La pintura del Trecento o italogòtica és la pintura realitzada a Itàlia durant el segle xiv, sota la influència clàssica de models romans d'Orient. Destaca per ser una pintura que pretén transmetre els estats d'ànim dels personatges representats, per l'ampliació de la gamma tonal i per la introducció d'objectes o paisatges que anuncien el futur domini de la perspectiva.
Durant el Duocento es varen fusionar les tradicions de l'art romà d'Orient amb les de l'art paleocristià, és la maniera greca que regnarà en la pintura italiana durant tot el Duocento. Pietro Cavallini, al segle xiii, va fusionar la pintura de la tradició local de Roma amb les convencions romanes d'Orient. El pintor, arquitecte i mosaïcista Cimabue va continuar el camí de Pietro Cavallini a Florència, que en un viatge a Roma va prendre contacte amb el món clàssic i amb la pintura paleocristiana i romànica, les influències de la qual van contribuir a alliberar-lo dels cànons i grafismes romans d'Orient.
El Trecento
El Trecento, amb la figura destacada de Giotto, assoleix les següents fites:
Visualització d'un espai tridimensional amb paisatges versemblants i una arquitectura que mostra un grau elevat del domini de la perspectiva.
Els personatges queden integrats dins d'aquells espais, són caracteritzats de forma individual i mostren un elevat grau de naturalisme en els seus moviments i les seves expressions.
La impressió que va causar la fidelitat a la naturalesa de l'obra de Giotto als seus contemporanis va ser irresistible. La capacitat de simplificar i ordenar l'experiència de la realitat per a assolir la representació directa de les coses, al costat de la disposició de les històries en compartiments historiats concebuts com finestres on Giotto situa els personatges carregats encara d'un pes escultòric que contrasta amb l'eloqüència de la seva gestualitat. Sobre el fons d'arquitectures o paisatges dibuixats en complexes perspectives, Giotto desenvolupà l'espai pictòric, en un àmbit tridimensional que s'estén en profunditat per darrere de la superfície pintada en el que s'ha considerat tradicionalment com la principal innovació de la pintura del Trecento i el més important avanç que s'hagi donat en tota la Història de la Pintura. Amb l'espai pictòric neix la pintura moderna.
L'escola senesa: Escola que conserva elements de l'art romà d'Orient (preocupació espacial), però aferma estratègies del gòtic internacional (delicadesa i simbologia).Alguns dels seus artistes destacats són: