Tomás Borrás y Bermejo (Madrid, 10 de febrer de 1891-26 d'agost de 1976) va ser un escriptor i periodista espanyol.
Biografia
Tomás Borrás va néixer a Madrid, fill de tarragoní i de segoviana. Va cursar el batxillerat a l'Institut San Isidro de Madrid i posteriorment va començar la carrera de lleis, que va abandonar aviat principalment per la seva falta de vocació. Ja des de jove va començar a escriure. Va ser tertulià del Cafè de Pombo i com tal apareix en el cèlebre quadre de José Gutiérrez Solana.[1] Va estar casat amb la tonadillera i cupletista Aurora Purificación Mañanos Jaufrett, coneguda com «La Goya».
L'any 1953 va ser nomenat Periodista d'Honor i Cronista Oficial de la Vila de Madrid. Va obtenir també el Premi Nacional de Periodisme i el Premi Nacional de Literatura. Poc després de la seva mort l'Ajuntament de Madrid li va dedicar el nom del carrer on va viure gran part de la seva vida. El Círculo de Bellas Artes va col·locar en la cantonada del carrer una placa commemorativa.
Obres
Tomás Borrás va ser un periodista prolífic. Entre les seves obres es troben, a més, novel·les i algunes obres de teatre. Es pot dir que va tenir afició pels contes, els versos, els assajos diversos, les biografies. Literàriament se li pot considerar dins del modernisme i cal destacar la seva forta implicació en una de les companyies més renovadores de l'escena espanyola, el Teatre d'art dirigit per Gregorio Martínez Sierra. En particular la seva pantomima El sapo enamorado, estrenada en 1916 amb música de Pablo Luna i decorats de José Zamora, forma part d'una de les propostes més innovadores (al costat de El amor brujo o El corregidor y la molinera, les altres dues pantomimes representades al Teatro Eslava) de l'escena madrilenya del moment.[4]
Conte o relat breu
«Cuentos gnómicos» va denominar l'autor a un conjunt de 203 relats molt breus (no existia encara l'etiqueta «microrelat"), d'entre quatre i menys d'una pàgina, publicats en tretze llibres, sent el primerUnos y otros fantasmas (1940) i l'últim Agua salada en agua dulce (1969).[5]
Novel·la
La pared de tela de araña (1924)
La mujer de sal (1925)
El rey de los Estados Unidos (1935)
Checas de Madrid (1940)
La sangre de las almas (1947)
Luna de enero y el amor primero (1953)
Teatro
El sapo enamorado (pantomima, música de Pablo Luna, 1916)
El pájaro de dos colores (ópera de cámara, música de Conrado del Campo, 1929)
Tam Tam (1931)
Fígaro (1940)
La esclava del Sacramento (1943)
Ràdio
Todos los ruidos de aquel día, ràdiodrama (l'autor ho va denominar "telecomedia") emès a Unión Radio el 24 d'abril de 1931 (deu dies després de la proclamació de la II República). Ha estat considerada "una de les primeres peces radiofòniques en les quals els artificis sonors aconseguien presència fonamental".[6]
Referències
↑César González Ruano, (), Memorias: mi medio siglo se confiesa a medias, Madrid, Editorial Renacimiento, pag.
↑Julián Díaz Sánchez, Ángel Llorente Hernández (2004), La crítica de arte en España (1939-1976), Madrid, Ediciones AKAL, pag. 193.
Enrique Domínguez Millán, Borrás, el olvidadoArxivat 2019-03-28 a Wayback Machine., La Tribuna de Cuenca, 24 d'abril de 2009. Inclou un retrat signat "Pedro Gross 58".