Quan jo sigui dictador (francès: Quand je serai dictateur) és una pel·lícula documental de ciència-ficció belga de la directora Yaël André del 2013.[1] Va obtenir una nominació als Premis del Festival de Cinema de réel, de París del 2014 dedicat als films documentals.[2]
La pel·lícula és una no-autobiografia[3] en la que la directora aprofita les seves gravacions en vídeo des de la dècada de 1940 fins als nostres dies. El títol prové de la combinació del substantiu "dictador" a un futur en primera persona.[4]
Argument, personatges i estil
A la pel·lícula només hi ha dos protagonistes que romanen invisibles: el narrador i el seu amic imaginari "George". Els altres personatges també són imaginaris: un aventurer, un psicòpata, una mare perfecte, un comptable, un home invisible, ...[5]
La pel·lícula està dividida en capítols temàtics curts lligats per una cadena de pensaments surrealista, hipòtesis i somnis del narrador en la que les imatges que van des del 1940 fins a l'actualitat estan barrejades.[5] Té una forma i una estructura complexa lligada amb una fabricació aparentment senzilla.[6] L'autora explica amb una veu ronca de dona una història lineal senzilla que gairebé és banal que comença quan una dona jove i un home jove surten de l'adolescència i descobreixen els límits d'un món que no els agrada; llavors inventen altres mons imaginaris. Es tracta d'una història d'amor i de mort que envaeix l'univers creat per Yaël André.[6]
Festivals de cinema
La pel·lícula ha participat en els següents festivals:[3][7]
Referències
Enllaços externs