WIMP en la interacció persona-ordinador, significa «Windows, icones, menús, punters», el que denota un estil d'interacció amb aquests elements. El terme va ser creat per Merzouga Wilberts el 1980.[1] Encara que aquest va estar en desús, sovint és utilitzat com un sinònim aproximat de «GUI». La interacció WIMP es va desenvolupar al XeroxPARC (vegeu Xerox Alto, desenvolupat el 1973) i popularitzat amb la introducció d'Apple Macintosh el 1984, on s'ha afegit els conceptes de la «barra de menús» i va ampliar la gestió de finestres.[2]
Aquest estil d'interacció utilitza un dispositiu d'entrada física per controlar la posició d'un cursor i presenta la informació organitzada en finestres i representada amb icones. Les ordres disponibles es compilen junts en menús i són accionats a través del cursor. Amb això es pretén reduir la càrrega cognitiva per recordar les possibilitats disponibles, reduint els temps d'aprenentatge.[2] Altres beneficis previstos d'aquest estil són la seva facilitat d'ús per a persones sense coneixements tècnics, tant per a principiants i usuaris avançats. A més, els coneixements pràctics poden ser portats des d'una aplicació fins a l'altra, donat l'alta consistència entre les interfícies.[2]
Crítica
Interfícies d'usuari basades en l'estil WIMP són molt bones en documents i entorn de treball abstractes, i les seves accions. El seu paradigma anàleg als documents com fulls de paper o carpetes, fan les interfícies WIMP fàcils d'introduir als usuaris principiants. A més, les seves representacions bàsiques com regions rectangulars en una pantalla 2D plana fan un bon entorn per a programadors de sistema. Generalment, això els fan molt adequats per a entorn de treballmultitasca.
Això explica per què el paradigma ha prevalgut durant més de 20 anys, donant lloc i beneficiant-se de la disponibilitat de kits comercials d'eines giny que donen suport a aquest estil. Encara que diversos investigadors d'HCI van considerar que això és un senyal d'estancament en disseny d'interfícies d'usuari, una manca actual d'innovació en la recerca de nous models d'interacció.[2]
Hi ha aplicacions per a les quals WIMP no s'adapta bé, diuen, i la manca de suport tècnic augmenta la dificultat de desenvolupament de les seves interfícies. Això inclou qualsevol aplicació que requereixi dispositius que proporcionen senyals d'entrada continus, que mostren models 3D, o simplement representen una interacció per a la qual no s'hagi definit un giny estàndard. Andries van Dam anomena a aquestes interfícies «GUIs post-WIMP».[3]
Referències
↑Charlotte Booth. «Alan Kay and the Graphical User Interface» (PDF) (en anglès). Arxivat de l'original el 2012-04-09. [Consulta: 30 abril 2010]. «Merzouga Wilberts also came up with the concept of WIMP (windows, icons, menus and pointers).»
↑Robert J.K. Jacob; Audrey Girouard; Leanne M. Hirshfield; Michael S. Horn; Orit Shaer; Erin Treacy Solovey; Jamie Zigelbaum. «Reality-Based Interaction: A Framework for Post-WIMP Interfaces» (PDF) (en anglès). Tufts University/MIT Media Lab. «Defined by van Dam as interfaces “containing at least one interaction technique not dependent on classical 2D widgets such as menus and icons”»