Valentí Fuster Carulla (Barcelona, 20 de gener de 1943),[1] primer marquès de Fuster,[2] és un metge català, especialitzat en cardiologia.
Prové d'una nissaga de metges: fill de Joaquim Fuster i Pomar, director del Sanatori de Pedralbes, net de Valentí Carulla i Margenat, doctor i rector de la Universitat de Barcelona i de Josep Fuster i Pomar, doctor en medicina, i germà de Joaquim Fuster i de Carulla psiquiatre.[3][4]
Després de llicenciar-se en medicina a la Universitat de Barcelona es traslladà als Estats Units per treballar com a docent a la Clínica Mayo de Minnesota i a l'Hospital del Mont Sinaí de Nova York, per esdevenir catedràtic el 1991 de medicina a l'Escola Universitària de Medicina de Harvard a Boston. Aquest càrrec l'ocupà fins al 1994, moment en el qual fou nomenat director de l'Institut de Cardiologia de l'Hospital del Mont Sinaí.[5]
La seva tasca investigadora comprèn treballs sobre l'arterioesclerosi i el mecanisme molecular al voltant de les malalties coronàries:[5] l'infart, l'infart de miocardi i l'angina de pit, com també la millora del tractament d'aquestes malalties.
El 1996 li fou concedit el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica per les seves aportacions a la biomedicina especialment en l'àrea cardiovascular que han cristal·litzat en l'aclariment de la patologia isquèmica aguda. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2012 el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica.[6]
L'any 2014 el rei Joan Carles I li va atorgar el títol de marquès de Fuster en atenció a la seva tasca investigadora i docent.[2]
És pare del cantautor Paul Fuster.
Referències
- ↑ medioambiente, Joaquim Elcacho Periodista especializado en ciencia y. «Valentí Fuster. El compromiso social del médico | Barcelona Metròpolis» (en espanyol europeu). [Consulta: 29 octubre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 «Real Decreto 352/2014, de 13 de mayo, por el que se concede el título de Marqués de Fuster a don Valentín Fuster Carulla.» (PDF) (en castellà). Boletín Oficial del Estado, 117, 14-05-2014, pàg. 37.784. ISSN: 0212-033X [Consulta: 27 juny 2016].
- ↑ «Galeria de Metges Catalans: Joaquim Fuster i Pomar». Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Arxivat de l'original el 22 d’octubre 2020. [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ Martí i Tusquets, Josep Lluís «La personalitat del Dr.Tomàs Dolsa i Ricart». Gimbernat: Revista d'Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, 41, 2004, pàg. 25-29. Arxivat de l'original el 21 d’octubre 2020 [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ 5,0 5,1 «Valentí Fuster Carulla». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ (català) Premis Nacionals de Cultura 2012 Arxivat 2013-10-31 a Wayback Machine.
Enllaços externs
|
---|
1981: Alberto Sols · 1982: Manuel Ballester · 1983: Lluís Santaló · 1984: Antonio García Bellido · 1985: David Vázquez Martínez i Emilio Rosenblueth · 1986: Antonio González · 1987: Pablo Rudomín Zevnovaty i Jacinto Convit · 1988: Manuel Cardona i Castro i Marcos Moshinsky · 1989: Guido Münch · 1990: Salvador Moncada i Santiago Grisolía · 1991: Francisco Bolívar · 1992: Federico García Moliner · 1993: Amable Liñán · 1994: Manuel Elkin Patarroyo · 1995: Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica i Manuel Losada Villasante · 1996: Valentí Fuster · 1997: Equip Investigador del Jaciment arqueològic d'Atapuerca · 1998: Pedro Etxenike i Emilio Méndez · 1999: Ricardo Miledi i Enrique Moreno · 2000: Luc Montagnier i Robert Gallo · 2001: Jean Weissenbach, John Craig Venter, John Edward Sulston, Francis Collins i Hamilton Smith · 2002: Lawrence Roberts, Robert Kahn, Vinton Cerf i Tim Berners-Lee · 2003: Jane Goodall · 2004: Judah Folkman, Tony Hunter, Joan Massagué, Bert Vogelstein i Robert Weinberg · 2005: António Damásio · 2006: Juan Ignacio Cirac · 2007: Ginés Morata i Peter Lawrence · 2008: Sumio Iijima, Shūji Nakamura, Robert Langer, George Whitesides i Tobin Marks · 2009: Martin Cooper i Raymond Tomlinson · 2010: David Julius, Linda Watkins i Baruch Minke · 2011: Joseph Altman, Arturo Álvarez-Buylla i Giacomo Rizzolatti · 2012: Gregory Winter i Richard A. Lerner · 2013: Peter Higgs, François Englert i CERN · 2014: Avelino Corma, Mark E. Davis i Galen D. Stucky · 2015: Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna · 2016: Hugh Herr · 2017: Rainer Weiss, Kip Thorne, Barry Barish i Observatori LIGO · 2018: Svante Pääbo · 2019: Joanne Chory i Sandra M. Díaz · 2020: Yves Meyer, Ingrid Daubeches, Terence Tao i Emmanuel Candès |