Osnabrück és una ciutat alemanya de l'antic Regne de Prússia, província de Hannover, capital de la regència i cercles del seu nom, situada en una fèrtil vall a la vora del riu Hase, a 65 m sobre el nivell del mar i amb 163.285 h. el 2006.
Edificis
La part antiga de la ciutat està formada per estrets carrers i tortuoses i reduïdes places en què hi ha alguns edificis notables. Els principals són: L'Ajuntament, amb un monument a Stüve; el mercat i el Palau de Justícia. La part més moderna, en canvi té, carrers amples i rectes, boniques avingudes i parcs. Entre els edificis religiosos figuren la gran catedral catòlica en la part vella de la ciutat, de la primera meitat del segle xiii, amb ric tresor i relíquies, i les esglésies gòtiques de Santa Maria i Santa Caterina, i la de Sant Joan. Un edifici curiós és el Rathaus (segle XV), on si conserven els retrats dels 44 delegats i altres records de la Pau de Westfàlia.
Aquest ram té com a principals articles les manufactures de ferro, roba de vestir, drogues, fusta, cereals, etc.
Transport
El trànsit de la ciutat està servit per una extensa xarxa d'autobusos i una bona estació de tren, que és punt de connexió de les línies fèrries Münster-Bremen-Lögne-Rheine, Osnabrück-Piesberg, Brachwede-Osnabrück, Osnabrück-Oldenburg, etc.
Cultura i benestar social
Les seves institucions de cultura i benestar social són: el gimnàs catòlic i evangèlic, gimnàs i escola professional i de comerç, els seminaris catòlic i evangèlic, l'Institut per a sord-muts, dos orfenats, el Museu, el teatre i un Manicomi provincial.
Osnabrück, ciutat de la qual ja se'n parla l'any 772, entrà en la Lliga de les ciutats hanseàtiques, i a pesar de la dominació episcopal, gaudí fins al segle xviii d'una sèrie de llibertats i franquícies. La guerra dels Trenta Anys pertorbà el seu benestar i va interrompre la fabricació de roba de vestir, que llavors era la seva principal font de riquesa, però el segle xviii reaccionà amb força en el comerç del lli.
Regència
La Regència d'Alemanya (antiga Prússia), província de Hannover. Té una extensió de 6.204 km² amb 359.449 h. (2006) i es divideix en 11 cercles: Aschendorf, 9.000 h. (2005), Bentheim 15.654 h. (2006), Bersenbrück 7.962 h. (2006), Hümmling, Iburg 11.652 h. (2005), Lingen 52.353 h. (2008), Melle 46.538 h. (2006), Meppen 34.580 h. (2006), Osnabrück ciutat: Osnabrück, regió i Wittlage 28.021 h. (1970). Els cercles d'Osnabrück tenen una extensió en conjunt de 674 k².
L'últim bisbe evangèlic fou el duc Friedrich de York. El 1802 el bisbat fou secularitzat, passant a Hannover. Arran de la pau de Tilsit el territori passà al Regne de Westfàlia, i el 1810 a França, formant una part del departament de l'Alt Ems, i el 1815 a Hannover. L'abril de 1857 fou declarat bisbat exento i restablert; la seva jurisdicció comprèn els districtes governamentals prussians d'Osnabrück i d'Aurich i a més, la prefectura apostòlica de Slesvig-Holstein.