Dieser Artikel wurde wegen inhaltlicher Mängel auf der Qualitätssicherungsseite der Redaktion Film und Fernsehen eingetragen. Beteilige dich an der Verbesserung dieses Artikels und entferne diesen Baustein sowie den Eintrag zum Artikel, wenn du der Meinung bist, dass die angegebenen Mängel behoben wurden. Bitte beachte dazu auch die Richtlinien des Themenbereichs und die dort vereinbarten Mindestanforderungen.
Capmany war die Enkelin von Sebastià Farnés, Autor von der Paremiologia catalana comparada, und Tochter von Aureli Capmany, Folklorist und Mitarbeiter bei verschiedenen Magazinen für Kinder. Die Familie lebte an der Rambla in Barcelona. Sie absolvierte ein Studium der Philosophie an der Universität Barcelona.
In den 1940er und 1950er Jahren war sie Dozentin am Institut Albéniz in Badalona und der Escola Isabel de Villena in Barcelona. Sie arbeitete auch als Glasgraveurin.
Capmany war 1947 Finalistin des Joanot-Martorell-Preises mit ihrem ersten Roman Necessitem morir (veröffentlicht im Jahr 1952). Sie erhielt 1948 den Preis für El cel no és transparent. Sie hatte großen Erfolg als Erzählerin mit Romanen wie Betúlia, El gust de la pols und besonders Un lloc entre els morts, Premi Sant Jordi 1968. 1981 erhielt sie den Ramon-Fuster-Preis, vergeben vom Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya,[2] und 1983 gewann sie den Premi Crítica Serra d’Or de Literatura Infantil i Juvenil mit El malefici de la reina d’Hongria.
Capmany war eine der vielseitigsten katalanischen Schriftstellerinnen, da sie sich mit der Erzählung, Übersetzung, Theater, Essay und anderen Gattungen beschäftigt hatte.
Im Jahr 1959 begründete sie mit Ricard Salvat die Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual. Dort war sie als Lehrerin, Schauspielerin und Regisseurin tätig. Sie hat verschiedene eigene Werke uraufgeführt, wie z. B. Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya.
Als Essayistin war sie bekannt für ihre Werke über den Zustand der Frauen, wie z. B. La dona a Catalunya: consciència i situació im 1966, oder die Memoiren Pedra de toc (1 und 2), Mala memòria, und Això era i no era.
Capmany nahm am Míting de la Llibertat (22. Juni 1976) teil und an der konstituierenden Sitzung des Partit Socialista de Catalunya-Congrés (November 1976).
Sie war Ratsfrau und Verantwortliche für Cultura i d’Edicions am Rathaus von Barcelona für die Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) und Mitglied der Diputació de Barcelona von 1983 bis zu ihrem Tod am 2. Oktober 1991. Capmany war auch Mitglied der Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, und Präsidentin des katalanischen P.E.N.
Werke
Maria Aurèlia Capmany mit 3 Jahren, daneben ihr Bruder Jordi
De veu a veu: contes i narracions. [mit Montserrat Roig]. Barcelona: Cercle de Lectors, 2001
Kinder- und Jugendliteratur
Anna, Bel i Carles. Barcelona: Lumen, 1971
Ni teu, ni meu. Barcelona: La Galera, 1972
L’alt rei en Jaume. Barcelona: Aymà, 1977
Àngela i els vuit mil policies. Barcelona: Laia, 1981
El malefici de la reina d’Hongria o Les aventures dels tres patrons de nau. Barcelona: Barcanova, 1982
Contes. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993
La rialla del mirall. Barcelona: Empúries, 1989
Theaterwerke
Tu i l’hipòcrita. Palma de Mallorca: Moll, 1960
Vent de garbí i una mica de por. Palma de Mallorca: Moll, 1968
Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya. [mit Xavier Romeu i Jover]. París: Edicions * Catalanes de París, 1970 / Madrid: Moisés Pérez Coterillo, 1976 / Barcelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1992
L’ombra de l’escorpí. València: Gorg, 1974
El cavaller Tirant. Barcelona: Edebé, 1974
Tirant lo Blanc. València: Eliseu Climent / 3i4, 1980
Ca, barret! [mit Jaume Vidal Alcover]. Palma de Mallorca: Moll, 1984
Essay
Cita de narradors (mit Manuel de Pedrolo, Jordi Sarsanedas, Joan Perucho i Josep M. Espinàs). Barcelona: Selecta, 1958
Historias de Barcelona [Bilder von A. Basté]. Barcelona: Barrigotic, 1963
La dona a Catalunya: consciència i situació. Barcelona: Ed. 62, 1966
Dia sí, dia no: apunts sobre la nostra societat actual. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968
La dona catalana. Barcelona: Mateu, 1968
Els vells. Barcelona: Mateu, 1968
La joventut és una nova classe? Barcelona: Edicions 62, 1969
El feminismo ibérico. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1970
De profesión mujer. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1971
Salvador Espriu. Barcelona: Dopesa, 1972
El feminisme a Catalunya. Barcelona: Nova Terra, 1973
Poema i vers o El cor salvatge de Carles Riba. Barcelona: Institut d’Estudis Hel·lènics - Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, 1973
Carta abierta al macho ibérico. Madrid: Ediciones 99, 1973
El comportamiento amoroso de la mujer. Barcelona: Dopesa, 1974
La dona. Barcelona: Dopesa, 1976
Cada cosa en el seu temps i lectura cada dia. Barcelona: Dopesa, 1976
Subirachs o el retrat de l’artista com a escultor adult. Barcelona: Dopesa, 1976
La dona i la Segona República. Barcelona: Ed. 62, 1977
Temps passat, notícia d’avui: una història de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives, 1978
Dies i hores de la Nova Cançó. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1978
