Pere Rahola i Molinas[1] (Roses, Alt Empordà, 16 de juliol 1877 - Barcelona, 2 de març de 1956)[2] va ser un polític i advocat català, membre de la Lliga Regionalista.[3]
Biografia
Era cosí germà de l'advocat Baldiri Rahola i Llorens, vinculat a Acció Catalana. Gran amic de Francesc Cambó, a qui va conèixer en els estudis de batxillerat a l'institut de Figueres,[4] fou un destacat integrant de la Lliga, i amb les seves llistes fou elegit diputat per Barcelona a totes les eleccions celebrades a Espanya entre 1914 i 1923, excepte en les de 1916, data en la qual es va presentar al Senat ocupant un escó entre 1916 i 1917. Durant la Primera Guerra Mundial va participar en la formació de voluntaris catalans. També va ser president de l'Associació d'Amics de França.[3]
Després del cop d'estat de Primo de Rivera, es va oposar a la dictadura, pel que va haver de dimitir del seu càrrec de president de l'Ateneu Barcelonès el 1924. Amb la proclamació de la Segona República Espanyola va tornar a obtenir l'escó de diputat per Barcelona en les eleccions de 1931, 1933 i 1936 i va participar en la transformació de la Lliga Regionalista en la Lliga Catalana, el 1933.
Durant el bienni radical-cedista, va ser Ministre de Marina en els dos governs que entre el 25 de setembre i el 14 de desembre de 1935 va presidir de forma successiva Joaquín Chapaprieta. Després d'aquesta etapa ministerial ocuparia el càrrec de ministre sense cartera en el govern que, entre el 14 de desembre i el 30 de desembre de 1935, va presidir Manuel Portela Valladares.
Amb l'esclat de la Guerra civil, amenaçat de caure en mans dels «incontrolats» anarquistes, Rahola va marxar a l'exili sota la protecció de Cambó i es traslladà a Gènova amb la seva família. Com a conseqüència, els seus béns foren confiscats.
Cap al 1937 es va traslladar a Pamplona, on fou detingut un parell de dies per «catalanista» i fou alliberat gràcies a les gestions de Lluís Puig de la Bellacasa i Deu. El 1939 tornà a Barcelona, després que les autoritats franquistes li retornessin les propietats confiscades durant la guerra. Des d'aquell moment es va retirar de l'acció política.
Morí a Barcelona el vespre del 2 de març del 1956, amb 78 anys.[8]
Bibliografia
- ↑ «Pere Rahola i Molinas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Necrològica al diari ABC, 3 de març de 1956
- ↑ 3,0 3,1 Safont, Joan. Per França i Anglaterra. A Contra Vent, 2012, p. 22. ISBN 9788415720010.
- ↑ Pabón, Jesús. Cambó: 1876-1947 (en castellà). Reimpressió. Alpha, 1999, p. 58. ISBN 84-7225-740-1.
- ↑ «Necrológicas. Don Pedro Rahola Molinas», ABC (3 de marzo de 1956), pág. 26
Enllaços externs
Tercer Govern Radical-Cedista de la II República (25 de setembre de 1935 – 29 d'octubre de 1935) |
---|
President de la República | | |
---|
President de govern | |
---|
Ministres | |
---|
|
Quart Govern Radical-Cedista de la II República (29 d'octubre de 1935 – 14 de desembre de 1935) |
---|
President de la República | | |
---|
President de govern | |
---|
Ministres | |
---|
|
Primer Govern Centrista de la II República (14 de desembre de 1935 – 30 de desembre de 1935) |
---|
President de la República | | |
---|
President de govern | |
---|
Ministres | |
---|
|
|
---|
Ateneu Català | |
---|
Ateneu Barcelonès | |
---|