Luci Calpurni Bèstia
Luci Calpurni Bèstia (en llatí Lucius Calpurnius Bestia) va ser un magistrat de l'antiga Roma que formava part de la gens Calpúrnia, una família d'origen plebeu.
Luci Calpurni Bèstia va ser tribú de la plebs l'any 121 aC, el qual va aconseguir l'aixecament del desterrament de Publi Popil·li Lenat, que s'havia decretat sota pressió de Gai Grac el 123 aC. Això el va fer popular entre el partit aristocràtic, i mercès al seu ajut va ser elegit cònsol el 111 aC i li va ser assignada la direcció de la guerra contra Jugurta. Al principi la va dirigir amb força interès per guanyar, però després va rebre, junt amb el seu llegat Emili Escaure, fortes sumes de diners del rei numídic, i va fer la pau sense consultar al senat. En tornar a Roma pels comicis i donat a conèixer el tractat de pau, la seva conducta va aixecar indignació. El tribú Gai Mamili Limetà, sota pressió popular, va presentar una rogatio al senat demanant que s'obrís una investigació. Es van nomenar tres jutges (quaestores) un dels quals va ser el mateix Emili Escaure, el qual va defensar eloqüentment el seu amic, però en el darrer moment va canviar d'opinió i va votar en contra. En aquest judici diversos alts personatges romans van ser condemnats, entre els quals Luci Calpurni Bèstia (110 aC).[1]
Un Luci Calpurni Bèstia, que podria tractar-se del mateix personatge o del seu fill (tal vegada pare de Luci Calpurni Bèstia), va ser acusat per l'aplicació de la Lex Varia l'any 90 aC, d'instigar a la revolta contra Roma als habitants de diverses ciutats itàliques.[2][3] Ciceró i Sal·lusti van lloar algunes virtuts de Bèstia, però també el consideraven massa cobdiciós. Segurament és el mateix que és esmentat en una inscripció de Cartago com a membre d'una comissió, sembla que amb finalitats d'inspecció agrícola.[1][4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Hugh Chisholm, Hugh,Encyclopædia Britannica 3 (11a edició), 1911, Cambridge University Press, p. 824
- ↑ Apià, Història de Roma: Guerres Civils, I 37.
- ↑ Valeri Màxim, De Factis Dietisque Memorabilibus, VIII 6.4.
- ↑ Gai Sal·lusti Crisp, Bellum Iugurthinum; Ciceró, Brutus, XXXIV 128; A. H. J. Greenidge, History of Rome, volum I, 1904, p. 346 ss.
|
---|
125: Marc Fulvi Flac, Marc Plauci Hipseu — 124: Gai Cassi Longí, Gai Sexti Calví — 123: Tit Quinti Flaminí, Quint Cecili Metel Baleàric — 122: Gneu Domici Ahenobarb, Gai Fanni Estrabó — 121: Quint Fabi Màxim Al·lobrògic, Luci Opimi — 120: Gai Papiri Carbó, Publi Manili — 119: Luci Aureli Cota, Luci Cecili Metel Dalmàtic — 118: Quint Marci Rex, Marc Porci Cató — 117: Luci Cecili Metel Diademat, Quint Muci Escèvola — 116: Quint Fabi Màxim Eburne, Gai Licini Geta — 115: Marc Emili Escaure, Marc Cecili Metel — 114: Mani Acili Balb, Gai Porci Cató — 113: Gneu Papiri Carbó, Gai Cecili Metel Caprari — 112: Luci Calpurni Pisó Cesoní, Marc Livi Drus — 111: Publi Corneli Escipió Nasica, Luci Calpurni Bèstia — 110: Espuri Postumi Albí, Quint Minuci Rufus — 109: Quint Cecili Metel Numídic, Marc Juni Silà — 108: Servi Sulpici Servi Servi Galba, Quint Hortensi; sufecte: Marc Aureli Escaure — 107: Luci Cassi Longí, Gai Màrius I — 106: Quint Servili Cepió, Gai Atili Serrà — 105: Gneu Mal·li Màxim, Publi Rutili Rufus — 104: Gai Flavi Fímbria, Gai Màrius II — 103: Luci Aureli Orestes, Gai Màrius (III) — 102: Quint Lutaci Càtul, Gai Màrius IV — 101: Mani Aquil·li el Jove, Gai Màrius (V) |
|
|