En busca de la mujer española. Barcelona: Laia, 1982
Diàlegs a Barcelona: M. Aurèlia Capmany, Pasqual Maragall [Unterhaltung aufgeschrieben von Xavier Febrés]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Laia, 1984
Retrobar Barcelona [mit Jaume Sobraqués]. Barcelona: Lunwerg, 1986
Fem memòria. El port de Barcelona. Barcelona: Lunwerg, 1990
¿Qué diablos es Cataluña? Madrid: Temas de hoy, 1990
Barcelona entre mar i muntanya. Barcelona: Polígrafa, 1992
Memoiren
Pedra de toc (2 Bände). Barcelona: Nova Terra, 1970–1974
Dietari de prudències. Barcelona: La Llar del Llibre, 1981
VITTORINI, Elio: Conversa a Sicília [Conversazione in Sicilia]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 19, 1966
Aus dem Englischen
CAIN, James M.: Doble indemnització [Double Indemnity]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965
Literatur
Maria Caampillo, Jordi Castellanos: Maria Aurèlia Capmany. In: Història de la literatura catalana. Band 11. Ariel, Barcelona 1988, Seiten 62–71.
Dale may, Barbara (2000). “Maria Aurèlia Capmany y el activismo polifacético” en Breve historia feminista de la literatura española (en lengua catalana, gallega y vasca), Vol. VI, Iris M. Zavala (coord.). Barcelona: Anthropos, Seiten 92–99.
DD.AA. (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor.
DD.AA. (1991). Montserrat Roig/ Maria Aurèlia Capmany en homenatge. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes.
DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918–1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
DD.AA. (2002). Un lloc entre els vius. Homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Partit dels Socialistes de Catalunya.
DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany: homenatge. Barcelona: Ajuntament de Barcelona/Centre Català del Pen Club.
DD.AA. (1993). Catalan Review. International Journal of Catalan Culture. Woman, History and Nation in the Works of Montserrat Roig and Maria Aurèlia Capmany. Band VII, Nummer 2.
DD.AA. (1994). Feliçment sóc una dona: homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
DD.AA. (2002). “Universos” dins l’Univers: elles hi són: Jornada homenatge a Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig. Barcelona: Institut Català de la Dona.
Fundació Maria Aurèlia Capmany i Reñé Ferrando, Teresa (2002). Ciutadana Maria Aurèlia Capmany: escriptora i dona d’acció. Barcelona: Fundació Maria Aurèlia Capmany.
Graells, Guillem-Jordi (1990). “Maria Aurèlia Capmany, un bosc per a viure-hi”, Serra d’Or, März 1990.
(1992). Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Diputació de Barcelona.
(1992). “Presentació”, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu. Barcelona: Institut del Teatre.
(1992). “La narrativa de Maria Aurèlia Capmany, un calidoscopi fascinant”, Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918–1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Seiten 95–128.
(1993). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany I. La novel·la (a)”, Obra Completa I de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, Seiten IX-XXVIII.
(1994). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany II. La novel·la (b)”, Obra Completa II de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, Seiten IX-XXIII.
(1995). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany III. La novel·la (c)”, Obra Completa III de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, Seiten XI-XXIII.
(1996). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany IV. La narrativa breu. Apèndix: El cel no és transparent”, Obra Completa IV de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, Seiten XI-XXV.
(1998). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany V. Teatre”, Obra Completa V de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, XI-XXXVIII.
(1997). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany 6. Memòries”, Obra Completa VI de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, Seiten XI-XXII.
(2000). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany VII. La dona”, Obra Completa VII de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, Seiten V-XII.
Julià, Lluïsa (1999). “Quan les dones fumen. Maria Aurèlia Capmany-Simone de Beauvoir”, Memòria de l’aigua. Onze escriptores i el seu món, Lluïsa Julià (ed.), Barcelona: Proa, Seiten 89–122.
Nadal, Marta (1991). “Maria Aurèlia Capmany: Combativity and tenderness in a writer from Barcelona”, Catalan Writing, Nummer 7. Seiten 25–37.
Pablos, M. del Mar (2001). El fons documental Vidal-Capmany dipositat a la biblioteca de la Universitat Rovira i Virgili: tractament i descripció. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.
Palau, Montserrat (2008). Maria Aurèlia Capmany. Escriure la vida en femení, Tarragona: Arola.
Palau, Montserrat i Martínez Gili, Raül-David (eds.) (2002). Maria Aurèlia Capmany: l’afirmació en la paraula, Valls: Cossetània.
Pedrolo, Manuel de (1974). “Impressions-expressions sobre tres novel·les de la Maria Aurèlia Capmany”, Obra Completa. vol. I. Barcelona: Editorial Nova Terra.
Pessarrodona, Marta (1996). Maria Aurèlia Capmany, un retrat. (Fotografies de Pilar Aymeric). Barcelona: Institut Català de la Dona.
