El Parlament Basc exerceix la potestat legislativa,[1] tria el president del govern basc (lehendakari en basc), aprova els pressupostos de la comunitat autònoma del País Basc i impulsa i controla l'acció del Govern Basc. Representa, així mateix, els ciutadans bascos. La seva seu es troba a la capital institucional basca, Vitòria.
El Ple el presideix l'escultura en fusta de roure, "Izaro", feta per a l'ocasió per l'escultor de BermeoNéstor Basterretxea que evoca un arbre,[2] com a llegat de la tradició basca de legislar sota els arbres del costat de les esglésies. Al centre de l'escultura es troba incrustat un tros del vell arbre foral, dipositari de la tradició foral basca.
Història
A l'Estatut de 1936 hi estava estipulada la creació d'un Parlament Basc,[3] però la mateixa dinàmica de la Guerra Civil, i l'escàs temps de vigència del mateix govern basc (9 mesos), van impossibilitar la seva posada en pràctica.
El Parlament Basc està compost per setanta-cinc parlamentaris que representen els ciutadans dels tres territoris històrics que formen la comunitat autònoma del País Basc: Àlaba, Guipúscoa i Biscaia, que aporten al Parlament el mateix nombre de diputats cadascuna, encara que la seva demografia és molt diferent. Totes les sessions que se celebren al Parlament Basc es desenvolupen en qualsevol dels dos idiomes oficials del País Basc, el basc i el castellà.
El Parlament Basc va aprovar, en la seva setena legislatura, una llei destinada a promoure la igualtat de drets entre homes i dones que incloïa, com a novetat, l'obligació que totes les candidatures electorals incloguessin almenys un cinquanta per cent de dones en el conjunt de la llista i en cada tram de sis candidats. Igualment s'establien mesures perquè els candidats fossin col·locats en les llistes de manera que tinguessin les mateixes oportunitats de ser elegits. La conseqüència d'aquesta normativa és que el Parlament Basc ha estat compost des de la VIII legislatura per entre un 45% i un 60% de dones.[4][5]
Els resultats de les darreres eleccions, celebrades el 21 d'abril de 2024, van donar lloc a la següent composició del següent parlament per a la XIII legislatura del País Basc: [6]
Aquesta institució està desenvolupant un procés pioner en el camp la participació dels ciutadans en els processos de decisió. És el primer d'Espanya a disposar d'una llista de distribució de correu electrònic que permet a qualsevol ciutadà triar els temes que vol seguir, rebre informació personalitzada sobre la seva evolució, enviar als grups parlamentaris comentaris o suggeriments i accedir a tota la documentació original des del missatge que es rep. Els expedients digitals als quals s'accedeix inclouen, a més de documents originals, clips de vídeo dels debats. Aquest projecte s'anomena Zabalik (obert).[16]
Referències
↑ 1,01,1Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 598. ISBN 84-930048-0-4.
↑Des del 27 de juliol de 2023, l'únic membre de Ciutadans ha passat a formar part del Grup Mixt-Ciudadanos.
↑El 1998 i 2001 Herri Batasuna es va presentar dins Euskal Herritarrok, i el 2005 va demanar el vot per EHAK. El 2009 totes aquestes candidatures estaven il·legalitzades, el vot nul va arribar el 8,84%, el que hauria suposat 7 escons per D3M, les llistes van ser anul·lades pel Tribunal Suprem. El 2012 aquest sector polític es va presentar amb Aralar, EA i Alternatiba a la coalició Euskal Herria Bildu.
↑El 1984 AP es va presentar amb PDP i UL, i el 1986 amb PL. El 1989 AP es va refundar al Partit Popular.
↑El 2012 Aralar es va presentar dins de la coalició EH Bildu
↑El 2001 i 2005 Eusko Alkartasuna es va presentar en coalició amb el PNB, mantenint grup parlamentari propi. El 2012 es va presentar dins de la coalició EH Bildu.