Els menorquins són un grup humà que viu predominantment a l'illa de Menorca. Dels 88.434 habitants de Menorca el 2007,[a] només 53.559 hi eren nascuts.[1] Dels restants, 12.543 són de nacionalitat estrangera (no espanyola).[1] La població és principalment dividida entre dos nuclis de població, a cada punta de l'illa: 27.468 dels residents viuen a Ciutadella de Menorca, i 27.893, a Maó.[1]
Un grup significant de menorquins anaren a viure a Algèria al segle xix, on esdevindrien, junt amb els valencians, més del 50% dels anomenats pied-noirs o colons europeus d'Algèria.[3] Després de la Guerra de la Independència, la majoria d'aquests tornaren a l'illa o es relocalitzaren a França.[3]
La llengua històrica i pròpia dels menorquins és el català, en la seua forma dialectal balear popularment conegut com el català salat. Els menorquins en parlen el subdialecte menorquí, dividit en dos blocs: l'occidental al voltant de Ciutadella, que manté la [e] tònica (tela [téle]) i l'oriental, de Maó, que ha obert la [e] en [ę] (tela [téle]).[4]
Aquest subdialecte és distingible pel pas de la [o] a la [u], el grau zero de iodització (paa [palla]), i per l'empremta de l'anglès (xoc per guix de la pissarra, bord per safata, pinxa per arengada), resultat de l'ocupació britànica del segle xviii.[4]
També destaquen arcaismes com calcigar (trepitjar), formes locals com tià, cassola, i evolucions particulars (fesols per pèsols, l'onclo per 'l'oncle capellà'). La petjada de l'àrab hi són evidents en paraules com cuscussó, falaca, tupada.[4]
↑ 1,01,11,21,3«www.caib.es». Arxivat de l'original el 2008-08-03. [Consulta: 7 setembre 2009]. Les Illes Balears en Xifres - IBAE 2007
↑«Menorca». 2.02 Resum demogràfic per illa, municipi i any de referència (des del 2008). Ibestat, 2012. [Consulta: 8 setembre 2013].
↑ 3,03,1MARFANY SIMÓ, Marta, 2007, Els menorquins d'Algèria, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, ISBN 84-8415-366-5 i MENAGES MENAGES, Àngela-Rosa, i MONJO MASCARÓ, Joan-Lluís, 2007, Els Valencians d'Algèria 1830-1962, Edicions del Bullent, Picanya (País Valencià) ISBN 978-84-96187-60-3