Wellington (en maori: Te Whanga-nui-a-Tara) és una de les setze regions de Nova Zelanda, localitzada al centre sud de l'illa del Nord. Amb una població de 490.100 habitants, és la tercera regió més poblada del país.[1] La ciutat principal és Wellington, la capital neozelandesa.
El nom de Wellington prové d'Arthur Wellesley, el primer duc de Wellington i vencedor de la batalla de Waterloo. El títol del duc prové del poble de Wellington, del comtat anglès de Somerset. En la llengua maori, Wellington té tres noms: Te Whanga-nui-a-Tara es refereix al port de Wellington, i significa «el gran port de Tara». L'ús del nom alternatiu Pōneke no es recomana, atès que es creu que és una transliteració del sobrenom anglès «Port Nick», que prové de Port Nicholson, l'antic nom de Wellington. Te Upoko-o-te-Ika-a-Māui, significant «el cap del peix de Maui», és un nom tradicional per a la porció més austral de l'illa del Nord.
Educació
La Universitat Victòria de Wellington té quatre campus i té en funcionament un sistema de tres trimestres que comencen el març, el juliol i el novembre.[2] El 2011 tenia 22.234 estudiants. Dels 22.234 estudiants, un 54% eren dones i un 46% homes. Mentre que la majoria d'estudiants eren neozelandesos d'origen europeu, 1.980 eren maoris, 1.064 eren illencs pacífics i 2.953 eren estudiants internacionals. 5.958 graus, diplomes i certificats van ser guardonats el 2011. La universitat té 1.974 empleats.[3]
La Universitat Massey, basada principalment a Palmerston North, té un campus a Wellington. Aquest campus ofereix programes en comunicació, negoci, enginyeria, tecnologia, salut i art. L'escola de disseny va ser establerta el 1886.
La Universitat d'Otago, basada principalment a Dunedin, té un campus a Wellington. Wellington té una facultat de medicina i salut.
Segons el cens de 2006 Wellington tenia 448.956 habitants, un augment de 25.191 habitants (5,9%) des del cens de 2001. Hi havia 169.344 llars habitades, 13.095 llars no habitades i 1.188 llars en construcció.[8]
De la població de Wellington, 217.653 (48,5%) eren homes i 231.303 (51,5%) eren dones. La regió tenia una edat mediana de 35,3 anys, 0,6 menys que la mediana nacional de 35,9 anys. Les persones majors de 64 anys formaven l'11,5% de la població, comparat amb el 12,3% nacionalment; les persones menors de 15 anys formaven el 20,6% de la població, comparat amb el 21,5% nacionalment.[8]
L'etnologia de Wellington era (amb figures nacionals en parèntesi): 69,8% europeus (67,6%); 12,8% maoris (14,6%); 8,3% asiàtics (9,2%); 8,0% illencs pacífics (6,9%); 1,3% de l'Orient Pròxim, Llatinoamèrica o Àfrica (0,9%) i 11,0% d'altres ètnies (11,1%).[8]
Wellington tenia un atur de 5,2% per persones majors de 14 anys, més que la figura nacional de 5,1%. El sou anual mitjà de persones majors de 14 anys era (en dòlars neozelandesos) de 28.000$, comparat amb 24.400$ nacionalment. D'aquestes, un 38,8% tenien un sou anual de menys de 20.001$, comparat amb un 43,2% nacionalment; mentre que un 23,6% tenien un sou anual d'igual o de més de 50.000$, comparat amb un 18,0% nacionalment.[8]
Política
Política regional
El consell regional de Wellington va ser format com a part de reformes neozelandeses de governs locals i regionals el novembre de 1989. La seu del consell regional va ser establerta a Wellington. L'actual presidenta del consell regional és Fran Wilde.[9]
El consell regional de Wellington està format per 13 consellers de 5 circumscripcions.[10]
Consellers del consell regional de Wellington (a gener de 2013)