La Narcla duia un motor de dos temps de 125 cc de fabricació pròpia i tenia un aspecte elegant,[2] però no gaudí de continuïtat atesos els limitats recursos de l'empresa. Tot i així, durant uns anys els motors Narcla es vengueren a altres fabricants, com ara Alce (que els muntava als seus escúters).[2] Hi ha fonts que indiquen que Narcla fabricà també algun microcotxe durant la dècada de 1950.[4]
↑Freixa, Elena «Catalunya, bressol d'èxits de dues rodes». Diari Ara. Edició de Premsa Periòdica ARA, SL [Barcelona], núm. 104, 13-03-2011, p. 30-31 [Consulta: 14 març 2011].
↑ 2,02,12,2Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Relación de las principales marcas». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 315. ISBN 84-920886-5-6.
↑Orengo, Joan Carles; Herreros, Francisco. «Narcla». A: Soler, Cristina (coord.). La moto catalana. 1905-2010, Història d'una indústria capdavantera (Guia de l'exposició del Museu de la Moto de Barcelona). Bassella: Fundació Museu de la Moto Mario Soler, agost 2011, p. 19. D.L. B 29846-2011.
↑«Narcla» (en castellà). grupo7.com. [Consulta: 24 març 2013].