El tema de l'òpera va ser suggerit per Gondinet com un vehicle per al lluïment de la soprano nord-americana Marie van Zandt. Delibes va compondre'n la partitura entre 1881 i 1882. Com altres òperes franceses de les darreries del segle xix, Lakmé evoca ambients orientals, tan de moda durant aquella època; Els pescadors de perles de Georges Bizet i Le Roi de Lahore de Jules Massenet en són altres exemples.
L'acció transcorre a les acaballes del segle xix al Raj Britànic de l'Índia, on molts hindús es veien forçats a practicar la seua religió en secret, forçats per l'oposició britànica a les seues creences.
Acte I
Gérald, un oficial britànic, s'introdueix accidentalment en un temple dedicat a Brama. Hi troba Lakmé (nom derivat del sànscritLakshmi), filla del gran sacerdot, Nilakantha. Gérald i Lakmé s'enamoren. Nilakantha s'assabenta del sacrilegi del jove oficial i jura venjar-se'n.
Acte II
En un basar, Nilakantha obliga Lakmé a cantar (ària de les campanetes) amb l'objectiu d'atreure el seu jove enamorat estranger i així poder identificar-lo. Quan Gérald s'acosta, Lakmé s'esvaneix i Nilakantha apunyala el jove, deixant-lo ferit. Lakmé s'enduu Gérald a un indret secret de la selva, on pensa guarir-lo.
Acte III
Mentre Lakmé ha anat a cercar l'aigua sagrada que ha de confirmar els vots dels amants, apareix Fréderic, un oficial britànic company de Gérald, i li recorda a aquest el seu deure amb l'exèrcit. En tornar, Lakmé s'adona dels dubtes de Gérald i comprèn que l'ha perdut. Lakmé prefereix morir amb honor abans que viure en la vergonya, i se suïcida menjant la fulla d'una datura verinosa.
1940: Lily Pons (Lakmé), Armand Tokatyan (Gérald), Ceorge Cehanovsky (Frédéric), Ezio Pinza (Nilakantha), Ira Petina (Mallika), Cor i Orquestra del Metropolitan Opera de Nova York, Wilfred Pelletier (conductor) (The Golden Age; en viu)
1952: Mado Robin (Lakmé), Libero de Luca (Gérald), Jacques Jansen (Frédéric), Jean Borthayre (Nilakantha), Agnés Disney (Mallika), Cor i Orquestra del Teatre Nacional de l'Opéra-Comique, Georges Sebastian (director) (Decca)