Filmada durant el Règim dels coronels, la pel·lícula dibuixa paral·lelismes entre el règim i la dictadura de Ioannis Metaxas, però ho fa de manera implícita, per fugir de la censura. Angelópulos en un altre lloc parla d'una "estètica del no dit". Assenyala que les coses més importants sempre passen fora del camp de visió, a porta tancada o per telèfon. Quan es diu alguna cosa, només es xiuxiueja
Sinopsi
El maig de 1936, en una Grècia trencada per conflictes polítics, un líder sindical és assassinat. Sofianos, un petit criminal i contrabandista, així com un informador policial i agitador d'esquerres, és acusat de l'assassinat. Mantingut incomunicat en una habitació separada de la resta de detinguts, els seus dos únics visitants són un diputat del Partit Conservador i el seu xofer, que també és el seu germà. Un dia, Sofianos pren el diputat com a ostatge a la seva cel·la per obtenir el seu alliberament abans de mitjanit; no està clar com ha aconseguit el revòlver que feia servir. Els guàrdies de la presó són impotents, mentre que el vigilant està sota la pressió dels seus caps polítics per trobar una solució ràpida al enfrontament.
L'advocat de Sofianos intenta enraonar-li, explicant al seu client que l'arma que té en el seu poder és un parany que li han posat, i que prenent com a ostatge el diputat fa el joc dels que l'acusen. L'advocat fa una investigació per exonerar Sofianos però acaba sent colpejat en un carrer desert.
Mentrestant, a la presó es produeix un intent de fugida, però tres fugitius queden atrapats al camp.
Sota la pressió dels representants de les grans potències, les autoritats polítiques i penitenciàries intenten posar fi a la presa d'ostatges per diferents mitjans, inclòs l'enverinament del presoner. Finalment, a la nit, un franctirador dispara a Sofianos a la seva cel·la.
L'endemà al matí, els tres fugits són afusellats i el cos de Sofianos s'afegeix al camió funerari.
Repartiment
Kostas Pavlou: Sofianos
Thanos Grammenos: Germà de Sofianos/Conductor de Kriezis
Michel Demopoulos, directeur de publication, Le Cinéma grec [Greek Cinema], Paris, Centre Georges Pompidou, collection "cinéma/pluriel," 1995, 263 pages, ISBN 2858508135. (francès)
Stéphane Sawas, "Grèce (1967–1974) – Les écrans grecs sous la dictature des colonels: la grande rupture,» [Greece (1967–1974) – Greek Screens Under the Dictatorship of the Colonels: The Great Break] dans Raphaël Muller et Thomas Wieder, directeurs de publication, Cinéma et régimes autoritaires au xxe siècle: Écrans sous influence [Cinema and Authoritarian Regimes in the Twentieth Century: Screens Under Influence], Paris, Éditions École Normale Supérieure rue d'Ulm et Presses Universitaires de France, collection "Les rencontres de Normale Sup'," 2008, 285 pages, ISBN 978-2-13-055749-4. (francès)
Stéphane Sawas, "Entre amnésie collective et mémoire retrouvée: La guerre civile grecque au cinéma," [Between Collective Amnesia and Rediscovered Memory: The Greek Civil War in Cinema] dans Carola Hähnel-Mesnard, Marie Liénard-Yeterian, et Cristina Marinas, directeurs de publication, Culture et mémoire: Représentations contemporaines de la mémoire dans les espaces mémoriels, les arts du visuel, la littérature et le théâtre [Culture and Memory: Contemporary Representations of Memory in Memorial Spaces, Visual Arts, Literature and Theater], Paris, Éditions de l'École Polytechnique et Éditions Ellipses, 2008, 534 pages, ISBN 978-2-7302-1492-6. (francès)