Les negociacions de pau van començar el 17 d'agost, de 1920, a Minsk, però com que la contraofensiva polonesa es trobava a prop, els negociadors es van traslladar a Riga, i es van reprendre el 21 de setembre. Aquell mes, a Riga, els soviètics van fer dues ofertes, els dies 21 i 28 de setembre. La delegació polonesa va fer una contraproposta el 2 d'octubre. El cinquè dia d'octubre, els soviètics van oferir esmenes a l'oferta polonesa i aquests van acceptar.
El Tractat constava de 26 articles.[1]
Polònia rebia una compensació monetària (30 milions de rubles en or) per la seva aportació econòmica a l'Imperi Rus durant l'època de les particions de Polònia. Segons l'article XIV, Polònia rebria també material ferroviari (locomotores, material rodant, etc.) valorat en 29 milions de rubles or.[2] Rússia havia de lliurar obres d'art i altres tresors nacionals de Polònia arrabassats dels territoris polonesos després de 1772 (com ara els Tapissos de Jagelló i la Biblioteca de Załuski). Ambdues parts renunciaven a reclamacions per indemnitzacions de guerra.
L'article 3 estipulava que les fronteres entre Polònia i Lituània serien establertes per aquests estats.[1] L'article 6 creava les opcions de ciutadania per a les persones a banda i banda de la nova frontera.[1] L'aritlce 7 establia una mútua garantia que es permetria a totes les nacionalitats "el lliure desenvolupament, l'ús de la seva llengua nacional i l'exercici de la seva religió."[1]