Un pastor (del llatí pastor), és la persona que cuida un ramat d'animals, de manera que els treu a pasturar i els retorna al refugi.[1] Se'l pot anomenar segons el bestiar de què tingui cura xaier,[2] vaquer,[3] cabrer,[4] etc.
Donades les restriccions de circulació d'animals, la pèrdua d'habitants al món rural i la progressiva mecanització i estabulació a la granja occidental, és un ofici decreixent. Tanmateix, a zones amb un ampli pes del sector primari o a les poblacions nòmades, continua sent una de les professions principals, sigui a temps complet o parcial (completat amb l'agricultura a petita escala, per exemple).[cal citació]
A nivell mundial la superfície pasturada per animals domèstics supera en 2,5 vegades la superfície destinada a l'agricultura. A principis del segle XXI hi havia uns 1.600.000 caps de grans animals mamífers domèstics (sobretot bovins) i 2.500.000 petits mamífers (ovelles, cabres i porcs).[5]
El pastor es pot ajudar d'animals guia, com el gos d'atura, per mantenir unit el ramat.[6] És una persona amb bon coneixement del territori, per poder aprofitar les zones amb millors pastures a cada època.[7] Per això culturalment se l'associa amb la terra, la llibertat i la vida senzilla (com tots els gèneres bucòlics, especialment l'ègloga).[cal citació]
Pràctiques associades al pasturatge
L'ofici de pastor, o pastoralisme, forma part del conjunt de pràctiques englobades en la ramaderia extensiva.[8] Les tècniques associades al pasturatge inclouen el pasturatge rotacional, que permet la regeneració de les terres, i la transhumància, que optimitza l'ús dels recursos naturals al llarg de l'any. També destaca l'ús de races autòctones, adaptades al clima local i més resistents, així com la importància de mantenir les pastures comunals, que fomenten la cooperació i eviten la sobreexplotació. L'ofici és estretament vinculat amb la conservació del paisatge a través del control del sotabosc i la gestió sostenible de les pastures, contribuint a la preservació ecològica i cultural de la regió.[9]
El pasturatge als Països Catalans
A Catalunya hi ha iniciatives com l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya, que treballen per preservar aquest ofici i transmetre els coneixements tradicionals a les noves generacions2. També hi ha projectes com la sèrie documental “Pastors i ramats. Un món que se’n va”, que recull la memòria oral d’aquest ofici i en fa difusió.[6][10]
A més, els pastors i pastores formatgers dels Països Catalans s’han unit per crear un segell que distingeixi els formatges artesans elaborats a partir de la llet del propi ramat, destacant la importància de defensar l’ofici i valorar tot el que hi ha darrere dels seus productes.[11]
Referències
- ↑ «Pastor». DIEC. [Consulta: 6 juliol 2024].
- ↑ «Xaier». DIEC. [Consulta: 6 juliol 2024].
- ↑ «Vaquer». DIEC. [Consulta: 6 juliol 2024].
- ↑ «Cabrer». DIEC. [Consulta: 6 juliol 2024].
- ↑ Loomis, R. S.; Connor, D. J.. Ecología de cultivos : productividad y manejo en sistemas agrarios. Mundi-Prensa, 2002. ISBN 9788484760801.
- ↑ 6,0 6,1 Serra, Montserrat. «L’ofici de pastor, un món que se’n va». Vilaweb, 04-05-2024. [Consulta: 17 agost 2024].
- ↑ Gros, Alba. «Radiografia a l'ofici de pastor de muntanya». Agrocultura, 08-01-2021. [Consulta: 17 agost 2024].
- ↑ Nuss, Sergi «Pastoralisme i ramaderia extensiva, un llegat a preservar». Agrocultura, 84, Estiu 2021, pàg. 24-27.
- ↑ Seguí, Joan «El pasturatge tradicional d'ovelles i cabres. El cas de la comarca valenciana del Comtat». Caramella22, 2-2018.
- ↑ Bosch i Cuenca, Pere. «"La societat no coneix què significa fer de pastor" - 28 abril 2023». El Punt Avui, 28-04-2023. [Consulta: 17 agost 2024].
- ↑ «Neix una associació que reivindica el formatge de pastor que elaboren petites formatgeries amb ramat propi». CCMA, 11-10-2021. [Consulta: 31 març 2023].
Vegeu també
Enllaços externs
Viccionari
