Michael Maestlin

Michael Maestlin

Biografia
Naixement	(de) Michael Mästlin 30 setembre 1550 Göppingen (Sacre Imperi Romanogermànic)
Mort	20 octubre 1631 ↔ 30 octubre 1631 (81 anys) Tübingen (Sacre Imperi Romanogermànic)
Religió	Luteranisme
Formació	Universitat de Tübingen (1568–1571) Monestir de Königsbronn (–1568)
Director de tesi	Philipp Apian i Samuel Heiland
Activitat
Camp de treball	Astronomia
Lloc de treball	Heidelberg Tübingen
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat, astrònom, astròleg
Ocupador	Universitat de Tübingen (1584–1631) Universitat de Heidelberg (1580–1584) Parròquia de Backnang (1576–1580) Universitat de Tübingen (1571–1576)
Professors	Samuel Heiland
Obra
Estudiant doctoral	Johannes Kepler i Wilhelm Schickard
Família
Fills	Gottfried Mästlin
Pares	Jakob Mästlin i Dorothea Simon

Michael Maestlin (alemany: Michael Mästlin) (Göppingen, 30 de setembre de 1550 - Tübingen, 20 d'octubre de 1631 ↔ 30 d'octubre de 1631) va ser un astrònom i matemàtic alemany professor de la Universitat de Tübingen a començaments del segle xvii. Va ser el professor de Johannes Kepler.^[1]

Maestlin a ingressar a la Universitat de Tübingen el 1569 com estudiant becat pel sistema escolar del duc de Württemberg, on va estudiar matemàtiques. En obtenir el seu magister artium va romandre a la Universitat, primer estudiant teologia i després com a professor ajudant (tutor) de matemàtiques. El 1575 va donar classes d'astronomia i geometria mentre el seu mestre, Phillip Apian, era fora de la universitat.^[2]

Entre 1577 i 1580 va ser diaca de l'església de Backnang, ciutat propera al seu lloc de naixement. A Backnang es va casar amb Margarete Gruuninger, que va morir en el part del seu sisè fill. El novembre de 1580 va ser nomenat professor de matemàtiques a la Universitat de Heidelberg on va romandre fins al 1584, en què va retornar a la Universitat de Tübingen, on romandria fins a la seva mort.^[3]

La primera publicació de Maestlin va ser un comentari sobre la nova de 1572 que ell mateix va observar quan era estudiant a Tübingen. Les seves observacions el van portar a contradir la cosmologia aristotèlica, ja que, contra l'afirmació d'Aristòtil de la completa perfecció i immobilitat de l'esfera suprallunar, va concloure que la nova havia aparegut precisament en aquesta esfera. Similars raonaments es troben en els seus tractats sobre els cometes de 1577-78 i 1580^[4], basant-se en acurades mesures de la seva paral·laxi i utilitzant explícitament la teoria heliocèntrica de Copernic.^[5] També va escriure altres tractats no publicats sobre la nova de 1604 i el cometa de 1618-19.^[6]

El 1582 va publicar per primera vegada el seu llibre Epitome Astronomiae a Heidelberg del qual se'n publicaran sis edicions posteriors a Tübingen entre 1588 i 1624.^[7] El llibre és un manual pels estudiants d'astronomia de la universitat; dividit en quatre parts i en el que, tot i mencionar Copèrnic, no defensa la teoria heliocèntrica.^[8] D'acord amb el contingut d'aquesta obra i algunes disputationes existents, es pot concloure que l'ensenyament de Maestlin era el convencional (Ptolemaic i geocèntric), potser donant indicacions que podia haver-hi altres punts de vista (heliocentrisme).^[9]

El 1596, quan el seu deixeble Kepler publica el Mysterium cosmographicum, Maestlin col·labora amb un apèndix^[10] i un comentari de la Narratio Prima de Rheticus en els que defensa la teoria copernicana, basant-se en la paral·laxi de Mart quan està en oposició i l'absurda velocitat de gir que hauria de tenir l'esfera de les estrelles fixes.^[11]

• Goldstein, Bernard R. «What's New in Kepler's New Astronomy?». A: John Earman, John D. Norton (eds.). The Cosmos Of Science: Essays of Exploration (en anglès). University of Pittsburgh Press, 1997, p. 3-23. ISBN 0-8229-3930-4. 
• Grafton, Anthony «Michael Maestlin's Account of Copernican Planetary Theory» (en anglès). Proceedings of the American Philosophical Society, Vol. 117, Num. 6, 1973, pàg. 523-550. ISSN: 0003-049X.
• Granada, Miguel A. «Michael Maestlin and His Unpublished Treatise on the Nova of 1604» (en anglès). Journal for the History of Astronomy, Vol. 45, Num. 1, 2014, pàg. 91-122. DOI: 10.1177/002182861404500106. ISSN: 0021-8286.
• Granada, Miguel A.; Boner, Patrick J. Michael Maestlin’s Manuscript Treatise on the Comet of 1618 (en anglès). Brill, 2022. ISBN 978-90-04-47219-8. 
• Green, Daniel W.E.. «Michael Mästlin». A: Hockey, Thomas (ed.). The Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Springer, 2007, p. 743-745. ISBN 978-0-387-30400-7. 
• Methuen, Charlotte «Maestlin's Teaching of Copernicus: The Evidence of His University Textbook and Disputations» (en anglès). Isis, Vol. 87, Num. 2, 1996, pàg. 230-247. ISSN: 0021-1753.
• Tredwell, Katherine A. «Michael Maestlin and the fate of the "Narratio prima"» (en anglès). Journal for the History of Astronomy, Vol. 35, Num. 3, 2004, pàg. 305-325. ISSN: 0021-8286.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michael Maestlin

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Michael Maestlin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Rosen, Edward. «Michael Mästlin» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2018. [Consulta: 28 juliol 2024].