Àngela i els vuit mil policies. Barcelona: Laia, 1981
El malefici de la reina d'Hongria o Les aventures dels tres patrons de nau. Barcelona: Barcanova, 1982
Contes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993
La rialla del mirall. Barcelona: Empúries, 1989
Drama
Tu i l'hipòcrita. Palma de Mallorca: Moll, 1960
Vent de garbí i una mica de por. Palma de Mallorca: Moll, 1968
Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya. [with Xavier Romeu i Jover]. París: Edicions * Catalanes de París, 1970 / Madrid: Moisés Pérez Coterillo, 1976 / Barcelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1992
L'ombra de l'escorpí. València: Gorg, 1974
El cavaller Tirant. Barcelona: Edebé, 1974
Tirant lo Blanc. València: Eliseu Climent / 3i4, 1980
Ca, barret! [with Jaume Vidal Alcover]. Palma de Mallorca: Moll, 1984
Essay
Cita de narradors (with Manuel de Pedrolo, Jordi Sarsanedas, Joan Perucho i Josep M. Espinàs). Barcelona: Selecta, 1958
Historias de Barcelona [fotografies de A. Basté]. Barcelona: Barrigotic, 1963
La dona a Catalunya : consciència i situació. Barcelona: Ed. 62, 1966
Dia sí, dia no : apunts sobre la nostra societat actual. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968
La dona catalana. Barcelona: Mateu, 1968
Els vells. Barcelona: Mateu, 1968
La joventut és una nova classe? Barcelona: Edicions 62, 1969
El feminismo ibérico.. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1970
De profesión mujer. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1971
Salvador Espriu. Barcelona: Dopesa, 1972
El feminisme a Catalunya. Barcelona: Nova Terra, 1973
Poema i vers o El cor salvatge de Carles Riba. Barcelona: Institut d'Estudis Hel·lènics - Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, 1973
Carta abierta al macho ibérico. Madrid: Ediciones 99, 1973
El comportamiento amoroso de la mujer. Barcelona: Dopesa, 1974
La dona. Barcelona: Dopesa, 1976
Cada cosa en el seu temps i lectura cada dia. Barcelona: Dopesa, 1976
Subirachs o el retreat de l'artista com a escultor adult. Barcelona: Dopesa, 1976
La dona i la Segona República. Barcelona: Ed. 62, 1977
Temps passat, notícia d'avui: una història de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives, 1978
Dies i hores de la Nova Cançó. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1978
VITTORINI, Elio: Conversa a Sicília [Conversazione in Sicilia]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 19, 1966
From English
CAIN, James M.: Doble indemnització [Double Indemnity]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965
Fonts bibliogràfiques i documentals
Caampillo, Maria i Castellanos, Jordi (1988). “Maria Aurèlia Capmany”, en Història de la literatura catalana, vol. 11. Barcelona: Ariel, pàgs. 62-71.
Dale may, Barbara (2000). “Maria Aurèlia Capmany y el activismo polifacético” en Breve historia feminista de la literatura española (en lengua catalana, gallega y vasca), Vol. VI, Iris M. Zavala (coord.). Barcelona: Anthropos, pàgs. 92-99.
DD.AA. (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor.
DD.AA. (1991). Montserrat Roig/ Maria Aurèlia Capmany en homenatge. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes.
DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
DD.AA. (2002). Un lloc entre els vius. Homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Partit dels Socialistes de Catalunya.
DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany: homenatge. Barcelona: Ajuntament de Barcelona/Centre Català del Pen Club.
DD.AA. (1993). Catalan Review. International Journal of Catalan Culture. Woman, History and Nation in the Works of Montserrat Roig and Maria Aurèlia Capmany. Vol. VII, núm. 2.
DD.AA. (1994). Feliçment sóc una dona: homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
DD.AA. (2002). “Universos” dins l'Univers: elles hi són: Jornada homenatge a Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig. Barcelona: Institut Català de la Dona.
Fundació Maria Aurèlia Capmany i Reñé Ferrando, Teresa (2002). Ciutadana Maria Aurèlia Capmany: escriptora i dona d'acció. Barcelona: Fundació Maria Aurèlia Capmany.
Graells, Guillem-Jordi (1990). “Maria Aurèlia Capmany, un bosc per a viure-hi”, Serra d'Or, març 1990.
(1992). Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Diputació de Barcelona.
(1992). “Presentació”, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu. Barcelona: Institut del Teatre.
(1992). “La narrativa de Maria Aurèlia Capmany, un calidoscopi fascinant”, Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, pàgs. 95-128.
(1993). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany I. La novel·la (a)”, Obra Completa I de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. IX-XXVIII.
(1994). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany II. La novel·la (b)”, Obra Completa II de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.IX-XXIII.
(1995). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany III. La novel·la (c)”, Obra Completa III de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.XI-XXIII.
(1996). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany IV. La narrativa breu. Apèndix: El cel no és transparent”, Obra Completa IV de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. XI-XXV.
(1998). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany V. Teatre”, Obra Completa V de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.XI-XXXVIII.
(1997). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany 6. Memòries”, ”, Obra Completa VI de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. XI-XXII.
(2000). ““La producció literària de Maria Aurèlia Capmany VII. La dona”, Obra Completa VII de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. V-XII.
Julià, Lluïsa (1999). “Quan les dones fumen. Maria Aurèlia Capmany-Simone de Beauvoir”, Memòria de l'aigua. Onze escriptores i el seu món, Lluïsa Julià (ed.), Barcelona: Proa, pàg. 89-122.
Nadal, Marta (1991). “Maria Aurèlia Capmany: Combativity and tenderness in a writer from Barcelona”, Catalan Writing, núm. 7. pàgs. 25-37.
Pablos, M. del Mar (2001). El fons documental Vidal-Capmany dipositat a la biblioteca de la Universitat Rovira i Virgili: tractament i descripció. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.
Palau, Montserrat (2008). Maria Aurèlia Capmany. Escriure la vida en femení, Tarragona: Arola.
Palau, Montserrat i Martínez Gili, Raül-David (eds.) (2002). Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula, Valls: Cossetània.
Pedrolo, Manuel de (1974). “Impressions-expressions sobre tres novel·les de la Maria Aurèlia Capmany”, Obra Completa. vol. I. Barcelona: Editorial Nova Terra.
Pessarrodona, Marta (1996). Maria Aurèlia Capmany, un retrat. (Fotografies de Pilar Aymeric). Barcelona: Institut Català de la Dona.
Pons, Agustí (2000). Maria Aurèlia Capmany. L'època d'una dona. Barcelona: Columna.
Sarsanedas, Jordi (1958). “Llegeixo les novel·les de Maria Aurèlia Capmany”, Cita de narradors. Barcelona: Ed. Selecta.
Vidal Alcover, Jaume (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor, pàgs. 7-31.
Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena. (2012)[4]
