Entre 1522-1527 treballa al Palau de la Generalitat de Catalunya. Realitzà, per a la cambra daurada, unes talles en fusta policromada d'uns àngels sostenint l'escut de la Generalitat amb la creu de Sant Jordi. També se li atribueixen la decoració del coronament de les portes d'accés a la cambra daurada i a la sala Verge de Montserrat des de la galeria gòtica.[3]
Col·laborà en nombroses obres de diversos artistes, principalment amb Martín Díez de Liatzasolo i el mestre orguener Joan Masiques, amb els quals, el 23 d'agost de 1531, va formar una companyia escultòrica per atendre els encàrrecs de quatre retaules: Sant Vicenç de Mollet, Santa Coloma de Marata, Sant Esteve de Canyamars i Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius.[5] Els de Mollet i Dosrius foren destruïts el 1936.
Tornarà a treballar amb Díez de Liatzasolo en el retaule major de l'església dels Sants Just i Pastor de Barcelona segons un contracte de 2 de desembre de 1531. Per a realitzar aquest retaule prèviament havien fet un acord amb Damià Forment, però finalment no va participar, tot i que sovint s'ha adjudicat el retaule a aquest darrer artísta.[6] Altre treball de Tours i Martí Díez fou el retaule per a la confraria de carnissers a l'església del Carme de Barcelona.[7]
↑ 3,03,1 Marià Carbonell i Buades El Palau de la Generalitat, 600 anys: art i arquitectura Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005. ISBN 84-393-6909-3
Un "escultor sin obra" del siglo XVI: "mestre Joan de Tours, imaginaire, ciutadà de Barcelona", a Homenaje al profesor Martín González Valladolid: Publicaciones de la Universidad de Valladolid, 1995