La primera cita documental del municipi és del 1174. Va estar a les mans de la cort fins al 1391, data en què el rei Joan I d'Aragó va vendre la vila a l’Arquebisbat de Tarragona. Més tard va estar en mans de la família Montoliu, que va conservar-ne la possessió fins al segle XIV. Durant el segle xvii va estar a les mans de la família Dalmases i el 1710 el senyor de la vila, Pau Ignasi de Dalmases i Roc, va ser nomenat per l'arxiduc Carles marquès de Vilallonga. El 1838, es va disputar una violenta batalla entre milicians i carlistes, comandats per Llarg de Copons, durant la qual 133 homes van perdre la vida.[1]
L'església parroquial està dedicada a sant Martí. És del segle xviii, d'estil neoclàssic i la seva façana està inacabada. A la part superior de la porta hi ha un relleu que representa el sant compartint la seva capa amb un pobre. A la cornisa pot veure's un frontó triangular que es troba sostingut per quatre columnes amb capitells d'ordre corinti.
Als afores del poble hi ha una ermita dedicada a la Mare de Déu del Roser la data de construcció de la qual és desconeguda. Es conserva una de les portes d'entrada de l'antiga muralla de la ciutat.
a Agrupació Electoral;
bUCD;
c Tot(s) Vilallonga del Camp
Referències
↑«Cultura». Vilallonga.altanet.org. Arxivat de l'original el 2011-05-09. [Consulta: 5 maig 2011].
↑AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 134. ISBN 84-393-5437-1.