La Rapsòdia per a contralt (en alemany, Alt-Rhapsodie), Op. 53, és una obra per a contralt, cor d'homes i orquestra, composta per Johannes Brahms el 1869, un any després de compondre el Rèquiem alemany.
La rapsòdia va ser escrita com a regal de noces per a la filla de Clara Schumann, Julie. Alguns experts en Brahms han especulat sobre la possibilitat que hi hagués sentiments romàntics del compositor cap a Julie, la qual cosa va poder ser sublimat en el text i la música de la rapsòdia. El text, amb el seu retrat metafísic de l'ànima d'un misantrop que ha de buscar sustentació espiritual per eliminar els lligams del seu sofriment, té poderosos paral·lels amb la vida i el caràcter de Brahms.
Estrena
L'obra va ser presentada per primera vegada el 6 d'octubre de 1869, en l'assaig general del primer concert de la temporada de concerts de Karlsruhe. La cantant Amalia Boni en va interpretar la part solista; el director Hermann Levi hi va participar però no hi havia cor de homes i no està clar si va dirigir l'orquestra o simplement acompanyà la solista amb el piano. Brahms i Clara Schumann hi eren presents, però sens dubte no hi havia més públic.[1] La primera estrena pública fou el 3 de març de 1870, a Jena. La solista va ser Pauline Viardot i el director Ernst Naumann.[2]
Anàlisi musical
El text es basa en tres de les tretze estrofes del Viatge pel Harz a l'hivern (Harzreise im Winter) de Goethe. Brahms ajusta el sentit de cada estrofa a una tonalitat, tempo i ritme particular. Se sol dir que la peça és el més a prop que Brahms va estar del món de l'òpera (al costat del Rèquiem i la cantata Rinaldo). Michael Steinberg traça un paral·lelisme amb una escena d'òpera. Les parts són les següents:
Adagio. Escrita per a solista i orquestra en la tonalitat de do menor i ritme de 3/2. S'inicia amb una introducció orquestral i després el cant de l'estrofa Aber abseits wer ist's?. Des d'una perspectiva operística aquesta part coincidiria amb una introducció orquestral i el recitatiu.
Poco andante. Es manté en la tonalitat i l'orquestració anterior, però canvia al compàs de 6/4. Introdueix l'estrofa Ach, wer heilet die Schmerzen i des de la perspectiva operística correspondria a l'ària en forma ternària (ABA).
Adagio. Canvia a la tonalitat brillant de do major, torna al ritme de 4/4 i introdueix el cor d'homes. Introdueix l'estrofa Ist auf deinem Psalter i correspondria al finale de l'escena operística.
Les dues primeres estrofes descriuen el dolor del vagabund misantrop. La tercera, la pregària dirigida a un esperit celestial per alleujar aquest dolor. La peça, i en particular la tercera part, està d'alguna manera relacionada amb el Rèquiem alemany.
L'obra dura aproximadament entre dotze i quinze minuts.